República i Estat plurinacional

sobirania-nacional

#1

Fem nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i lliurement compartides. En aquest sentit, apostem per la creació a Catalunya d’una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Una República que s’ha de constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península. L’expressió d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional.


Un nou camí (revisat)
#2

A on diu

Proposo dir

En aquest sentit, lluitem per una Catalunya social, democràtica i ambientalment justa, que exerceixi la seva sobirania nacional federant-se fraternalment amb la resta de pobles de la península ibèrica dins d’un estat explícitament plurinacional.


#3

Jo no hi estic d’acord amb la proposta de Roman.

Trobo que la proposta del grup impulsor és més oberta a les múltiples sensibilitats nacionals que hem de conviure en el nou espai polític, deixant la porta oberta a diferents formes d’organització supranacional.


#4

Hola Joanka!

Moltes gràcies per comentar la meva proposta! Em fa molta il·lusió debatre aquest tema.

Com va dir el Xavier, hem de recuperar el valor de les paraules. Demanar la República Catalana és demanar la independència i és molt legitim demanar-la però no resulta gens inclusiu per aquelles que no som independentistes i que segons les enquestes som més de la meitat dels votants de ECP. Crec que la cerca de consens no es pot basar en la hipersensibilitat d’algunes sinó en l’expressió de fórmules que apleguin grans majories. Jo busco un punt de trobada entre les diferents sensibilitats partint de la base que totes són igualment sensibles i que totes som igualment valuoses per Catalunya.


#5

Estic d’acord amb tu. Els darrers anys tot s’ho ha endut l’independentisme. Si el nou partit no es desmarca d’aquest tema també serà xuclat i escombrat. Crec que el nacionalisme no porta a la fraternitat, al contrari, promou l’enfrontament i la insolidaritat.


#6

Estic d’acord amb el Romàn.
Jo crec en un federalisme plurinacional. I no em sembla que un nou estat-nació ens porti a algún lloc. Pel contrari, no crec que aixecar fronteres sigui el camí. Crec que necesitem més unió i soberanies compartides. A més, em sembla que aquest projecte politic ha de representar la gent de l’area metropolitana que no és independentista i que simplement vol millorar la seva vida. Aquesta gent no pot confiar en partits neoliberals com Ciutadans i el psc. Hem de construir un projecte d’esquerres que empoderi i representi a aquesta gent.


#7

Últimamente hay un cierto sector del independentismo que se declara no nacionalista. Esto es un oxímoron, porque la independencia trae consigo la creación de un estado-nación. El nacionalismo siempre acaba resultando excluyente, puesto que se utiliza con facilidad el concepto de afrenta a la nación, se diferencia por raza o lengua y se produce siempre, en mayor o menor grado, una situación xenófoba: somos mejores que los demás, por eso queremos ser independientes.
A menudo, además, como bien sabemos, tras la defensa de la nación está la política en beneficio del poder económico, puesto que los movimientos transversales ejecutan siempre políticas de derechas. Cuando un político dice que hemos de estar todos juntos por el bien de la nación, el resultado es que los de abajo sufren.
Estoy de acuerdo con Montse: hace años que solo se habla (y actúa) en función de independentismo sí, independentismo no, con las conocidas consecuencias: los auténticos problemas de los catalanes han quedado relegados, peor aún, se ha legislado en contra de la libertad y bienestar que dicen defender: recortes en Sanidad o Enseñanza, ocultamiento de la corrupción, etc. todo, por el bien máximo y “común”, que es la independencia.
Todo ello, además, como sabemos, con el apoyo de partidos autodenominados de izquierda que, con ingenuidad, piensan que en un hipotético estado catalán arrasarían en las elecciones.
Busquemos mirar más allá, no nos quedemos en la perspectiva de campanario y busquemos la fraternidad de las personas y no la rivalidad de las naciones.
Salud


#8

Bon dia companys, jo entenc la creació d’una república catalana independent com un estat transitori de cara a la possible creació d’un estat federal plurinacional.

Si a Catalunya es produeixen les circumstàncies per engegar un procés constituent propi, perquè no s’hi ha de participar? Perquè no fer ús del sentiment nacional català per a impulsar un moviment d’esquerres i rupturista? Seria fer un pas més al que es va demanar a la transició, un pas lògic per a mi veient les profundes limitacions del sistema autonòmic actual. No només el Tribunal Constitucional bloqueja les lleis a favor de la independència, recordem-ho.

D’altra banda també cal tenir present que l’estat federal plurinacional és una reivindicació històrica gairebé exclusiva de Catalunya o sent generós, només a Catalunya ha existit amb prou força com per ser determinant socialment i políticament.

