Referèndum efectiu

sobirania-nacional
#1

En qualsevol cas, Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur a través d’un referèndum; que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties.

Diagnosi de Sobirania nacional
#2

[Afegir]
Efectiu perquè interpel·li a tota la població, vinguin d’on vinguin i siguin de la generació que siguin; amb reconeixement per part dels marcs institucionals competents, siguin la resta de pobles de l’Estat o d’Europa; i amb garanties perquè la completa transparència del procés referendari, un debat seriós i on tinguin veu totes les sensibilitats i la no predeterminació del resultat és l’únic que respon a la nostra aposta per la radicalitat democràtica.[quote=“GrupImpulsor, post:1, topic:156”]
sobiranies compartides
[/quote]
[Afegir]
La nostra aposta és per les sobiranies compartides, que defineixen la lliure capacitat de la ciutadania d’establir el marc més adequat per governar un bé comú i que estan lligades a la fraternitat entre pobles. És a dir, és un concepte que defineix la capacitat del nivell municipal, regional, nacional o europeu per governar temes concrets en un món interconnectat i globalitzat.

#3

Al final de “Sobirania nacional”, afegir:
En relació al procés actual en què ens trobem, hem de proposar i defensar de manera sistemàtica i permanent el dret a decidir el nostre futur, mitjançant un referèndum d’autodeterminació. Aquest dret a decidir correspon a la condició de Catalunya com a nació, al caràcter democràtic del mètode i a la voluntat expressada pel poble català. El referèndum s’hauria de fer quan es pogués fer en bones condicions. Hauria de ser acordat amb un govern central d’esquerres (altra cosa no tindria cap sentit). I hauria de ser també acordat amb els diversos partits catalans. Donada l’enorme transcendència de la cosa en qüestió, el referèndum s’hauria de fer en tals condicions que, per a decidir, hauria de caldre una majoria del 50 per 100 més 1 del cens (no dels votants). Altrament ens podríem trobar que una decisió de gran transcendència la prengués només una minoria de la població catalana.
Pel que fa a l’opció de la independència, donat el fet normal que entre nosaltres hi ha companys/es partidaris del SÍ i altres partidaris del NO, el partit hauria d’adoptar una escrupolosa neutralitat.

#4

De momento la poblacion catalana nunca se ha posicionado en las urnas claramente a favor de ningun referendum de independencia. En las ultimas elecciones catalanas el 55% voto a partidos que hablan del derecho a decidir y el resto voto a partidos en contra, eso es un 40% del censo electoral. En los barrios de clase obrera y con tradicion izquierdista se voto mayoritariamente en contra del referendum, lo digo porque en las ultimas catalanas catalunya si que es pot se pego un talegazo que bueno, la gente potencialmente votante de este partido pasa completamente de este tema. Una cosa es votar en España contra los gobiernos de derechas de PP-PSOE-CS con lo cual consigues que te voten y otra votar en cataluña articulando lo mismo que la derecha catalana, la gente busca tumbar la derecha catalana de CIU-ERC y no ser como ellos.

#5

Benvolgut Realistic, haurà de demostrar-nos amb dades tot això que diu, perquè tot plegat no s’aguanta per enlloc i és desmentit per la realitat des de fa ja una quants anys. Mirem de construir alguna cosa en positiu i deixem-nos de converses sense suc ni bruc.

#6

Son les dades reals del 27S, la majoria de catalans que podien votar no hi van votar a favor del dret a decidir, nomes el 40% del cens electoral hi va votar a favor i les zones de esquerres votaven en contra

Zones de
Barcelona:Nou barris 27S resultats:
Partis en contra del referendum:47373
Ciutadans:19552
PSC:15902
PP:10333
unio:1585

Partits a favor del referendum:37058
Junts Pel SI:18786
CUP:6381
Catalunya si que es pot:11891

Hospitalet 27S resultats:
Partis en contra del referendum:73598
Ciutadans:29069
PSC:28364
PP:14050
unio:2115

Partits a favor del referendum:47013
Junts Pel SI:23195
Cup:7346
Catalunya si que es pot:16472

Jo no dic que l’estat sigui just amb la plurinacionalitat de l’estat, pero els independentistes tampoco son justos amb la plurinacionalitat de catalunya. No canviare injusticies per injusticies encara mes greus. Catalunya se sent espanyola i catalana, no es te que votar eliminar cap sentiment

#7

La comparativa entre les municipals i les eleccions al Parlament és molt clara. Els votants d’esquerres de barris obrers quan se’ls pressiona amb el tema nacional se’n van a Cs. El Pere ja ha dit en un altre lloc que això a ell li és igual i que no és cap motiu per deixar de pressionar per tal que UPeC es faci independentista. Em pregunto si el Josep Maria és de la mateixa opinió.

