Cal establir un nou estàndard democràtic i legal en relació a les finances. Proposem realitzar una auditoria del deute públic, amb l’objectiu de rebutjar el pagament del deute il·legal, il·legítim, odiós i socialment insostenible. També, en el marc d’un procés de reorganització intern del sistema financer, advoquem per fer auditories de les entitats financeres i posar en marxa lleis de reducció del deute de les famílies mes endeutades —amb especial èmfasi en el mercat hipotecari— i amb problemes econòmics. De la mateixa manera, considerem imprescindible el retorn de les ajudes rebudes per la banca.
Democratització de les finances
Marcpm79
#2
Crec que cal donar més poder a la ciutadania i desinstitucionalitzar la política. Per això calen mitjans de control de les finances independents dels poders polítics, que no estiguin nomenats per els partits polítics sinó per la propia ciutadania. Cal que aquests mecanismes no depenguin de la institució (no com passa ara mateix amb el síndic de greuges o la sindicatura de comptes, que són nomenats per el parlament) Per això calen mecanismes per fer possible una auditoria ciutadana permanent del deute i de les comptes públiques. En cas d’un possible impagament del deute cal consultar a la ciutadania per mitjà d’un referendum, en el que previament s’haurà de fer una auditoria ciutadana, pedagogia sobre com s’ha contret el deute, quins són els interessos, actors que s’han beneficiat etc.
SergiC
#3
Esmena:
Afegir: auditoria (ciutadana) del deute públic, amb l’objectiu de rebutjar el pagament del deute il·legal, il·legítim, odiós i socialment insostenible.
Per abordar el problema del Deute de forma sostenible cal una Conferència Europea del Deute, amb participació de tots els actors i que serveixi per sortir de l’espiral deute-austeritat i fixi escenaris negociatds de reestructuracio i quita que permetin a les diverses economies rellançar-se.
JahVI
#5
La conferència europea de deute ja ho va intentar Syriza i no va prosperar gens. Els interessos contraposats entre els estats membres i la molt desigual incidència política crec que obliguen de forma indefectible a accions unilaterals. Si no es planteja l’impagament com una opció real, els creditors no afluixaran el més mínim. Un altre aprenentatge del cas grec és que cal un veritable Pla B que permeti certa sobirania financera per atenuar el xantatge del BCE quan tanqui l’aixeta
mgimenez
#6
La referència a l’objectiu (de transformació ecológica del model productiu, a banda de la vessant redistributiva) de la reforma fiscal, sembla imprescindible.