Diagnosi de Model econòmic i productiu

model-econòmic-i-pro
#1

L’actual model econòmic i social, basat en una economia de mercat essencialment capitalista i amb un estat relativament dèbil, està mostrant serioses dificultats per afrontar els reptes als quals s’enfronta la societat actual. Tot i la crisi, Catalunya manté uns bons nivells de renda per càpita gràcies a un sector industrial encara potent, diversificat i exportador net; i gràcies també a un sector turístic líder internacional. Tanmateix, hi ha una dependència excessiva tant de les importacions de béns bàsics —com l’energia i els aliments— com del sector del turisme. A més, Catalunya pateix uns nivells de pobresa i desigualtat extremadament elevats fruit, entre altres, d’una fiscalitat baixa, un important dèficit fiscal amb l’Estat, uns salaris poc dignes i una despesa social i en R+D+I també molt reduïda. Cal, per tant, corregir aquests desequilibris tenint en compte els reptes i el context en què ens trobem avui dia.

Democratitzar l’economia, regular el mercat i reconstruir el sector econòmic públic i comunitari són per a nosaltres estratègies fonamentals. Creiem que cal fer una aposta decidida per l’economia social i solidària. El model cooperatiu a Catalunya ja no és només una alternativa a altres opcions mercantils, és una realitat. Una realitat democratitzadora i transversal que s’està estenent arreu del territori per cobrir tota mena de béns i serveis: habitatge, cura de persones, energia, aliments, finançament, entre molts altres.

#3

Em preocupa tambe la dimenssio del nostre “parc empresarial”. som un pais de petita empresa i cal instrumentar les politique s necessaries per redimensionar les empreses ,donar-los-hi mes musculatura economica i financera per que sigui possible creixer i competir en el mercat exterior.
Cal tener tambe especial interes per les empreses familiars , una part important de la xarxa de empreses, i continuar politiques d acompanyament en la modernitzacio

#4

Pàg 6. punt 1.1 “Model econòmic i productiu”. Proposo substituir el primer paràgraf pel redactat següent

L’actual model econòmic i social, basat en una economia de mercat capitalista i amb un estat del benestar per sota del d’altres països desenvolupats, relativament dèbil, està mostrant serioses dificultats per afrontar els reptes als quals s’enfronta la societat actual. Però aquests reptes són comuns a tots els països del món d’economia madura. El PIB de les economies del països avançats és substancial igual al del 2008, el darrer any abans de la crisi, la qual cosa mostra que aquesta crisi és sistèmica i global, no és una crisi “catalana ni espanyola”, tot i que hi ha característiques ben específiques. Tot i la crisi, Catalunya encara manté uns bons nivells de renda per càpita gràcies a una base econòmica diversificada, basada en un potent sector de serveis, un innovador sector industrial , diversificat i exportador net; i gràcies també a un sector turístic líder internacional i a una important industria de transformació agrària. Tanmateix, hi ha una dependència de les importacions de béns bàsics —com els aliments— i en el cas de l’energia, una dependència enorme, així com del sector del turisme. A més, Catalunya pateix un gravíssim problema de gent sense feina, tot i tenir una taxa de població activa per sota de la mitjana europea que esmorteix el problema de l’atur, uns nivells de pobresa i desigualtat extremadament elevats fruit, entre altres, d’una fiscalitat insuficient, un important dèficit fiscal amb l’Estat, uns salaris poc dignes i una despesa social i en R+D+I també molt reduïda. Cal, per tant, corregir aquests desequilibris tenint en compte els reptes i el context en què ens trobem avui dia.

#6

La proposta de la Neus millora el text. Jo treuria, però, la relació, ja present a la ponència, entre “dèficit fiscal amb l’estat” i pobresa i desigualtat. El dèficit existeix, segurament exagerat per alguna gent que dóna les culpes de tot a “Madrid”, però no veig pertinent esmentar-lo aquí. Les causes de pobresa i desigualtat tenen a veure sobretot amb el sistema capitalista.

#7

En lloc de sistema neoliberal, inexistent, dir
sistema capitalista en la seva forma exacerbada, el neoliberalisme. El sistema és el capitalista, ara en la seva etapa globalitzada, amb oligopolis, gran concentració i desigualtats, amb el sector financer dominant i amb gran pes dels serveis i menor de la indústria. Les polítiques aplicades són les neoliberals, definides pel consens de Washington.