Crec fermament que la creació d’una república catalana pot ser també un revulsiu a nivell estatal, especialment si demostrem que ho sabem fer millor, que apliquem les polítiques socials que toquen i que podem construir un estat més democràtic que l’actual.

No obstant, i canviant lleugerament el tema, de cara al referèndum unilateral que en teoria ha de ser convocat cap al setembre, en vista que amb la correlació de forces actual al Congrés és inviable el referèndum pactat que volem tots, el nou subjecte crec que hauria de demanar la participació activa, independentment del que individualment es vulgui votar.


#9

Bona tarda,
sobre la última cosa que comentes:
de moment no sabem encara quina serà la proposta del govern. I, per altra banda, el nostre espai encara no ha completat tot el camí necessari per a conformar els mecanismes que possibilitin validar adequadament decisions d’aquest tipus. Per tant no m’avançaria als esdeveniments


#10

D’acord amb el fons d’allò que planteges. No sé pas si utilitzaria la formula “federal”. Crec que aquí ens cal subratllar dos conceptes: que defensem els valors republicans; i que apostem per reconeixement nacional. Coses que, per altra banda, crec que ens situen exactament en la centralitat i en el sentit majoritari de la ciutadania del país


#11

Hola Roman,

Permet-me insistir: el redactat del grup impulsor és menys excloent que el que tu proposes. En cap moment demana la independència, però tampoc no l’exclou: pot haver-hi millor camí per al consens que no tancar cap porta, per minoritària que aquesta resulti dins les files d’ECP???


#12

Hola Joan,

Demanar la República Catalana es una consigna independentista 100%.

Si és excloent o no, depèn de si qui ho llegeix se sent exclòs o no. Tota aquella gent que sent la independència com una exclusió se’n sentirà certament mentre els que volen que UPC sigui independentista estaran molt contents.

El meu text reconeix la sobirania de Catalunya i proposa un nexe amb el reste de la península que és molt més tènue que el que molta gent vol. Això és inclusiu perquè és un punt mig entre la República Catalana i un nou Estatut. Ara bé, igual com la gent que no és independentista se sent exclosa del terme República Catalana, pot ser que tu et sentis exclòs amb el que dic jo perque la sensació es subjectiva.

El que és objectiu és que República Catalana és una consigna independentista.

Salutacions cordials.


#13

Estoy de acuerdo con Roman y en total desacuerdo con Joanka. Considero que la propuesta del grupo impulsor es EXCLUYENTE, yo me siento excluido porque no soy independentista y me gustaría que Catalunya continuara formando parte una España federal. La propuesta de construir una República Catalana para luego abrir un proceso de unión confederal no la comparto. Desde luego que hay que hacer cambios en la constitución, mejorar el autogobierno, el funcionamiento de las instituciones políticas, obtener nuevos derechos fundamentales, especialmente los sociales, plenamente garantizados, etc. Pero esto lo tenemos que hacer en COMÚN con los otros pueblos y personas que viven en el territorio de la península. Para mí conseguir todo esto no pasa primero por la independencia y luego iremos por lo otro, sino que al contrario, lo más difícil es trabajar y luchar en común con otras personas de fuera de Catalunya para conseguir un Estado de derecho y una vida en democracia mejor para todos, pero SIN separarnos o proclamando una república catalana.


#14

Bones,
per això jo proposava parlar de valors republicans i explicar-los (cosa, que per altra banda, els independentistes no fan). I de reconeixement nacional, que és allò que importa. Per la resta d’acord amb en Roman. Per altra banda, pensem que això és una ponència d’ideari, per tant no ens podem fer inhibir per les consignes de curta volada dels altres.


#15

Estic d’acord amb el que diu el Roman. Malgrat segur que quasi la immensa majoria -per no dir tots- dels que volem crear aquest nou subjecte polític, ens sentim republicans i no monàrquics, en aquest moment concret crec que la proposta de crear ara una república catalana ens allunya dels treballadors i treballadores de la resta de l’Estat, la qual cosa ens acosta objectivament a la burgesia dels Pujols, dels del PDCat, dels de CAIXABANK i del Banc de Sabadell… Nosaltres, crec, som internacionalistes. Nosaltres estem pel dret a decidir, però per decidir una Catalunya com a nació dins d’un estat federal (Espanya) dins d’una Europa federal.

Penso que la idea de la república catalana, avui, vol dir fer el joc al PDCat i a ERC. Per això ja hi ha la CUP (amb perdó).


#16

En este punto discrepo contigo y con los demás.

