Renda Bàsica Universal

#1

Proposta del candidat socialista a la presidència de França, Hamon.
Ver:

http://www.redrentabasica.org/rb/

http://www.redrentabasica.org/catala/

lluis cipres

#2

Em sembla molt adequat (felicito a qui ha tingut la iniciativa) obrir un debat sobre la RBU. Espero que hi hagi molta gent que participi en aquest debat (tant qui tingui arguments a favor com qui els tingui en contra) i ens permeti contrastar opinions. Crec que Un País en Comú hauria de proposar la RBU com a mecanisme de redistribució de la riquesa i de lluita contra la desigualtat. Cal posar la vista en Finlàndia i Escòcia que estan plantejant la RBU seriosament. A banda del candidat socialista també està força bé llegir a Bernie Sanders i la seva proposta de RBU pels EUA.

#3

Jo no estic d’acord amb la RBU sigui quin sigui el nivell d’ingresos, i crec que és més curòst parlar de Renda Bàsica Garantida, es a dir, es garanteix una renda bàsica que rebran aquelles persones

#4

Jo no estic d’acord amb la RBU, i crec que és més adient parlar de Renda Bàsica Garantida (RBG). Amb la RGB es garanteix una renda bàsica per aquelles persones que no tinguin altre tipus d’ingrés o que no arribin a uns mínims.La RBU no és redistributiva, perquè tothom la pot cobrar sigui quines siguin les seves fonts de renda, mentre que la RGB sí que ho és

#5

Jo tampoc no estic del tot convençut. No tinc clar si vull un país en comú que destini el mateix esforç a una persona milionària que a una persona sense recursos, no veig la redistribució de riquesa enlloc quan les necessitats de cada persona són diferents i, per tant, no es poden enfrontar amb una mesura única i universal.

A més a més, hem de tenir en compte els referents ja que a Finlància, per exemple, a canvi de la RBU l’Estat deixarà de oferir gratuïtament l’accés a la Sanitat. Tinc por que la RBU sigui una excusa per donar ales al lliure mercat i, un cop totes tinguin els seus 800e mensuals a la butxaca, les empreses pugin preus o baixin salaris sabent que, total, la gent cobra “un suplement”.

Trobe que, del mateix mode que l’Estat t’ha de garantir l’opció de transportar-te, que no pas de tenir cotxe propi, l’Estat hauria de garantir l’accés a la vivenda, la sanitat o l’educació, que no és el mateix que garantir-te un ingrès.

#6
  1. La prova de Finlàndia no elimina la sanitat gratuïta. Es una prova limitada a 560 euros mensuals que tan sols vol testejar l’impacte sobre el mercat de treball.
  2. La Xarxa Renda Bàsica Mundial (BIEN) ja ha dit clarament que només donarà suport a les propostes de Renda Bàsica que reforcin l’estat del benestar, no que el desmantellin. Per cert, qui està o ja està desmantellant l’estat del benestar no són els partidaris de la Renda Bàsica. Preguntem-li al FMI si hi està d’acord, ara que ha dit que vol reduir el subsidi d’atur…
  3. La Renda Bàsica quan es finança amb impostos progressius (sobre la renda, la riquesa o els consums insostenibles) dona lloc a un sistema fiscal molt més progressiu que l’actual. Fins i tot amb sistemes de finançament simples com un IRPF a tipus únic, la Renda Bàsica fa que el 80 % de la població amb menys ingressos surti guanyant respecte a la situació actual i redueix lìndex de Gini a nivell dels països nòrdics, els més igualitaris.
  4. Sí, la Renda Bàsica dona més llibertat a la gent, per exemple per no tenir que agafar qualsevol feina a qualsevol preu. Sembla que hi ha gent que prefiriria que les persones tinguin que agafar una feina oferida per l’estat, a 6 euros l’hora, com a únic mètode per a tenir un ingrés (a banda de que no es podria pagar). Per la mateixa raó que defensem un salari mínim digne, que no fa baixar els salaris sinò els empeny cap amunt, hauriem d’estar en favor d’una Renda Bàsica. I la Renda Bàsica és una caixa de resistència gratis i que arriba a tothom, precari o no, i sigui quina sigui l’empresa que et contracta.
  5. Les rendes garantides han mostrat ja els seus límits. A Europa entre el 20 i el 70 % dels seus beneficiaris no hi arriben, amb dades de la propia xarxa de rendes garantides. A França més del 30% dels potencials beneficiaris no accedeixen a la RSA; a Espanya, la millor renda garantida, la basca, continua deixant per sota la pobresa al 10% de la seva població, tot i gastar 9 vegades més que nosaltres per habitant i ser més rics.
  6. Les rendes garantides pateixen un greu problema de trampa de la pobresa i la precarietat. Tenen uns incentius molt febles a cercar feina, i més ara que les feines són de tant baixos sous. Es com si tinguessin un impost marginal sobre el treball de gairebé o del 100 %. La renda garantida basca a partir de 340 euros al mes d’ingressos laborals té un impost marginal de més del 87 % fins que no guanyes més de 1000 euros.
  7. La renda bàsica ha de ser compatible amb un habitatge digne per a tothom amb una sanitat i educació universal gratuites. Els seu cost és menys que la meitat del diferencial que tenim en pressió fiscal amb Europa i permet a la gent poder iniciar o canviar les seves trajectòries vitals. Pensem en les dones, els joves, els emprenedors…
#7

