República i Estat plurinacional

sobirania-nacional
#142

Per mi, la cosa está clara. El Referendum Legal es IMPOSSIBLE. Ni el PSOE, ni PP ni C,s… MAI !!! faran un Referendum Legal.
Per tant o fem una DUI o continuem aixi 300 anys mes.
La meva preferencia ha estat la República Ibérica… pero aixó també es imposible.
O estem encapçalant la lluita o ens quedem enrere. I tenim 3% per molts anys.

#143

Per què només de la Península? Està clar que amb qui Catalunya té vincles més forts, però l’expressió em sembla coixa si exclou les Illes Balears i Pitiüses (amb qui, tot sigui dit, hi té una relació més estreta que amb la majoria de territoris de la resta d’Espanya). No proposo una solució perquè no se m’acud una terminologia prou oberta i que alhora ‘ressoni’ bé en aquest context, però crec que referir-se a “la Península” és excloure una part important de la identitat catalana, que és la relació amb les Illes Balears.

#144

A dia d’avui, considero que per tal de fer un país en comú, cal tenir plena sobirania en tot allò que necessiti capacitat de decisió ciutadana, i això vol dir que hem de tenir capacitat de decidir sobre totes les coses. Veient que amb l’estat espanyol és impossible perquè la democrà i la justicia espanyola “brilla por su ausencia”, i veient que la “dreta indepe” està matant el procés constiuent que va significar la demanda d’independència dels anys 2010 i 2011, crec que cal posicionar-se, no només en la defensa del referèndum, sinó en la voluntat de crear un estat/país nou que pugui escollir lliurement quina relació tenir amb la resta dels pobles d’Espanya. Per tal de començar a decidir sobre totes les coses, cal tenir un estat propi que et garanteixi un Constitució pròpia. A partir d’aquí podrem fer ús complert de la sobirania. A més, considero que fariem un favor als pobles espanyols perquè el PPSOEC’s deixarien de poder aixecar la bandera de la “España 1 y no 51” en cas de “trencar” Espanya, ja que aquesta, si marxem, es trencaria en les seves mans.
Ja hem esperat prou per veure si España canviava, i no ho ha volgut fer ni tan sols amb l’esperança que oferia Unidos Podemos. Hem de defensar el referèndum per a que sigui efectiu i amb garanties, i a la vegada crec que per tal de crear un país en comú l’hem de fer des de les sobiranies plenes: també les d’estat.

Cal fer una República amb sobirania plena per tal de poder decidir quina relació volem amb les espanyes!

#145

En la entrevista Xavi Domenech solo intenta sacarse de encima el lio en que le mete el texto de la Ponencia 0 que le cita el periodista. No es que Xavi proponga “una República Catalana dentro de un estado plurinacional” sino que una vez el periodista le ha preguntado por la República Catalana, él pone por delante el “estado plurinacional”.

En efecto, el periodista le pregunta; en su “documento político” (la Ponencia 0) apuestan por la creación de una República Catalana.

Lógicamente el periodista -al igual que cualquiera minimamente informado- considera eso una apuesta por la independencia y quiere saber como se compagina con lo que Xavi ha contestado en la pregunta anterior, que en nuestro espacio mayoritariamente se está por un encaje con el resto del Estado Español.

Entonces Xavi, le dice que Apostamos por una república catalana construida a la vez que un Estado plurinacional, lo cual es absurdo pero sirve para desmentir que seamos independentistas.

Esta entrevista muestra claramente que no se puede incluir la expresión “Republica Catalana” a menos que se quiera defender la independencia. Poner detrás estado plurinacional no arregla nada. Una república catalana construida a la vez que un Estado plurinacional es una contradicción en los términos y resulta absurdo poner estas expresiones. Si queremos decir algo, dígamoslo y si no, no lo digamos, pero no dígamos una cosa y la contraria para que todo el mundo esté contento porque no es serio.

Me gustaría recordar el texto que proponía por si alguien quisiera opinar sobre él.

Ens definim com una força partidària de la República com a forma d’Estat i lluitem per una Catalunya democràtica, social i ambientalment justa, que exerceixi la seva sobirania nacional decidint el tipus de relació, sempre fraterna, que ha de tenir amb els altres pobles i nacions que formen actualment l’Estat Espanyol.

#146

1998, creación de EUiA. Temas de debate preferentes: identitarios, nacionales y lingüísticos. 2017, creación de los comunes: más de lo mismo. Atrapados en el laberinto catalán y sin poder salir. El problema no está Madrid, está en Cataluña y en la profunda división interna eque hay entre sus ciudadanos. Si no hubiera esa división no habría problemas. Mirar Galicia en donde todos están de acuerdo: ya es una republica independiente y nadie se ha enterado ni tampoco importa mucho a nadie :wink:

#147

Aquest text sembla escrit per un membre de Ciutadans. Segur que no ho és? Ho dic per allò de la divisió entre els ciutadans. També ho diuen Sánchez-Camacho i Jorge Fernández, demòcrates il·lustres “donde los haya”.

