Diagnosi de Sobirania nacional

sobirania-nacional
#1

Històricament, Catalunya s’ha anat configurant com a una realitat nacional, és a dir, com una nació, en un constant procés de transformació i mestissatge que l’ha construït i articulat.

En els últims temps, la ciutadania de Catalunya hem expressat de manera clara i majoritària que constituïm una comunitat política sobirana amb el dret irrenunciable a determinar lliurement el nostre futur.

Aquesta voluntat d’autogovern no és nova. S’ha fet palesa en diversos processos de canvi polític al llarg del temps. En la defensa persistent d’institucions pròpies davant el centralisme i l’absolutisme, en les diverses apel·lacions a l’Estat i la República catalanes durant els segles XIX i XX, en l’impuls de l’Estatut de Núria de 1932, en el mateix procés constituent de 1977-1978 i fins i tot en la proposta de reforma estatutària aprovada pel Parlament de Catalunya el 2005. Projectes diversos que han cercat la construcció de la sobirania pròpia i la transformació del marc estatal existent com a dos processos entrelligats.

Actualment, vivim un període de clara transformació de la realitat nacional catalana en un món nou. Aquest es caracteritza per una sostracció constant de sobirania popular en favor de poders públics i privats amb poc, quan no nul, control democràtic. Procés que s’emmarca alhora en una gran transformació social, cultural i econòmica global que ha portat a l’erosió i a la reconfiguració de les sobiranies clàssiques.

Els canvis en curs estableixen un seguit d’interdependències que obliguen a articular la noció de sobirania sobre noves bases. És per això que, cada cop més, cobren sentit conceptes com els de sobiranies en transició, postwestfalianes (és a dir, postestatals), o, a partir de principis democràtics, sobiranies compartides.

Referèndum efectiu
#2

7 entrades incorporades a un tema existent: Referèndum efectiu

#3

Doncs jo, posats a dir, per motius polítics i d’estil literari (eliminar les manques de concordança) substituiria els dos primers paràgrafs del grup impulsor pel que poso més abaix. Crec que el tema del referèndum és una conjuntura i que no pot ser un projecte nacional. Un país no pot tenir com a objectiu fer un referèndum i mentre ens posem d’acord en què volem obtenir amb el referèndum, crec que es millor que no ho convertim en una bandera, sobretot si ho fem només per tapar les discrepàncies que tenim sobre quin vot aconsellaria UPC.

On diu

Històricament, Catalunya s’ha anat configurant com a una realitat nacional, és a dir, com una nació, en un constant procés de transformació i mestissatge que l’ha construït i articulat.

En els últims temps, la ciutadania de Catalunya hem expressat de manera clara i majoritària que constituïm una comunitat política sobirana amb el dret irrenunciable a determinar lliurement el nostre futur a través d’un referèndum; que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties.

Jo proposo posar

Catalunya és una realitat nacional configurada històricament per un procés de transformació i mestissatge que l’ha construït i articulat. La ciutadania de Catalunya ha expressat reiteradament de manera clara i majoritària que constitueix una comunitat política sobirana que desitja determinar lliurement el seu futur.

#5
  1. Un país fratern i sobirà en tots els àmbits (p.27)
    Ser sobirans vol dir, també, no estar sotmesos a la voluntat dels grans poders econòmics i financers, ni als dictats d’institucions que estan fora de tot control democràtic, com el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea o el Banc Central Europeu.
    PREGUNTAR: Estem sortint d’Europa?

3.1. Sobirania nacional (p.28)
Processos constituents. Per fer factible aquesta nova realitat, cal activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya i que tinguin en el seu centre el dret a l’exercici de l’autodeterminació dels pobles.
CRITICA: Creiem que és encertada la decisió d’estar a favor del referèndum, el que no és encertada és l’ambigüitat de la posició d’Un País en comú. Hem d’explicar que anem a votar com a partit en els referèndums (independència, federalisme, confederalisme, unionisme o altres).
PROPOSTA: Proposem una votació interna de tot el partit per definir el vot d’Un País en comú. Creiem fermament que l’ambigüitat en aquest tema no ens afavorirà en res,

#11

Aportació:

L’afirmació de sobirania implica el reconeixement de la independència política del poble de Catalunya i la seva capacitat per decidir, inclòs el dret a la separació si així ho vol la majoria de la ciutadania, quin tipus de relació vol amb la resta de pobles ibèrics i europeus, relació que volem basada en la igualtat i la fraternitat.