No és quelcom que em vingui de nou perquè la resposta típica dels independentistes a aquesta qüestió -o a la qüestió que un referèndum partirà el país políticament- sol ser “tenim el país que tenim i no hi podem fer res” que traduït vol dir “tire’m endavant tapant-nos els ulls amb les mans i que surti el sol per Antequera (o que passi el que Déu vulgui)”.

Crec que això està relacionat amb el fet que ells pensen que el nacionalisme és un sentiment i que per tant no cal racionalitzar. Si et carregues el país, te’l carregues però no pots trair el teu sentiment. La dissonància que produeix això està en la base del deliri col·lectiu que s’estructura com una negació del principi de realitat. Finalment, en sentir en els mitjans de comunicació que la independència està a tocar, la fabulació col·lectiva esdevé versemblant i els independentistes s’instal·len en el pensament màgic: “Està a punt de passar quelcom meravellós que no sabem com passarà però passarà segur”.

Espero que les companyes i companys de UPeC siguin capaços de sustreure’s al efecte.

#8

Col·lega: parla per tu i fes el favor de no tergiversar les meves paraules. Limita’t a exposar les teves opinions.
No cal allargar més la discussió. Està ben clar el que hem dit uns i altres.

#9

Per tal de facilitar i ordenar el debat, des del Grup Impulsor hem decidit crear aquest nou tema, que recull un paràgraf que inicialment estava en aquest altre tema: https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-sobirania-nacional/156

#10

A mi me repele subir al carro del referendun promovido por un partido o coalición que durante los ultimos treinta años no as “machacado” con que “España nos roba” y resulto que se lo estaban llevando a andorra y suiza en bolsas y a hora para tapar semejantes defechates se “tiran al ruedo” a pedir lo muchos deseamos pero no con ellos de cabecera.
en las condiciones socio economicas que estamosa hora.
No es “prioritario” el referendun como solucionar la perdida de derechos sociales que se a padecido los ultimos seis años.

El referendun deberia una meta para los ciudadanos de cataluña pero en condiciones faborables

#11

El Referèndum…promogut per un partit o coalició…que suposa el 85% de la població catalana ? Glups, d’on ha tret aquesta informació ??

Quan consolidem la nostra democràcia de veritat (ara és segrestada), votarem a qui ens sembli millor, i governarà la majoria democràticament elegida.
Tant de bo que s’assembli al que nosaltres pensem…Si encara no ho aconseguim, seguirem maldant perquè ho sigui.

Esperar a unes “condicions favorables” ? No li sembla que ara és el moment ? De veritat que ho veig ben a l’inrevés.

#12

Pffff, es el mateix discurs de sempre " ara no es el moment", " als barris obrers si es presiona es passen a opcions de dretes" , “se rompe España” pfffff. Si us plau defensors de plantejaments unionistes, sigueu valents i votem en referéndum, ambas parts respectarem el resultat, ara bé que no tornin a possar el meu vot al mateix sac del PP en unes eleccions que es plantejavem com pleviscitaries. En aquesta confluencia n’hi han plantejaments independentistes que no s’han d’obviar.

#13

Hola Carles,

Trobo esfereïdor que quan algú et diu “als barris obrers si és pressiona es passen a opcions de dretes” la teva reacció sigui acusar de covardia als que ho diem.

Aquest efecte està demostrat en la diferencia de vot a Nou Barris entre les municipals i les eleccions al Parlament. Representa un problema major i quelcom que fa pensar a molta gent perquè no són només vots que perd l’esquerra sinó que són ànimes que perd Catalunya.

#14

Estas targiversant les mevas paraules, novament alteras la realitat. Ho fas per sistema, sense donarte ni compte i això es preocupant. A veure Roman llegeix més a dalt, que he posat?
t’ho repeteixo literalment a veure si ho entens " Si us plau defensors de plantejaments unionistes, sigueu valents i votem en referéndum " com veus aquí no et dic ni a tu ni a ningú que siguis un covard per dir que als barris obrers si es pressiona es passen a opcions de dretes. Francament la teva imaginació es infinita.