#8

Quan es parla de societat de consum dir
Societat de consum, que amaga sota el terme consum l’exaltació de l’alienació i no la satisfacció de les necessitats.

#9

Quan es diu La implicació dir
l’emancipació de tota forma d’alienació i explotació s’ha d’aconseguir a través de la col·laboració de les persones, la solidaritat i la lluita.

#10

Mentre se celebra el “Mobile World Congress” i s’explica que els algorismes que es vénen dissenyant cambiaran les societats en tot l’àmbit mundial, doncs alguns són ja capaços fins i tot de autoreformarse, el Trump vol tornar a guanyar guerres i canviarà el concepte del treball i la seva distribució. Aquí, en lloc de plantejar-nos quines conseqüències portarà tot això, com es redistribuirà la riquesa produïda, què farem amb el temps d’oci que s’albira, ens dediquem a l’assumpte de l’autodeterminació de la pàtria catalana. Pardillos. Mecagüen.

#11

“Democratitzar l’economia, regular el mercat i reconstruir el sector econòmic públic i comunitari són per a nosaltres estratègies fonamentals.”

A mi em sembla que no es tracta de “regular el mercat” sinó més aviat de planificar democràticament l’economia de manera que es produeixi sobre la base de les necessitats de la majoria i no del lucre privat d’una minoria, i que a més es faci en harmonia amb el medi ambient. Això només serà possible sobre la base de l’expropiació dels mitjans de producció, per tal de que passin a ser de propietat col.lectiva. No és tracta doncs de millorar o regular el capitalisme, sino d’abolir-ho.

#12

Be. ja tenim les línies programàtiques. Ara em de ser capaços de planificar i executar amb el màxim detall “la transició”, de on som, a on volem anar i com ho fem, valorem les resistències del actual sistema, quines han de ser les accions prioritaris concretes, les de acompanyament, etc.,després de 9 anys de crisi a hores de ara no conec cap proposta de futur, per el desenvolupament de una economia productiva (no te per que ser capitalista), en cap lloc, ni de cap color polític, apart de continuar la agonia actual.
Em de ser capaços de oferir a la ciutadania una proposta sostenible, seriosa, de un futur digne i no depredador de recursos, excloent el consum irracional.

#13

El sistema capitalista es como un virus aplicado a un sistema incontrolable. Infecta el espacio con su atractiva propaganda desviando la atención a productos prácticos para mantener su presencia constante y hacer olvidar el tiempo que se pierde no pensando. Un sistema no solo ideado para el consumo sino para llenar ese olvido que te han insertado. Ahora cuesta salir de él porque hemos nacido en él. Ser creativo es primordial. Es la esencia de la lucha contra la manipulación.

#14

Una entrada incorporada a un tema existent: Introducció de Un nou model econòmic i ecològic

#15

Calia que el capítol I tingués un apartat de diagnosi sobre el model econòmic actual, a partir del qual explicar com volem que sigui el nou model. Aquest apartat amplia doncs la diagnosi del grup impulsor que es deixava molts punts important d’anàlisi.

#16

Ull amb aquesta frase tant rdical, tingueu en compte que:
La indústria està molt concentrada -com ho està la població- a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, apleguen el 67% del total dels establiments industrials de Cataluña, les comarques del Tarragonès i el Baix Camp no tant pel nombre sinó pel tamany (Petroquímica, per exemple). No és el cas de la resta del territori català, no siguem massa centralistes…

#17

L´economia crec que es l´eix principal. si la economía funciona…tenim lo fonamental, despres ja arreglarem el demés.

El model económic actual capitalista no funciona…l´estém cuestionan.
Ara be, el model de nacionalitzar-ho tot, es el que tenien a Rusia i ja fa temps que va colapsar.

Esta be fer aquests tallers temporals, pero hem de vigilar i corregir els problemes que tenim avui i els que vindran dema. El mon es cambian i en cada moment tindrem que buscar les millors solucions. Aixo no acaba avui, necesariamente ha de tenir una continuitat en el temps. Aixo que estem fen comença avui…

Crec que hem de fer en cada cas el millor. En alguns casos tan sols cal jugar de forma inteligent amb les mateixes regles del joc capitalista, podem formar una plataforma de consumidors i negociar amb la Banca, les companyes electriques, les gasistes, etc…tinguem en compte que l´unio fa la força…i en aquells casos en que aixo no resulti, perque la privada no entri en el joc, podem pensar en nacionalitzar-ho y que el conjunt la societat sigui qui garanteixi la cobertura de aquelles necesitats concretes que manquin. Es a dir crec que la solucio ha de pasar per un hibrit entre lo public y lo privat.