#12

Completament d’acord, el dret a decidir i la sobirania són el mateix. A mi m’agrada més parlar de sobirania perquè és un concepte més general. La meva frase es La sobirania del Parlament de Catalunya no emana de la Constitució Espanyola sinó del poble de Catalunya.

#13

Ben d’acord, tanmateix per ser curoses el màxim de creïbles ens cal ser precisos en definir i reconèixer els fets tal com es desenvolupen. Per això aporto una concreció al text.

Aportació.

Des de 2010 una marea ciutadana popular immensa ha anat alçant l’imaginari entorn “Som una nació”, “Volem decidir”, “Llibertat”, “Independència”, “Nou Estat d’Europa”, “República Catalana”, Referèndum".

#14

Això és com l’ampolla mig buida o mig plena perquè una meitat de catalans ha alçat aquestes consignes que dius però l’altra meitat no. Si anomenen a uns haurem d’anomenar als altres, dic jo.

#15

"La ciutadania de Catalunya hem expressat de manera clara i majoritària que
constituïm una comunitat política sobirana amb el dret irrenunciable a determinar
lliurament el nostre futur a través d’un referèndum” .Una afirmació que tampoc no acaba de ser certa, perquè els ciutadans no s’han expressat sobre constituir-se en comunitat política sobirana amb drets irrenunciables. Només hem tingut unes eleccions autonòmiques i no podem entrar en el joc de Junts pel Sí, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, en un sentit o en un altre. No cal confondre les mobilitzacions amb “les expressions clars
es i majoritàries”, que només pertanyen a les consultes referendàries.

#16

Discutir que una amplíssima majoria del poble català està d’acord amb el dret ha decidir es no voler veure la realitat, o confondre dret a decidir amb independència. Tan amb enquestes de tot tipus, com en diferents eleccions en tots els àmbits, per no parlar de manifestacions durant 6 anys multitudinàries que cap altre moviment ha aconseguit mobilitzat, diu clarament que hi ha una amplíssima majoria a favor del dret a decidir, una clara majoria sobiranista.
No fem el joc a uns i altres confonent sobiranisme amb independència. Exercim sobirania en tots els àmbits.

#17

Jo es tic discord que el referéndum surt a tots les enquestes, pero la ciudadania de Catalunya l’última vegada que s’ha expressat clara i majoritàriament sobre alguna cosa que no sigui la seca preferencia electoral per un partit polític va ser cuán va votar clara i majoritàriament per l’Estatut, después retallat amb nocturnitat i alevosia pel TC. Que vol dir soberania? Segons l’IEC, “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.”. Si això no és un sinònim d’independència, encara que podem trobar estats sense sobirania plena (cessions de soberania), m’agradaria trobar algun exemple de sobirania nacional sense estat.
Demaneu els sinònims de soberania i a veure si endevineu quin és el primer? Exacte, independència. Sent partidari del màxim poder polític per a la ciudadania de Catalunya, no estic d’acord en colar per la porta del darrere la independència (una opció legítima) canviada de vestit semántic,

#18

Tu mateix et respons. Sobirania es decidir si vols cedir o no sobirania, quines parts de la sobirania vols cedir, …, Espanya té sobirania cedida a la eu i a l’otan, per exemple. Doncs ser sobirans vol dir que com a subjectes polítics decidim. Els independentistes volen exercir la sobirania en una direcció, els confederalistes en un altre, i els federalistes en un altre. I tots els que reconeixen Catalunya com a nació, i el poble català com a subjecte polític, som sobiranistes. Unim-nos per exercir la sobirania en tot, siguem un projecta de suma, no de resta.
Respecta a una majoria a favor del referèndum ja he dit el que pensava, i la realitat dels fets es tossuda

#19

Completament d’acord David. Si renunciéssim i acceptéssim el contrari, quin “Dret a decidir” més aigualit que estaríem posant en pràctica !! Hem de ser valents i ser fidels a allò que el Poble majoritàriament esculli !!