Ara et matissaré la meva frase. Molts unionistes us foteu un fard de donar grotescos arguments per defensar les vostres opcions ideológicas, titlleu als que volem la independencia com intolerants, antidemocratics , manipuladors, radicals … ara bé quan us plantejem votar i veure que vol la gent, se us veuen les vergonyes i us negeu frontalment. Us demano valentia si, perqué entenc que deixar votar a la gent i veure que volen realment es un exercici de profunda valentia quan es defensen posicionaments com els que tu defensas.

Demanes en altres articles teus, acostament a les teves tesis. Jo et demano que parlis de votar, de dates concretas, de coses concretas. Prou de demagogia.

#15

Hola Carles,

Quan més llegeixo el que has escrit aquí, més veig que posa que “siguem valents” i que no posem com a excusa que “els barris obrers quan se’ls apreta se’n van a opcions de dretes” (jo diria opcions clarament espanyolistes). No entenc a on està la tergiversació.

En el teu nou post elimines la menció als barris obrers i vas directe a la part de “sigueu valents” amb tó de desafiament. No entenc aquestes apel·lacions a la valentia com si això fos una caserna de l’exercit prussià. Ni sóc valent, ni deixo de ser-ho. Valoro les propostes polítiques del nou partit en funció de la repercussió que crec que tindran en el país. En aquest sentit valoro que la petició d’independència per part de UPeC causaria rebuig a un 75% dels nostres votants. Això no em posa ni trist ni content i si em posés una de les dues coses seria problema meu, no teu.

Si us plau, deixa de interpel·lar-me i proposa millores o aportacions al text que estem comentant:

En qualsevol cas, Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur a través d’un referèndum; que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties.

#16

Entre tu i jo hi ha un desert ideologic, mai ens entendrem i no perdre temps en intentar que canviís la teva percepcio nacional. Es més, jo si crec en la pluralitat i respecto que pensis diferent malgrat no estar d’acord amb tu en temas nacionals.
Encara espero que parlis de votar, cosa que amagues sistematicament. Votar es el mes democràtic que hi ha, defensa això (votar) i deixa, si us plau de divagar en arguments irreals.
T’interpelare tantes vegades com cregui convenient. No deixaré que els teus arguments no tinguin oposició intelectual en aquest foro de debat perqué considero que no son reals. Els teus argumentaris es basan en hipótesis teves (sense votar en un referéndum no tindrem dades concretes) per tant, tota la fullaraca que poses als teus comentaris es producte exclusivament del teu imaginari, un imaginari que jo no comparteixo.
Et passo exactament la meva proposta " En cualsevol cas, Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur a través d’un referéndum, que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties, i ser efectiu a partir de 11-09-2017 amb o sense consentiment del gobierno de Espanya"

Com veus demano fets concrets, mentres tu continues parlan de la fraternitat, concordia, del buen rollismo… el tema nacional, mai será un tema conciliador per molt que vulguis disfrasar la realitat, el tema nacional comporta el inevitable choque de trenes, es així t’agradi o no, es i será així.

#17

És lícit que tinguem diferents punts de vista, però hi ha una dada objectiva. El / la votant d’En Comú Podem és majoritàriament no independentista. En el meu cas, que he votat sempre al mateix partit i les seves aliances, si En comú Podem estigués a favor de la independència simplement no el votaria. Hi ha dues línies vermelles que En comú Podem, un País en comú, una Catalunya en Comú, o a els Comuns no poden creuar, l’independentisme, la vocació europea i la defensa dels drets dels treballadors. I no és que em consideri unionista, em considero català, espanyol i europeu, i sobretot d’esquerres. Per a mi l’esquerra és sinònim de repartir, de redistribuir, de solidaritat del que més té amb el que menys té. Sóc partidari de la solidaritat del Nord amb el Sud, a Europa i a Catalunya, crec en l’IRPF i en l’Impost de Successions. Crec abans en la humanitat que en els països que omples de ratlles artificials els mapes, fetes a base de guerres,sang i explotació, en les persones abans que en les nacions, i em sento més a prop dels meus cosins d’Albacete, dels meus parents d’Astúries que d’Artur Mas o de Gabriel Rufián, dels veïns del barri que em saluden al Mercadona, que dels advocats de Cuatrecases que preparen els ERES per acomiadar els treballadors, i als que visita el Rei quan ve a Barcelona. El meu sentiment de classe és superior al meu sentiment nacional, la meva llengua castellana que la meva mare em va ensenyar en un pis del Raval serà la meva llengua pròpia fins que em mori, la meva mare que va ser una noia de servir a casa de burgesos amb vuit cognoms catalans que en temps del Nodo sempre van parlar castellà. i sempre estaré més a prop dels espanyols antifranquistes que dels catalans de Franco. La idea de nació com a unitat de destí en l’universal mai ha estat la meva, i de banderes, abans de res la roja, que potser algú veurà com la bandera unionista de les classes subalternes.