#18

En primer lugar, en este párrafo se separa el “modelo económico y social” de “los retos a los que se enfrenta la sociedad actual”. Abusrdo.

Es un claro ejemplo de discurso vacío, un montón de frases que no tienen ningún sentido, ningún significado y no aportan ni entorno ni perspectiva puesto que no definen los conceptos para el debate.

  • ¿Existe algo llamado “modelo económico y social”? ¿si existe, qué es?
  • ¿A qué retos se enfrenta la sociedad actual? ¿qué retos? ¿qué sociedad: catalana, española, europea, planetaria?

El modelo económico capitalista nacido del comercio y la industria de la burguesía que derrocó el modelo feudal basado en la tenencia de la tierra del antiguo régimen de la Europa medieval, ha sufrido importantes cambios a lo largo de sus más de 400 años de historia. A lo largo de este tiempo las sociedades (los pueblos, las comunidades, las naciones) han ido cambiando sus usos y costumbres, cada grupo lo ha hecho a su ritmo y a su manera pero con una clara tendencia hacia la uniformidad planetaria.

El modelo económico capitalista actual ya no se basa principalmente en la producción, se basa en el comercio, pero no en el comercio de objetos materiales, si no en el comercio de dinero; se compra y se vende dinero; los bancos fabrican ese dinero (en base a la cantidad de deudas por cobrar que tengan).

La robotización de la industria y los servicios: fábricas de automóviles automatizadas, centros de distribución logística automatizados, supermercados con sistemas automáticos de cobro, servicios de asistencia informatizados, y un muy, muy largo etcétera.

La robotización, las nuevas tecnologías eliminan muchísimos más puestos de trabajo de los que crean, por tanto, el paro continuará aumentando.
De momento, el paro es el viejo sistema correspondiente al “ejército de reserva” del que disponían los empresarios para obligar a los trabajadores a aceptar condiciones laborales indignas.

Sólo de momento, dentro de 10 años ese ejército de parados no sólo no será necesario si no que nadie sabrá qué hacer con él. Millones y millones de personas sin ninguna posibilidad de trabajar en nada ya que los “trabajos” estarán ocupados por máquinas y sistemas informáticos expertos.

¿Qué discurso, qué opciones proponemos? ¿Nos estamos preparando para ese futuro inmediato?

No, no nos estamos preparando, estamos eludiendo el problema y estamos dejando en manos de la ultraderecha, de los populistas y de los negacionistas -en nuestro caso CiU, ERC, PSC, PP, C’s, PSOE-, -en USA Donald Trump- la gestión de ese futuro.

#19

Considero que és fonamental reenfocar el paper de l’estat en l’economia. Segurament en una aportació tant breu no em sabré explicar però crec que és un tema cabdal. Ens hem acostumat a que l’administració sigui quelcom feixuc i burocràtic però poc actiu. És diu que per l’economia el que cal és que l’estat només reguli les imperfeccions del mercat. En canvi pot ser cel motor de l’economia ja que arreu es demostra que les principals innovacions econòmiques i socials venen de l’impuls de l’administració (fins i tot en casos com Silicon Valley,les energies renovables…). Només l’estat pot assumir els riscos per canviar les dinàmiques econòmiques. Si l’estat nou que volem crear impulsa determinades línies podem fer canviar l’economia i en especial fer la innovadora, sostenible, generadora d’ocupació, basada en recerca…

#20

Hola Rafael,

Creo que el punto clave es que reconozcamos que el paradigma económico imperante es una pseudo ciencia y que su lema de “bajar los impuestos a los ricos para que inviertan y bajar el sueldo a los pobres para que trabajen más” es una consigna antidemocrática porque va contra la mayoría de la población.

Para hacer frente a la robotización está claro que hay que impulsar dos medidas. La primera es grabar con impuestos el beneficio que el capital recibe por la reducción de costes de mano de obra. La segunda es afirmar rotundamente que toda la población tiene derecho a una renta suficiente que le permita vivir con dignidad y hacer que el estado la garantice en la forma que se decida.

