Introducció de Un país fratern i sobirà


#1

Concebem la sobirania com la capacitat que tenim, com a ciutadans i ciutadanes constituïts en comunitat política, per decidir democràtica i col·lectivament sobre els afers comuns; és dir, sobre el nostre futur col·lectiu i sobre tot allò què afecta a la nostra comunitat. Catalunya és una nació sobirana i, com a tal, ha de tenir ple dret a construir el seu futur.

Des del punt de vista institucional Catalunya es troba avui immersa en el marc autonòmic d’un règim que fa fallida i que impossibilita l’exercici de la seva sobirania, tant per la negació del caràcter plurinacional de l’Estat espanyol com per la limitada capacitat d’intervenció que té Catalunya en múltiples esferes que afecten a la vida dels catalans i les catalanes. Al mateix temps, però, considerem que l’actual moment de crisi social, política i institucional marca la necessitat i possibilitat d’un canvi no només cap enfora, sinó també cap endins. La fita és la construcció d’una Catalunya nova, justa, digna i lliure, pensada i realitzada no només “per” sinó també “amb” la ciutadania. Creiem que aquest és un procés en el qual han de participar totes les forces polítiques i els sectors socials, però tenim el convenciment profund que qui l’ha de liderar és una majoria social alternativa, que existeix i que està configurada per les classes populars d’aquest país. Des d’aquest nou espai polític volem estar al capdavant d’aquest procés per construir un país en comú

Actuar de baix a dalt és un dels principis rectors de la nostra formació política. Som una força que té en el seu ADN el municipalisme, perquè el municipi és l’administració més propera a la ciutadania i la més permeable a les seves demandes. Compartim el principi de subsidiarietat, segons el qual els problemes s’han d’abordar tan a prop del seu origen com sigui possible. Apostem per la descentralització i la gestió de proximitat a tots els nivells. Així, entenem el nostre projecte de país des de l’autonomia municipal i des de la seva diversitat geogràfica. Al mateix temps, però, defensem la necessitat de projectar mirades regionals i metropolitanes per als diferents àmbits territorials del país, així com una visió global i multilateral que vertebri el conjunt del territori des de les diverses realitats que configuren Catalunya.

La sobirania de Catalunya, d’altra banda, no es pot limitar a una sola de les seves expressions –la institucional– obviant tota la resta de dimensions que són igualment fonamentals per a la construcció del nou país. Volem una Catalunya sobirana en termes nacionals però també econòmics, ambientals i socials. És per això que posem sobre la taula debats sovint ocultats com el de la sobirania econòmica, la sobirania tecnològica, la sobirania alimentària o la sobirania energètica. En altres paraules, volem construir la nova realitat catalana des de múltiples sobiranies, de forma articulada i fraterna amb la resta de pobles germans de l’Estat.

Sobirania implica autogovern, i no estar fàcilment exposats a interferències exteriors no desitjades. Defensem en aquest sentit la sobirania alimentària i l’energètica –que no s’han de confondre amb autarquia— perquè es tracta de qüestions vitals en les quals és molt important no ser fàcilment vulnerables.

Ser sobirans vol dir, també, no estar sotmesos a la voluntat dels grans poders econòmics i financers, ni als dictats d’institucions que estan fora de tot control democràtic, com el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea o el Banc Central Europeu. Vol dir poder implementar polítiques econòmiques per fer front a les desigualtats, o poder decidir sobre el deute públic, a voltes il·legítim, i prioritzar l’orientació social de la despesa pública; posant la dignitat i la vida de les persones per davant de tot. No volem rescatar els bancs sinó rescatar les persones.

Som conscients, al mateix temps, que vivim en un món amb múltiples interdependències, on les causes i les conseqüències dels principals problemes prenen dimensions globals i locals, al mateix temps i de forma relacionada. Des d’aquest nou espai polític no defugim aquesta realitat, ans al contrari. Som una força internacionalista i entenem que l’alternativa social i política que proposem requereix ser construïda a través de xarxes globals que es basin en la col·laboració solidària entre iguals. Des d’aquest punt de vista el municipalisme transformador, les ciutats rebels i els diferents territoris treballant en xarxa representen una esperança per canviar i democratitzar Europa des de baix.
En aquest sentit, la fraternitat és per nosaltres no només un valor cabdal a fomentar en la relació entre els pobles d’Espanya, d’Europa i del món; sinó també una pràctica política que es concreta amb aliances amb altres forces d’arreu. Unes aliances que, en el moment actual, adquireixen una gran rellevància.

En aquest eix hi trobaràs les següents aportacions inicials proposades pel @GrupImpulsor:

Sobirania nacional

Municipalisme

Europa i internacionalisme

Sobirania econòmica

Sobirania tecnològica

Sobirania alimentària i energètica


Debat obert sobre "Un país fratern i sobirà"
#2

Proposta d’esmena

Localització: Punt 3 introducció final 2on paràgraf

Text original: «En altres paraules, volem construir la nova realitat catalana des de múltiples sobiranies, de forma articulada i fraterna amb la resta de pobles germans de l’Estat»

Esmena: Eliminar «articulada»

Motivació: crec que el text no perd el seu significat però és més obert ja que no lliga, el treball que cal fer cap a les diferents sobiranies a que ho tots fem alhora o de forma dependent. Crec que fraternalment ja indica una voluntat clara de treball en conjunt, d’impuls i necessitat que totes guanyem sobiranies. La paraula articulada crec que ens lliga a fer-ho alhora i amb acords, cosa que seria fantàstica però, per que no podem treballar les múltiples sobiranies al ritme que cadascú pugui o vulgui? Podem fer polítiques de sobirania alimentària sense estar articulats? hem de lligar-nos? Jo no em posaria límits tot i que procuraria ser quants més millor ja que és la manera de tirar endavant, cooperant (fraternal ja comporta això). Si a més pensem en termes de sobirania purament nacional per mi està dient que siguem sobirans articulats, o sigui federats, crec que una ponència 0 no ha de decidir quin estat o no estat volem construir en aquests termes finalistes, això es decideix en un referèndum. Si volem ser de tots colors hem de ser el més oberts possibles en aquest eix.