#18

A dia d’avui, considero que per tal de fer un país en comú, cal tenir plena sobirania en tot allò que necessiti capacitat de decisió ciutadana, i això vol dir que hem de tenir capacitat de decidir sobre totes les coses. Veient que amb l’estat espanyol és impossible perquè la democrà i la justicia espanyola “brilla por su ausencia”, i veient que la “dreta indepe” està matant el procés constiuent que va significar la demanda d’independència dels anys 2010 i 2011, crec que cal posicionar-se, no només en la defensa del referèndum, sinó en la voluntat de crear un estat/país nou que pugui escollir lliurement quina relació tenir amb la resta dels pobles d’Espanya. Per tal de començar a decidir sobre totes les coses, cal tenir un estat propi que et garanteixi un Constitució pròpia. A partir d’aquí podrem fer ús complert de la sobirania. A més, considero que fariem un favor als pobles espanyols perquè el PPSOEC’s deixarien de poder aixecar la bandera de la “España 1 y no 51” en cas de “trencar” Espanya, ja que aquesta, si marxem, es trencaria en les seves mans.
Ja hem esperat prou per veure si España canviava, i no ho ha volgut fer ni tan sols amb l’esperança que oferia Unidos Podemos. Hem de defensar el referèndum per a que sigui efectiu i amb garanties, i a la vegada crec que per tal de crear un país en comú l’hem de fer des de les sobiranies plenes: també les d’estat.

#19

Hola Atienza

Respecto els vostres punts de vista malgrat no estar d’acord, dius que n´hi han dades objectives i si, es cert, una dada objectiva es el creixement exponencial de les posicions independentistes i que aquest creixement s’amplia any rere any perqué la majoria del jovent es considera majoritariament “indepe”. Un altre dada objectiva es quan obres la TV un 11-S i veus les movilitzacions del personal. Home Atienza podem tancar els ulls i obviar la realitat pero francament o trobo absurd.
Et descrius com una persona solidaria (cosa que no posare en dubte) pero al igual que veig que parles de solidaritat entre nord i sud, veig a l’hora posicions relativament poc solidaries quan marques linies vermellas o dius que tu deixaries de votar a la nostre coalicio en un exercici podriem dir, totalitari, es a dir " buenismo" per un costat pero epppp !!! no feu cas als indepes perqué marxo, es aixó, oi?. Aquí la solidaritat democrática desapareix.

He parlat molts cops de que no ens deixem conveçer amb discursos melodramatics, (solidaritat nord- sud, cosins d’albacete, parents de Asturies, veïns que et saluden al mercadona o que la mama netejava la casa de un ric). Amb tots els meus respectes Atienza pero no cal, no cal tota aquesta presentacio melodramática. Parlem de votar, parlem de que Catalunya parli i decideixi quin model nacional vol. No cal fer argumentacions buscan la llagrimeta, el que cal es Votar.

#20

Perdona company, no és cap representació melodramàtica. Els meus cosins són d’Albacete, porque el mundo me hizo así. Ens agrada parlar molt de país, però parlem poc de la gent. A mi m’agrada parlar de la gent que conec, de la meva gent. I sense melodramatismes, Vull dir que el meu país de naixement, de pertinença és Catalunya, però que la meva llengua pròpia és el castellà, i que la meva llengua adoptada és el català. I ja sé que per alguns, els únics sentiments vàlids i dramàtics són els del país, els de les banderes. Que la pàtria és dolor i la gent propera és lagrimeta. Què és Catalunya sense els catalans no independentistes? Un país petit. Què és Catalunya sense els catalans independentistes? Un país petit. Jo parlo de votar, clar que parlo de votar, clar que parlo de referèndum, però per votar que sí a un País en Comú, Catalunya lliure en una Espanya lliure, i per votar que no a un País No en Comú que és Catalunya per lliure. Des del respecte i l’amistat a tots els cors estelats, estic segur que som molts més dels que ells volen i diuen.