#148

No entenc l’al·lèrgia al terme República Catalana. Si no hi ha República Catalana, tampoc no hi ha República Espanyola. El confederalisme també és dolent?

#149

Hay que afrontar la realidad. En los municipios del área metropolitana la participación en el 9 N estuvo por debajo del 25%. Y todas las encuestas dan una gran división entre los “ciudadanos” catalanes. El área metropolitana es inaccesible para el independentismo. Hacen falta políticas sociales y la pobreza se extiende cada día más, y el futuro economico de los trabajadores es muy negro. Ahora, no por ello vamos a renunciar a España. No conozco ningún estado del mundo monárquico o republicano en donde la mitad de su población declare que es miembro de otra nación. Además muchos hemos nacido aquí y nuestros padres, abuelos…

#150

Una cosa és la identificació nacional i una altra és la divisió. Cada vegada que votem en democràcia, ens dividim, segons això. Amb Franco, en canvi, no hi havia divisió.
No barrejaria conceptes que són fàcilment manipulables. Decidir democràticament és ser lliure, no pas dividir.

#151

Proposo canviar algunes coses al text:

Fem nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i [lliurement] socialment compartides.
En aquest sentit, apostem per la creació a Catalunya i a Espanya d’una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització [de la seva sobirania nacional] dels ideals de llibertat, igualtat, fraternitat sorgits de la Il·lustració. Una República que s’ha de constituir en relació fraternal i federal amb la resta de pobles de la Península. L’expressió d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir [sobiranies] drets socials, civils i ambientals amb un Estat plurinacional que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter [plurinacional] solidari.

#152

Marcello, me sigue gustando más la propuesta de Roman porque respetando la idea de la república no promueve ni reivindica de forma directa la existencia de una república en Cataluña y de otra república en España. Lo que tú propones es además confuso, se puede hablar de España sin Cataluña, no sé, me parece que no. Estoy con Roman que proponer hoy el establecimiento de una república en Cataluña es hacerles el juego a los independentistas, a Junts pel Si y a la CUP. Realmente estamos o debemos estar nosotros apoyando a unas fuerzas políticas que buscan saltarse a la torera las reglas del juego político, que nos hemos dado para solucionar nuestras diferencias y, de paso, poder convivir en paz, respetándonos unos a otros. Podemos aceptar nosotros y de paso apoyar a unos grupos políticos que quieren cambiar el reglamento del Parlamento para beneficio propio y de paso conseguir lo que están buscando sin respetar las reglas y la democracia…En fin, creo que todo esto es un despropósito mayúsculo y creo que nosotros debemos marcar una línea muy clara de separación y distanciamiento con este tipo de propuestas y, por tanto, NO HACERLES EL JUEGO con PROPUESTAS AHORA CONFUSAS o incluso cándidas que piensan que un cambio en Cataluña puede ser un motor de cambio en el resto del estado. La defensa del ideal republicano no tiene que hacer el juego HOY, HOY, a los independentistas. Por eso apoyo el texto que propone Roman, y que es este

Ens definim com una força partidària de la República com a forma d’Estat i lluitem per una Catalunya democràtica, social i ambientalment justa, que exerceixi la seva sobirania nacional decidint el tipus de relació, sempre fraterna, que ha de tenir amb els altres pobles i nacions que formen actualment l’Estat Espanyol.

#153

Em sembla una desqualificació fàcil això de dir “sembla escrit per un membre de Ciutadans”, i a sobre treure a passejar la Sànchez Camacho i el Jorge Fernández. La independència divideix per gairebè la meitat la societat catalana, digui el que digui el PP, Ciutadans, la CUP, el Mundo o l’Ara.

#154

Proposar al text una Republica espanyola però estar en contra d’una Republica Catalana que es confederi lliurement amb la resta de pobles d’espanya em sembla que és un error. És demostrar que no volem realment el canvi. És dir que ens està bé seguir esperant 30 anys més a que les majories a l’Estat espanyol canviin. Tenim un canvi possible aquí. Fem la Republica Catalana, i un cop és efectiva la Sobirania Nacional, podem exercir la sobirania popular, energètica i ecològica que volem pel país. Llavors podrem mostrar a la resta de pobles ibèrics quin és el camí de la transformació i sumar-nos-hi voluntariament tots junts.