La RBU es plenament distributiva, perquè el 20% que més té paga molt més d’imposts, tot i rebre els 650€ de la RBU. La RBG te diversos problemes, només en diré un : la etiqueta de pobre a qui la rep

#8

La redistribució es clara, perquè el 20% de les persones mes riques hi surten perdent, cobreix les necessitats mínimes que son comuns a tot-hom. Els rics no han de tenir dret a la Sanitat Pública? Si, però han de pagar més imposts. La RBU no te de significar mai, cap retoc a la baixa de la Sanitat Pública, l’Educació i el Salari Mínim. Treu l’estigma de persona que viu d’ajuts. Tot-hom rep el mateix ajut, uns hi perden (20%) i altres i guanyen (80%)

#9

Sense tenir molts coneixements d’economia, jo no acabo de veure que si s’incrementa en una quantitat igual els ingressos de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació de partida, estem parlant de polítiques redistributives. I molt menys que tingui un impacte tal com per reduir l’index de Gini.

Crec que això només s’aconsegueix redistribuint veritablement dels que més tenen als que menys mijançant una fiscalitat adequada. Per altra banda no se on està la incompatibiitat entre una RGB i la sanitat o la educació universal per a tothom.

Repecte a l’impacte negatiu sobre el mercat de treball crec que només es pot evitar millorant les condicions d’aquest i no mantenint les condicions de precarietat que té el nostre mercat de treball acttual. I també té molt a veure amb el model productiu, que mentre que continuem depenen del sol i del totxo serà un mercat sumament inestable.

#10

És aritmètica pura: si algú que no té res li dones alguna cosa, millora molt més (infinitament) que algú que ja tenia alguna cosa i li dones el mateix. Ara l’IRPF no dona res a qui no té res. Si a més ho combines amb que el que dones als pobres ho treus dels rics amb impostos sobre la renda o riquesa, l’efecte es redistributiu, molt més que l’actual IRPF i resta de sistema impositiu.

si ho vols veure en numeros aquí ho tens

http://www.sinpermiso.info/textos/un-modelo-de-financiacin-de-la-renta-bsica-para-el-conjunto-del-reino-de-espaa-s-se-puede-y-es

#11

Jo també tenia dubtes però després de llegir les explicacions dels altres companys entenc que la RBU ha de ser finançada necessàriament amb el impostos progressius per a que contribueixi realment a augmentar la redistribució.
També pot contribuir a millorar les condicions laborals ja que una persona amb uns ingressos mínims garantits no es veurà forçada a acceptar un salari miserable per pura desesperació.
L’explicació que dóna Ltorrens és molt entenedora.

#12

La qüestió de la RBU des de que vaig llegir els seus arguments m’ha atret , no tant la seva basant econòmica, que també, sinó més per la part d’alliberació que representa.
Es diu que una època de crisis és una època d’oportunitats, i crec que en certa part és cert ja que, per exemple, aquest mateix procés que estem fen ens dóna l’oportunitat de corregir els grans errors que l’esquerra ha fet durant el segle XX ens obre unes oportunitats engrescadores poques vegades vistes en la història de l’esquerra.
Així la crisis que vivim , una profunda crisis que capgira tot l’establer, posa en evidencia que no hi haurà treball per a tots , no hi ha prou recursos, obre l’oportunitat de implantar una RBU que permetrà , en part, alliberar-nos del treball, el pecat bíblic d’Adan i Eva el que Marx ens deia que alienava a les dones i homes treballadores.
Si en la Il·lustració entre la burgesia, que disposa de temps i diners, emergeixen amb força els seus grans pensadors com Locke Kant, Adam Smith, Rousseau …, trencant amb l’Antic Règim que donarà lloc amb la revolució Americana i a la revolució Francesa i també en un altre pensament que fins ara la humanitat no havia normalitzat : l’Estètica , és en aquesta època és la burgesia que com he dit té diners i temps, pot permetre’s pensar amb l’Estètica donar-li forma i contingut propi i obri el pensament un altre front.
Si entre els pensadors, intel·lectuals, líders , revolucionaris i en general tota persona compromesa hi ha una cosa que els caracteritza, és el gran esforç i sacrifici que han tingut que fer per poder estudiar, pe poder pensar, per poder escriure, per participar en la vida social.
En general tota la classe treballadores i popular que per estudiar ,que per pensar, per lluitar per ésser més lliures, hem tingut que renuncia a hores de son, d’estar amb els amics i família, i d’altres coses que cadascun sap ben bé. Ho hem tingut que fer desprès de les vuit hores a la fabrica, a l’oficina o de cuidar la família i amb aquest esforços i sacrificis hem arribat on hem arribat…us imagineu amb una RBU