Identificáis el termino República catalana con la independencia de Catalunya, cuando des de mi punto de vista no debería ser así. La creación de una República catalana no va ligada a la independencia, solo hace referencia a que el mejor sistema político que puede tener este país es una República, pues la Monarquía es radicalmente contraria a el tipo de sociedad basada en los valores democráticos que defendemos. Cataunya debe ser republicana y tiene que gozar del máximo autogobierno posible, pero la construcción esta República no tiene por que ir ligada a la independencia. La Catalunya del futuro puede estar (o no) asociada/federada a España, pero lo que es seguro es que tiene que ser si o si una República.


#17

La nova Catalunya hauria de ser fraternal amb els pobles de l’Estat espanyol però també amb els diferents territoris que la composen. Tots estem d’acord (crec) que un dels problemes d’Espanya i probablment de tots els Estats és el centralisme.

Doncs bé, a Catalunya, els habitants de més enllà de l’àrea metropolitana també ens sentim marginats -començant per la cobertura dels mitjans de comunicació- i volem senitr-nos totalment acollits en un hipotètic nou Estat.


#18

Creo que la situación política en Cataluña se está acelerando por lo que la ambigüedad mantenida hasta ahora no se podrá mantener mucho tiempo. Habrá que definirse si se está por romper la legalidad o por mantener la lucha por nuestros objetivos dentro de la misma.
En este sentido, la apelación a la soberanía nacional que se hace en la formulación inicial es claramente una afirmación independentista, ya que según la Constitución sólo existe una soberanía: la del pueblo español.
El redactado propuesto es muy ideológico y además no aclara si son objetivos a corto o a largo plazo. A largo plazo, evidentemente, todos somos republicanos pero ¿ahora es el momento oportuno para plantear la república como objetivo realizable en este momento?


#19

Hola a tothom,

Com que tenim temps podem ser sistemàtics i examinar la qüestió en detall.

La sensació d’exclusió política que provoca en cada persona només pot ser percebuda per la mateixa persona i hi haurà sempre un punt d’indeterminació en l’avaluació per tercers. Això no obstant, podem assumir que la sensació d’exclusió té relació directa amb la diferència entre el grau d’independentisme que tinguin les consignes d’UPC i el grau d’independentisme que tingui la persona.

Crec que més amunt he establert quin és el grau d’independentisme que tenen els votants de ECP. Assumint per tant que la inclusivitat de la nostra proposta nacional s’incrementarà si ajustem el missatge de la Ponència 1 al sentir de la nostra gent, hem d’avaluar ara fins a quin punt l’expressió “República Catalana” és una consigna independentista.

(Tenim aquí un obstacle heurístic perquè el significat de les paraules és intrínsecament arbitrari i depèn completament d’una convenció entre parlants i oients. Això no obstant, com que ens estem dirigint al públic en general, hem d’assumir per a les paraules el significat comunament acceptat -el que es diu en informàtica un significat “per defecte” és a dir en absència de definició explicita especial pel cas en qüestió.)

Si mirem un mapa, veurem que totes les repúbliques són independents. Tenim la República Francesa, la Italiana, etc… En el nostre entorn mes immediat, República Catalana ha estat el lema que fan servir els partits independentistes. Tenim doncs un ús comú de república com a estat independent i un us concret per part de formacions polítiques independentistes. Crec que vist això és just afirmar que República Catalana es una consigna independentista.

Per mor de completitut, he de dir que a l’antiga URSS o a Iugoslàvia es feia servir la paraula “república” com a sinònim de “estat de la federació”. No em sembla un ús que es pugui extrapolar al nostre cas tal com no crec que l’ús que es fa de la paraula democràcia en l’expressió República Democràtica Alemanya es refereixi realment al que la gent entén per democràcia. Amb això no vull criminalitzar la RDA sinó assenyalar que l’ús de les paraules que es feia durant la guerra freda no era un exemple de precisió.

Resumeixo el que vull dir: qualsevol persona que llegeixi que volem una República Catalana pensarà que som independentistes. Si li agradarà o no és un altre tema que podem discutir en un altre moment, un cop estem d’acord en el fet que República Catalana és una consigna independentista.


#20

Jo ho veig a l’inrevés, Montse. No és pas la cerca de la independència qui s’ha endut res. És la carcassa neofranquista espanyola (PP, PSOE, C’s) qui ha trencat tots els pactes constitucionals, abocant-nos a buscar-nos la vida perquè, literalment, ens la treuen des de fa 10 anys i, de manera cruel, des de 2010.
Les coses són com són, no pas com jo voldria. Ja m’agradaria que hagués estat diferent.