Referèndum efectiu

sobirania-nacional
#61

A part de parlar del referèndum també cal tenir en compte que Catalunya no té una leí electoral pròpia i tothom sabem el per què. Cal que trobem un model més respectuós amb el que realment vota la gent

#62

Interesant, debat que ens situa exactament al punt inicial, tots i totes hem manifestat les nostres idees i on som? en el mateix punt de sortida. Ho he dit desde el principi en les meves intervencions, es inevitable el “choque de trenes” perqué ningú canviarà els seus posicionaments nacionals. Si d’algo esta servin tot això es per constatar i traslladar on calgui que el que inicialment semblava una minoria pro independentista, resulta ser no tant minoria al nostre partit, cosa que hem motiva encara més a continuar bregant perqué les nostres opinions nacionals en cap cas siguin excloses del document definitiu. Construirem el nou subjecte polític plural i inclusiu. Dedueixo que algú de la nostre organització estará traslladant les nostres opinions polítiques d’aquest foro de debat a un equip impulsor plural i comparteixo la dificultat de trobar punts de consens en temas nacionals, es per això que us recomano no tenir por a plantejar noves formulas de pluralitat política. Proporcionalitat representativa.

#63

Hola,

Voldría parlar del referendum.
Sempre es posa com exemple el que es va fer a Escocia, i veig que s’obvia un fet fonamental i és que es va fixar amb un any d’antelació, que va donar temps mes que sobrat per tenir un débat profund per les dues posicions bàsiques.
Durant aquest temps ambdues parts van elaborar libres blancs, i es van produir débats igualitaris, especialmente a la tv. Malhauradament, les nostres televisions publiques, tv3 i tve fan exactament el mateix: absència o presència minoritària dels “altres” en les debats, quan és bastant evident que, grosso modo, la población a Catalunya, estem gairebé al 50% de cada opció. No hi ha, avui per avui, en els mitjans publics un debat net.
D’altra banda, per reformar la lei electoral catalana (per cert una llei, democraticamente parlant, més reaccionaria que l’espanyola) en el Parlament calen 2/3 del diputats, aixi que en la meva opinió i donada la trascendencia del tema, caldría una majoria qualificada, de 2/3 dels votants o bé una majòria simple del 50% + 1 del censo electoral, per donar per valid qualsevol resultat.

Resumint:

  • Celebración del referéndum a un any vista de la seva convocatòria.
  • Debats obligatoris en les mitjants de comunicación públics amb un 50% de ponents de cada opció, i
  • Validesa del resultat a partir dels 2/3 dels votants o del 50 % +1 del cens electoral (tant per una com per l’altra opció)
#64

Això sería lo correcte si a l’altre costat del taulell de joc hi tinguesim una democracia moderna. A Anglaterra es va optar per exercir democràticament un dret fonamental (dret a decidir) i es va tractar el tema sense complexos. A Spain el tema es molt diferent, aquí es porta al tribunal constitucional els temas que haurien de solucionarse políticament.
No estic d’acord amb que “els altres” no tinguin presencia als mitjans públics pero respecto la teva apreciació. Per mi si estan correctament representades totes les opcions.

Soc dels que pensen en que, un ciutadà, un vot i que tots els vots conten igual. Si, a la teva proposta, estic d’acord.

Salutacions

#65

La qüestió es senzilla, estem a favor del dret d’autodeterminació o no? crec que la resposta es “sí” -ja sense entrar a dir el sentit d’aquesta autodeterminació-, donada la mateixa s’ha de tenir claretat total al voltant del referèndum i… de qualsevol altra eina que sigui efectiva per portar a termini l’exercici de l’autodeterminació. A més, això s’ha de fer contemplant que molt probablement serà necesaria una ruptura, hem de tenir clar que aquesta es gairabé inevitable -esperar el “vistiplau” de l’Estat es: a) reconeixer la seva legitimitat, b) esperar “sine die” (inclus “per secula seculorum”)-.

#66

Efectivament, es tracta d’ajudar a fer efectiu el dret a l’autodeterminació, sino es converteix en quelcom similar a la famosa fórmula del PSOE sobre la OTAN: “Referèndum, de entrada si”.

#67

No barregem conceptes:la demanda d’un referèndum parteix bàsicament de l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural que han fet seves les reivindicacions d’una gran part del poble de Catalunya i els partits ERC i CUP. A partir d’aquí, CDC s’ha vist obligada a sumar-s’hi. La reivindicació sobiranista és un tema transversal.

#68

Si no tenim com a prioritat 1 deixa de esser ESCLAUS del Gobierno de Madrid ja podem plegar i esperar una altres 300 anys. Prioritari un Referèndum amb un SÍ majoritari és la única possibilitat de construir un país NOU millor.

#69

De d’UPC cal mantenir-nos coherents en la defensa del referèndum vinculant, com la màxima expressió de la sobirania del poble de Catalunya, la qual genera un gran consens transversalment a la societat catalana. Al mateix temps, continuar fent palès que això de cap manera no equival a una voluntat d’independitzar-se de l’Estat espanyol. Per més que els mitjans, “la seva” provin de ridiculitzar-ho, aquesta és una posició central a la societat catalana, i han estat els que s’havien envalentonat passant pantalla els que han hagut de recular i retornar a les nostres tesis. Nosaltres no tenim pressa, i prioritzem que les coses es facin bé. Malgrat que crec que l’àmplia majoria de simpatitzants del nou subjecte no som independentistes i no entendríem ananar més enllà, aquesta lògica també és eninterès dels independentistes, perquè del contrari s’està deslegitimant tot el procés.