#13

La teva exposició —amb la que estic totalment d’acord — m’ha fet recordar l’interessat assaig de Paul Lafarge publicat al 1880 i titulat El dret a la peresa, on proposa que, mitjançant la generalització de l’ús de les màquines es redueixi dràsticament la jornada laboral, permetent així que els ciutadans puguin dedicar la major part del seu temps a les ciències, l’art i la satisfacció de les necessitats humanes elementals.
Avui, amb l’automització i robotització creixents del processos productius i administratius, les seves propostes ja són tècnicament possibles, però són incompatibles amb el sistema capitalista. Tot i així, la RBU suposa un petit pas en aquesta direcció, per al qual val molt la pena lluitar.

#14

Finlandia com a exemple: a tots i crec que fins la majoria d’edat reben a un compte uns 200€ al mes (la meva neboda diu que amb aquests estalvis muntara una pastisseria).
Mentre estudien si tenen fills no han de triar cobren un sou perque continuin els estudis.
No es deixa a ningu tirat tothom te el minim.
Com a contrapartides els impostos es paguen a rao del nivell de renda. Una curiositat qualsevol amb el mobil pot llegir la matricula d’un cotxe i saber les dades fiscals del propietari.
Crec que mes d’hora que tard la RBU s’haura d’implementar perque la Tecnologia ens hi dura Si o Si.

#15

  1. La RBU serveix com una eina de perpetuació del sistema capitalista: al ser una retribució monetaria “incondicional” és com un xec en blanc on l’individu mitjançant el seu propi criteri podrà decidir que fer lliurement amb aquesta renta. El problema es que el criteri de rentabilitat econòmica (que és el vigent) reprodueix el sistema, no el combat.

  2. La RBU pot generar inflació: pot provocar la destrucció de molts llocs de treball per i) l’empresa/persona que ha de proveïr ocupació es veu incapaç de pagar una remuneració suficient (en comparació amb la RBU) per ocupar el lloc de feina ii) moltes treballadores per compte propi poden veure desmerescuda la seva feina en comparació amb el que poden cobrar mitjançant la garantia de renda. Destrucció de feina + Augment de la capacitat adquisitiva de les consumidores + Atracció boltors inversors= inflació.

  3. Llibertat vs solidaritat: no es una política que faciliti la cooperació i solidaritat entre persones en un món profundament mercantilitzat. Es complicat contribuir a construir una societat socialment més justa i ecològicament més sostenible quan el sistema et bombardeja amb missatges que promulguen la promoció individual, el consumisme y la competició.

  4. La RBU NO és incondicional.

  5. La RBU pot funcionar a mode de complement salarial o pitjor pot esdevenir el màxim ingrés que rebi una persona. L’empresa pot reduïr els salaris comptant que la RBU actuarà de fré contra una possible mobilització de les seves treballadores que reivindiqui un salari just independentment de la RBU.

#16
  1. Estic plenament d’acord, la RBU dona llibertat a l’ndividu, al contrari que els sistemes que intueixo que et semblen millor que el capitalisme.
  2. Entenc que defenses salaris baixos per mantenir llocs de treball i esser competitiu amb preus baixos. Més capitalista que això no trobo res.
  3. Només des de la llibertat i no de la coerció o la dependència es construeix la veritable solidaritat.
  4. ??? Si no ho entens pots llegir al Piketty http://www.sinpermiso.info/textos/francia-nuestra-renta-universal-es-verdaderamente-universal
  5. Suposo que per aquest raó també deus estar en contra de les pensions, de la sanitat gratuïta o del salari mínim, ja que redueixen les necessitats de negociar. Un altre vegada sembla que defensis la liberalització.
#17

1.-La RBU no pretén acabar amb el capitalisme, es demanar-li massa.
2.- El salari mínim no es tocaría. Els treballadors per compta propi sumen la RBU.
3.- Dona llibertat i al repartir la riquesa es solidaria.
4.- La RBU és incondicional.
5.- El salari mínim no es toca i si l’empresari redueix el salari el treballador pot buscar-se una altre feina

#18

  1. No he parlat de cap altre sistema millor. Si participo aquí es perquè vull construir un nou sistema (amb tú, #EnComú) on totes siguem més lliures i més iguals.