#155

Votar divideix? Em sembla que no tens gaire clars els principis democràtics. La independència confronta igual que qualsevol altre projecte polític. La política democràtica és confrontació.
No ets l’únic que en aquest fòrum nega el dret a decidir i el referèndum. Això sí que ho haurem de clarificar.

#156

Hola Pere,

Feia uns dies que no em connectava però veig que segueixes en la teva línia d’insults i desqualificacions a tothom que no sigui independentista. Dubtar que l’Atienza -que m’honoro en conèixer personalment- és demòcrata és un esperpent que mostra fins a on estem arribant. Però deixo el control de la netiqueta als admins (i a la teva consciència).

Està clar que l’independentisme divideix el cos polític català en dues meitats. Tal com dius totes les votacions divideixen però no totes les votacions divideixen igual. Si el que s’està votant és un parlament, encara que l’electorat es divideixi, després es torna a unir en constituir-se aquest parlament que els representa a tots. En canvi, en un referèndum no es produeix aquest efecte.

Si el referèndum implica temes de gran càrrega emocional és encara molt pitjor. El referèndum sobre la independència en cas de fer-se trencarà Catalunya per una generació. És a més molt absurd fer-lo quan el resultat és ben clar i fàcilment deduïble del resultat del 27S.

La tàctica Junqueras d’anar dient “votem, votem i votem” per disfressar d’amor a la democràcia la fal·lera independentista, ha resultat un gran èxit però no deixa de ser un eslògan que no aguanta una anàlisi seriosa. ICV -i ara UPeC- ajuden en fer servir aquesta consigna del “votem, votem i votem” com a forma de no posicionar-se sobre el tema de fons.

La veritat és que ni es pot proclamar la independència amb un 51% dels votants ni es pot seguir dins d’Espanya amb un 51% dels votants. El referèndum que s’ha de fer, s’ha de guanyar per un 80% i hem d’elaborar quelcom que pugui tenir un 80% d’aprovació entre els catalans.

#157

Insults? Qui vas insultar vas ser tu, a la revista Treball, un company honorable com Jaume Bosch, perquè no pensa com tu. I et van haver de retirar el comentari.

#158

Pere, esta clar que el fil argumental del Roman, passa per tergiversar comentaris i donar tota mena de increíbles argumentacions per evitar votar. Tal i com vaig dir no deixaré de cap de les maneras que els seus comentaris, clarament plens de demagogia no tinguin replica. Personalment que apareixin personas es aquest espai que cataloguin a les posicions independentistes com “minoria problemática” diu molt del sujeto en cuestión. Aquí l’estrategia es mostrar una imatge del independentisme com radical, poc demócrata i barruer, quan crec que es més bé el contrari. Jo crec que a cada article dic que respecto les opinions de tots tipus i que cap opinió quedi exclosa, defenso votar i defenso la proporcionalitat representativa pero per l’altre banda hem trobo comentaris com … línies vermelles, minorías problemáticas, intolerancia, la majoria diu tal i vosaltres sou una minoria, jo marxo si en comú podem es posiciona cap al costat de la independencia. En resum, que els intolerants som els independentistes, somos los malotes. Això Pere, no es més que una estrategia comercial barata, que busca etiquetar l’independentisme com algo intolerant, radical i que trencarà una societat que porta trencada anys i panys. Roman autovalora que si en un referéndum les opcions “indepes” guanyen per un 51% no val, segons ell ha de ser un 80% sino no val. Legitimament un 50% + 1 vot es suficient pero per Roman això no val, ha de ser el que ell digui. Jo estaría disposat a discutir un hipotètic resultat tant ajustat pero negar que un 51% no es suficient es francament grotesc. En fì, jo en certa manera disfruto llegint als grans defensors de la democracia donant lliçons, es molt mes entretingut que veure segons que a la TV.

Si aquesta megaconfluencia d’esquerres no es capaç de incloure les posicions independentistes no estará recollint la realitat de la nostre coalicio, perqué malgrat tot, aquí estem i seguirem aquí els que pensem que el millor model nacional es l’independencia.

#159

Proposo una nova redacció del darrer paràgraf de “Un nou camí”:

“En aquest sentit, com a màxima expressió i realització de la nostra sobirania nacional, apostem per la creació d’una república catalana, social, democràtica i ambientalment justa, federada fraternalment amb la resta de pobles de la península ibèrica. L’expressió d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat republicà que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional”.

#161

Quiere esto decir que barcelona puede ser capital de una cataluña independiente sin que los barceloneses quieran ? No van a tener los barceloneses “derecho a decidir” sobre si quieren ser capital o no ? o sobre si quieren ser parte de una cataluña independiente o no ?

#162

¿Me puedes decir en qué se va diferenciar este nuevo partido de las CUP o incluso de ERC? A mi personalmente ya me parecerían bien las CUP, si no fuera por el independentismo.