#20

Totalment d’acord en quant a la cessió de sobirania. Però per cedir sobirania primer l’has de tenir, i no podem dir que Catalunya és una nació sobirana perquè sencillamente no ho és. No és un problema d’opinió. És una realitat d’aquesta triste i dissortada terra, o d’aquesta alegre i afortunada terra. La soberania és poder, i poder és el que et reconeixen les demés, no allò que hom s’autoproclama per más entusiasme i valentia que posi en l’intent. La sobirania, o te la reconeixen els altres o no la tens. Altra cosa és que reclamem o aspirem a tenir sobirania. I em sembla que en el text es confón sovint realitats amb aspiracions. El nostre problema no és tenir soberanía en tot, és fer les coses bé, en la direcció del bé de la classe social que aspirem a representar, i que en gran part representem. I quan diem que la soberania igual val “para un roto que para un cosido” que dient que sí a a quest text, igual dic que vull formar part d’un estat federal, d’un estat confederat o d’un estat independent, quan alhora defensem un referèndum per decidir que volem ser, no anem bé.
Aquesta historia ja me la conec, perquè sempre sortim amb les mateixes companyies a la foto i tenim el país que tenim. Com diu el Jordi Évole, no és un problema de competències, que també, és sobretot un problema d’incompetències. Sobiranes.

#21

Per tal de facilitar i ordenar el debat, des del Grup Impulsor hem decidit fragmentar aquesta secció en dos temes. Podeu trobar el paràgraf relatiu al “Referèndum efectiu” i totes les aportacions i comentaris en aquest altre tema: https://fem.unpaisencomu.cat/t/referendum-efectiu/491

#22

Crec que seria un error identificar UPeC amb una resposta concreta al referéndum. El que l’ha de caracteritzar es una posición clara i diáfana eb favor del dret a decidir (dret a l’autodeterminació) en tant que defensem la sobirania de Catalunya.

Ningú més que nosaltres ha de ser més clar en la defensa d’aquest dret, dret que es concreta avui en la realització d’un referèndum efectiu. Jo sóc de l’opinió que tots els membres poguéssin defensar respostes diferents davant, enriquin així el debat.

#23

Potser un bon resum sobre el concepte de soberanía nacional seria la consigna… “empoderem Catalunya”. Bé, les consignes ja ho tenen això de ser reduccionistes, però aquesta reflecteix bé la idea que es tracta d’atorgar a Catalunya un poder de decisió sobre el seu futur i assumir democràticament la seva decisió.

#24

Creo que es falsa la afirmación del Grupo impulsor relativa a que la ciudadanía ha expresado de manera clara y mayoritaria que constituimos una comunidad política soberana. Que yo recuerde la última vez que se expresó esta voluntad fue en el referéndum constitucional, aprobado, esta vez sí, mayoritariamente en Cataluña. Y la Constitución sólo habla de una soberanía: la que tiene en su conjunto el pueblo español.

#25

Tanbién creo que es falsa la afirmación del grupo impulsor de que “la ciudadanía en Catalunya ha expresado de manera clara y mayoritaria que constituimos una comunidad política soberana”. ¿Ha habido alguna vez alguna votación dónde se haya preguntado esto a todas las personas que vivimos en Catalunya? Me parece que se está confundiendo la idea de que Catalunya, es decir, el conjunto de personas que vivimos en su territorio somos una nación con la otra de que es una comunidad política soberana o con el deseo de que tiene que ser una comunidad política soberana. El texto del grupo impulsor no me gusta, creo que intenta decir muchas cosas con poca precisión y creando, por tanto, mucha confusión. Está claro que lo que busca es crear las bases ideológicas para promover o apoyar un proceso de independencia replanteando el concepto de soberanía o de soberanías ante los poderes públicos, los poderes privados, los estados-nación, mediante soberanías compartidas, etc. A mí no me queda muy claro qué se quiere decir en el fondo y por ello me veo incapaz de proponer un texto alternativo.

#26

La seva darrera frase, Héctor, és la més clara de totes… No m’estranya que no se li acudi cap text alternatiu.
Aquest és el drama compartit per tota la gent que no té res a proposar per la dignitat a Catalunya en termes de l’statu quo actual. Potser ni tan sols s’donen de la misèria i la injustícia d’aquest statu quo. O tampoc ?
El nostre país no hi té cabuda , ve’t-ho aquí. Senzill i grotesc.