  2. No defenso salaris baixos, parlo d’una realitat patent. I faig una crítica del que crec que no cambiar aquesta realitat.

  3. Jo no he parlat de coerció en cap moment.

  4. Només entenc des del vostre plantejament; que la condició per rebre la RBU (a la pràctica) és ser el 80% de la població més pobre. Totalment d’acord amb un sistema fiscal més progressiu però diguem les coses pel seu nom.

  5. Potser no m’he explicat bé. No considero que les pensions, la sanitat o el SMI redueixin la capacitat de negociació col.lectiva.

No et prenguis malament la meva crítica. La RBU és un model que no em convenç, tot i que no dubto que la gent que hi treballeu o feu per millorar les condicions de vida de les persones. Jo no t’he prejutjat tú no ho facis amb mi. De fet, et segueixo bastant…

#19
  1. La RBU genera tendències inflacionistes.
  2. La RBU no te en compte els cicles econòmics
  3. Amb la RBU no hi ha producció socia de forma inherent, es a dir, no genera servies socials.
  4. La RBU no acaba amb els problemes relacionats amb el factor treball, genera poc treball digne i de forma limitada, ja uqe tot i que argumentes el poder adquisitiu de totes les persones,no canvies les relacions laborals i la millora de les condicions laborals segueixen en mans dels empresaris.l
#20
  1. Els països amb estats del benestar més desenvolupats tenen inflacions baixes. Per tant, no necessàriament.
  2. El sistema fiscal actual tampoc els té en compte
  3. La RBU estimula la dedicació del temps “disponible” a realitzar més serveis per la comunitat, per tant, genera “serveis socials”
  4. No s’ha de confondre TREBALL i OCUPACIÓ. La RBU apodera les classes populars front el distribuidor de mà d’obra i, per tant, possibilita millorar les condicions en què es presta el treball.

Alguns comentaris parlen de la RB com si fos una alternativa pitjor que la situació actual o com si hi hagués alguna altra alternativa per lluitar contra la DESIGUALTAT. El cert és que el desenvolupament tecnològic està provocant (i encara ho farà més en els propers anys) produir béns amb la mínima necessitat de mà d’obra. És això negatiu per l’ésser humà ? No en sí mateix, però sí ho és la conseqüència que genera si no s’introdueixen nous mecanismes. El desenvolupament tecnològic al llarg de la història ha possibilitat alliberar a l’ésser humà de realitzar treballs que exigeixen grans esforços i amb els que les persones se senten alineades. Ara bé, el problema és que s’està acabant la redistribució del benefici empresarial (plusvàlua en llenguatge marxista) a través del treball remunerat i, especialment, d’aquell poc qualificat i susceptible de ser substituït per un automatisme tecnològic. Aquesta és la realitat present i futura: la necessitat del treball està disminuint i cal plantejar alternatives de REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA que compensin aquesta realitat i posin el temps “disponible” al servei de la comunitat. La dreta ultraliberal a EUA i a Europa està fent servir la situació de desigualtat i desesperació de la gent sense feina per fomentar la llei de la selva. Els pobres enfrontats als més pobres, per evitar que la gent sigui conscient d’on rau el problema de veritat. Siguem conscients del context i generem propostes que qüestionin el sistema capitalista. És l’única possibilitat d’evitar realment que l’ultraliberalisme s’imposi arreu. D’una banda, el REPARTIMENT DEL TREBALL i d’una altra la RENDA BÀSICA són dos instruments que poden garantir satisfer les necessitats humanes bàsiques i reduir la DESIGUALTAT SOCIAL. Segur que no són solucions màgiques, com cap ho és, però continuar escrivint als nostres documents que és possible la plena ocupació o, simplement, afirmar que hi pot haver més treball per a tothom és enganyar i enganyar-nos. La RENDA BÀSICA és l’únic mecanisme que, en aquest context, apodera les classes popular i resta poder els propietaris dels mitjans de producció i de l’economia financera.