Diagnosi de Sobirania nacional

sobirania-nacional

#67

Hola, Carles.

  1. Aquí tiene unos datos recién salidos sobre la presión fiscal por CCAA: http://www.publico.es/economia/comunidad-valenciana-unico-territorio-ricos.html, como ve, el sistema fiscal español permite que se practique el dumping fiscal entre territorios. ¿Estamos a favor de esto? Yo creo que no.

  2. El método de carga-beneficio sirve para unas cosas y el del flujo monetario para otras. Por ejemplo, uno no incluye el dinero que gasta el Estado en un territorio por servicios que benefician a toda la población y el otro sí: las bases militares en territorio catalán sirven para la defensa conjunta (no entremos en el debate sobre ejército y tal: es una inversión estatal para un servicio que defiende todo el territorio nacional). ¿Esto debería contar como inversión del Estado en Cataluña? Sin embargo, la inversión en AVE (sí, discutible y deficiente, pero inversión. Es solo un ejemplo). ¿La debemos repartir entre todas las CCAA?

  3. El déficit catalán varía cada año. A decir verdad (esto aparece en el propio documento de Mas Colell) en años de crisis Cataluña tiene superávit, ya que el Estado compensa las cuentas públicas. De todos modos: ¿estamos a favor o en contra de que una región relativamente más rica tenga déficit fiscal? Si estamos en contra, estamos repitiendo el discurso de Duran i Lleida o Angela Merkel.

  4. En ningún momento he valorado la creación de un cuerpo policial. Solo la he usado de ejemplo de una competencia carísima que algunas CCAA han decidido tomar y otras no.

  5. Trate de guardar las mínimas formas en este foro.


#68

Hola MiguelRosa,

  1. Permitame no entrar a valorar datos que emita un medio como Publico. Seamos serios y hablemos de informes con cierta credibilidad, por favor.

  2. Me alegra que ahora si, entre usted en materia aunque sea muyyyyy superficialmente. Cierto es que depende del método utilizado da un déficit o otro, pero tanto uno como otro dan déficit fiscal a favor de Catalunya. Eso es un dato objetivo, que incluso el ministerio así lo manifiesta, le pido sea usted razonable. En cuanto al método de análisis, francamente necesitaríamos meses usted y yo para llegar a un cosenso, entender cada uno de los planteamientos y llegar a conclusiones. Ni el departament d’economia ni el ministerio de economia se ponen de acuerdo aún y créame que ambas instituciones disponen de muy buenos economistas, Le parece a usted bien que aceptemos lo que traslada el ministerio como base de trabajo ? . Hay déficit a favor de Catalunya. Yo como ya le he dicho en el anterior comentario me decanto más por el que ofrece el informe de expertos. Quizás usted es catedrático en economia y nos podrá ilustar mejor, cosa que agradecería profundamente pero de momento déjeme creerme el informe al que me refiero que al que ofrece el mismo ministerio.

  3. El déficit Catalan varia cada año, estoy casi convencido que un niño de 10 años suscribiría eso por ser elemental. interesnte conclusión.

  4. Usted intencionadamente a escrito en referencia al coste de la policia autonómica lo siguiente " se podría utilizar cada año esa partida presupuestaria en otros asuntos, pero decidimos dedicarla a Interior" eso es literalmente, demagogia.

  5. Me parece que no será usted quien me enseñe “formas” en este foro. Empiece usted a aplicarse esa reflexión.

  6. Los planteamientos que yo defiendo desde el inicio de este espacio abierto de debate se concentran en muy pocas questiones, Votar, Referéndum, Proporcionalidad representativa y que nadie quede fuera. A partir de ahí aparecen todo tipo de análisis sin base alguna que tratan de someter a los que pensamos que la independencia en la mejor opción para Catalunya. Pero ya le digo, como lo llevo diciendo desde el principio, ustedes también tienen derecho a manifestar sus inquietudes, por supuesto que si y sepa que son respetadas por mi parte, ahora bien, no me quieran ustedes vender motos porque ya soy grandecito para eso.


#69

Molt bé, hi ha moltes interdependencies, descobert això -que no sé si calia descobrir el ja descobert fa molt de temps- la pregunta al voltant de la nostra nació -Catalunya- a la qual considerem sobirana es senzilla: tenim o no tenim dret a pronunciar-nos al voltant de la independència? Si la resposta es “si” cal posicionar-se clarament i deixar de… “marear la perdiz” -per molta sobirania postwestfaliana en transició que hi hagi-.


#70

Les persones que promovem aquest text participem a En Comú Podem i en el procés de creació del nou subjecte polític. Mitjançant aquest escrit volem fer una contribució al debat sobre el referèndum i el procés independentista, un debat que en els propers mesos haurem d’aprofundir.