Se da la circunstancia que la segunda medida es necesaria incluso sin un cambio de paradigma, ya que los robots no consumen bienes de consumo y por tanto sin un reciclaje impositivo de las rentas del capital para que se conviertan en demanda efectiva que mueva la rueda.

Existe mucha elaboración sobre estos temas y en los meses venideros deberemos trabajar a fondo para ofrecer a la sociedad alternativas creíbles y de izquierdas.

#21

Trasllado aquí les esmenes /comentaris que m’ha passat un company de la meva assemblea que no ha pogut registrar-se:
Pàg.1, paràgraf 4.

On diu “Intervenir sobre el mercat a través de la regulació social i ambiental” hi hauria de dir “Intervenir en la propietat i el mercat a través de l’extensió del sector públic i de la regulació…”

Raó: sense la propietat pública, la regulació del mercat té uns efectes limitats.

2
Pàg.4, apartat1, “Un nou model econòmic i ecològic basat en el bé comú”

Si afirmem que “ el model eoonòmic que proposem es fonamenta en una economia orientada a satisfer les necessitats de les persones”, és que volem arribar a una economia on la llei del valor, l’obtenció del màxim benefici i la propietat privada comencin a estar, com a mínim, restringides.

I per això no n’hi ha prou amb “un sector públic potent” (p.6, paràg.3): a la França gaullista n’hi havia un de ben potent, que en part encara perdura, i com que no crec pas que el nostre objectiu sigui aquest, s’hauria de dir que el sector públic ha de ser el principal i que el sector privat capitalista (per distingir-lo de la petita producció privada) hi ha de tenir una funció subordinada.

També convindria apuntar que hi ha d’haver un sector de propietat mixta públicoprivada, per raons canviants i molt diverses (necessitat d’inversions i de tecnologia exteriors, restriccions imposades per acords internacionals, via per controlar grans empreses estrangeres i evitar que se’n vagin…).

3
Pàg.6,7…

L’apartat 1.1 “Model eonòmic i productiu” en general i alguns subapartats en particular (per exemple, “Regular els mercats”), més que explicar el model econòmic a què volem arribar, donen orientacions de treball a partir de les condicions d’ara, per exemple, quan parla de la necessitat de regular els mercats per impedir l’abús de poder dels monopolis i oligopolis, o bé que no hi hauria d’haver bancs massa grans…

S’ha d’explicitar clarament la diferència entre els objectius estratègics a què tendim i els canvis més urgents que volem impulsar o que ens permet la relació de forces present, cosa que hauria de correspondre a la diferència entre els paràgrafs que segueixen el títol
“Un nou model econòmic i ecològic basat en el bé comú” i els subapartats 1.1, 1.2, etc.

Si no es fa així, llavors pot semblar que el nostre horitzó estratègic no va gaire més enllà d’una modernització de la socialdemocràcia o del nacionalisme econòmic a la francesa.

4
Pàg.6, “Regular els mercats”

On diu “La contínua liberalització dels mercats ens ha conduït a la Gran Recessió…”, s’hauria de canviar per “L’extraordinària liberalització dels mercats financers ha contribuït decisivament a donar una dimensió internacional, sobretot europea i nord-americana, a la Gran Recessió…”

Raó: La causa de la Gran Recessió no és, en general la liberalització dels mercats.

5
Pàg.8, “Recerca i innovació”

El que s’hi diu, pitjor o millor, ja ho fa la Generalitat. Un element distintiu seria aquest: aportació de fons públics per crear empreses mixtes públicoprivades a partir de les microempreses innovadores que apareixen a recer de les universitats.

6
Pàg.8, “Teixit comercial”

No hi ha cap referència al suport públic a les centrals de compra i a l’especialització del petit comerç…

7
Pàg.10, “Persones autònomes”

S’hauria d’identificar els principals grups d’autònoms, que tenen problemes força diferents: els que ho són simplement perquè una llei els va obligar a deixar de ser assalariats, com els transportistes de carretera; els treballadors autònoms dependents o TRADE, que treballen essencialment per a una empresa, però que de fet no tenen reconegutel seu estatut legal perquè les empreses no els volen reconèixer i per deficiències de les mateixes normes que els haurien d’emparar; els autònoms amb assalariats o sense, que treballen per al públic en general…