1.El nou subjecte polític és un espai plural i divers i, com a tal, hi ha diverses sensibilitats referents al fet nacional i al procés independentista. Això implica la necessitat de discutir amb calma i amb profunditat sobre aquesta qüestió per tal d’arribar a síntesis el més inclusives possible i evitar tancaments en fals que, a la llarga, ens perjudicaran més que no pas ens beneficiaran. No hem de tenir por al debat i a la discussió sobre aquest tema si es fa des de la voluntat d’arribar a acords.

2.El nou subjecte polític ha de tenir una política activa respecte el procés independentista i en el debat sobre el referèndum. En les campanyes de les Eleccions Generals, amb la proposta de cercar aliances estatals per a un referèndum acordat, En Comú Podem va tenir un paper central i va marcar l’agenda política. Tanmateix, un cop passades les eleccions, hem perdut la iniciativa política en aquest àmbit, restant a l’expectativa dels moviments tàctics i habitualment propagandístics de l’independentisme governamental liderat per Junts pel Sí. Per tal d’esdevenir una força política que aspira a ser hegemònica a Catalunya, necessàriament, hem de tenir una actitud proactiva respecte un moviment de masses tan ampli com l’independentisme.

3.En termes d’horitzó estratègic hi ha dues consignes que són fonamentals: República catalana i procés constituent català no subordinat. Les dues permeten articular les aspiracions democràtiques i socials de canvi, suposen l’exercici efectiu del dret a decidir i impliquen una ruptura nítida amb el marc institucional del règim de 1978. A la vegada són compatibles tant amb una destí final federal/confederal com amb una opció independentista, i permeten la convergència d’estratègies.

4.La tercera pota de l’aposta estratègica que ens cal construir és el referèndum. Hem de sortir de la dicotomia unilateralitat vs aliances estatals que presideix el debat sobre el mateix. Si l’independentisme ha comès l’error històric de desentendre’s de buscar suports fora de Catalunya amb l’argument de que l’Estat espanyol és irreformable, les i els comuns hem comès en certa forma l’error invers. La realitat és que les dues vies, unilateralitat i fraternitat, són complementàries. Tancar-se només a Catalunya és privar-se de suports importants. Però sense un moviment unilateral a Catalunya, no hi hauria cap força estatal que es compliqués la vida defensant el dret a decidir del poble de Catalunya.

5.En abocar-se cap a un referèndum unilateral, l’independentisme oficial s’ha esmenat el seu propi full de ruta, assumint implícitament que va ser un error no intentar fer un referèndum de veritat el 9N i convertir les eleccions del 27S en plebiscitàries. La paradoxa és que les i els comuns, que mai vam defensar les eleccions plebiscitàries, no podem incidir en aquestes contradiccions degut a la nostra pròpia manca d’iniciativa respecte sobre el referèndum, una vegada l’opció pactada ha quedat descartada a mig termini. Donar suport al referèndum unilateral i seguir treballant per a tenir una nova majoria a l’Estat favorable a un referèndum és compatible. Per a nosaltres, fer, o intentar fer, un referèndum unilateral, i ajudar en que es faci en les millors condicions possibles, és un pas més en l’exercici democràtic del dret a decidir. És probable que l’intent de fer el referèndum es quedi a mig camí degut a l’acció repressiva de l’Estat espanyol, o que si es celebra no tingui conseqüències polítiques vinculants al no estar reconegut. Però seria una prova de força democràtica, de la que no podem ser alienes ni aliens, i podria servir per posar sobre la taula una vegada més la necessitat d’un referèndum acordat i legitimat internacionalment.


#71

Primer punt: D’acord

Segon punt: És una evidència, la existència d’un conflicte en les relacions entre Catalunya i Espanya. Per a molts que militem en l’esquerra catalana i mai hem concebut que la resolució de el “conflicte català” fos prioritària, ens adonem de la necessitat de resoldre aquest tema pel que suposa de divisió de l’esquerra i la despriorizació d’altres temes socials.

Tercer punt: No considero que els conceptes “República catalana” i “procés constituent català no subordinat” siguin consignes fonamentals. El debat en l’apartat “Republicà i Estat Plurinacional” ja ha mostrat la incomoditat del concepte “Republicà Catalana” en molta gent que aposta per la solució federal. En quan al concepte “procés constituent" no el veig dintre de les consignes a curt termini de UPeC. El motiu es que crec que no es pot apostar per un “procés constituent” ni subordinat, ni no subordinat, quan l’equilibri de forces no està del nostre costat. Ja que es “vendre fum”, perquè el resultat del desenvolupament del mateix no es el que nosaltres desitjaríem. La bandera de UPeC ha de ser en primera instancia la defensa dels drets socials.

Quart punt: No veig el referèndum com la aposta estratègica, el referèndum es una solució, però no la millor solució per tres motius:

  1. Amb l’actual marc legal un referèndum es impossible, solament es possible un referèndum pactat i “políticament vinculant”, es a dir un pacte entre governs per comprometre a emprendre les reformes legals pertinents per fer efectiu el resultat del referèndum. El referèndum s’hauria de convocar mitjançant l’article 92 de la constitució espanyola (convocat pel govern central), prèvia reforma de la llei orgànica 2/1980 que regula les diferents modalitats de referèndum. L’actual correlació de forces no permet ser optimistes d’aquesta via.
  2. La solució del “conflicte català” requereix d’un ampli consens. Ni el “status quo”, ni la independència son situacions que rebin ara per ara un consens superior a 2/3. Un referèndum dicotòmic, sigui quina sigui la opció guanyadora, si guanya per poc marge, deixarà part de la societat catalana fora de consens en un tema vital.
  3. Un referèndum dicotòmic (SI/NO), que obligui a triar entre “status quo” o “independència” deixa sense opció valida a aquells que desitgin altre marc jurídic que sense arribar a la independència, superi l’actual marc jurídic de l’estat de les autonomies. En aquest sentit son nombrosos els estudis d’opinió que han mostrat que aquesta opció te un ampli suport a la societat catalana i que si hagués hagut una proposta realment federalitzant i de respecte a la plurinacionalitat per part de l’estat espanyol, una bona part de la societat catalana no hagués apostat per la independència.

Cinquè punt: Un referèndum unilateral de independència (RUI), no deixaria de ser una espècie de 9N, es a dir, un acte propagandístic, de gran valor reivindicatiu, però sense cap efecte jurídic.
En la seva ponència inicial UPeC parla que “Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur a través d’un referèndum; que ha de ser efectiu, amb reconeixement i garanties”. Entenc el concepte “referèndum efectiu” com un referèndum que sigui vinculant (almenys políticament), que participin totes les opcions i que els resultats siguin reconeguts per la comunitat internacional. Això implica que ens agradi o no un referèndum efectiu, a dia d’avui, solament es possible, si es pactat o consentit per l’estat. Jo al menys no se com es pot fer d’una altre manera.


#72

Totalment d’acord amb l’Alberto.

El referèndum dicotòmic Sí/No sobre la independència, en què el No és mantenir l’statu quo, no representa moltes catalanes i catalans que no som independentistes, però entenem que renovar el pacte de convivència Catalunya-Espanya implica superar l’Estat autonòmic per avançar en una solució de sobirania compartida i plurinacionalitat real.

I justament és aquesta la posició majoritària de l’espai polític que volem construir. Tant els partits que en formen part (ICV, Podem, EUiA o BEC) com la gent no militant en aquests, segons tots els estudis, abraça majoritàriament la posició intermitja, ja sigui federal plurinacional, confederal, lliure associació que conjugui al mateix temps la llibertat i la fraternitat.

Som-hi!


#73

Jo si estic d’acord en fer el referéndum, es mes, estem obligats a fer-ho, nomes cal obrir la TV un 11S per tenir prespectiva del que esta pasan a Catalunya. Que dintre de la nostre coalició n’hi hagin opinions Federalistas no ho dubto pas pero no dubteu que estem també els que som clarament independentistes, això es així. No crec correcte ni aceptable que es renuncií a no representar la realitat de la nostre organització. Parlem de proporcionalitat representativa per integrar totes les corrents ideològiques?


#74

Pàg 40:

“L’encapçalament: Històricament, Catalunya s’ha anat configurant com a una realitat nacional,és a dir, com una nació, en un constant procés de transformació i mestissatge
que l’ha construït i articulat”.

Substituir per:
Catalunya s’ha configurat com a nació en un constant procés de transformació i mestissatge que l’ha construït i articulat.
(entenc que a aquestes alçades ja no cal fer subterfugis amb conceptres com “realitat nacional” a l’estril de “las nacionalidades” de la redacció de la constitució del 78)

Respecte al paràgraf, “És per això que, cadacop més, cobren sentit conceptes com els de sobiranies en transició, postwestfalianes (és a dir, postestatals), o, a partir de principis democràtics,sobiranies compartides”… caldria canviar la redacció. És pretensiosa i inintel•ligible

Pàg 41:

En el paràgraf: “d’aquesta construcció conjunta ha de residir en la capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que HA de desenvolupar plenament el seu caràcter
plurinacional. Substiuir ha per HAURÀ (el canvi de temps verbal significa que de moment encara ni s’hi han posat…)