Reivindiquem que caldrà establir, en la Constitució i en els textos legals propis, que la defensa dels drets i el benestar de la gent tenen prioritat per sobre del manteniment del pagament del deute i l’estabilitat financera. També, s’haurà de dotar al poder executiu del marc legal necessari per tal que pugui negociar i dur a terme operacions de reducció i/o reestructuració del deute, els seus terminis i els seus interessos. Cal, doncs, un nou contracte social on l’economia no estigui al servei de les corporacions, sinó al servei del bé comú.
Les persones abans que el pagament del deute
[És necessari que aquest epígraf s’ajunti amb el de “democratització de les finances” perquè són molt semblants i es complementen. Proposo aquesta modificació, menys programàtica i més ideològica]
Necessitem un nou contracte social on l’economia no estigui al servei de les corporacions, sinó al servei del bé comú. Això passa per una democratització de les finances, on el Parlament i l’executiu tinguin prou poder per negociar i dur a terme operacions de reducció i/o reestructuració del deute, els seus terminis i els seus interessos. Per fer-ho necessitarem una conferència europea del deute i auditories a les entitats financeres. Paral·lelament, hem de posar en marxa lleis de reducció del deute de les famílies mes endeutades —amb especial èmfasi en el mercat hipotecari— i amb problemes econòmics.
No estic d’acord amb aquestes frases. No cal poders per “negociar”, ja existeixen: cal poder per actuar si fracassen les negociacions o si hi ha situacions d’extorsió per part dels creditors. Tampoc hi ha opció a realitzar una conferència europea. Les dues estratègies s’han intentat portar a terme a Grècia i han fracassat, i són en part, la causa de l’enorme dany que inflingeix Syriza actualment al seu poble.
Esmena: No estic d’acord amb el terme negociar. Els executius ja tenen poders per negociar. Se’ls ha de donar poders per desobeïr als creditors i organitzacions supranacionals encarregades de protegir-ne els interessos.
Per això caldria centrar-se en el treball que ha fet en els darrers anys, la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, l’Observatori del Deute en la Globalització i altres organitzacions internacionals com el CADTM, EURODAD, etc. Aquestes advoquen per la realització d’una auditoria ciutadana, que consulti a la població, a partir dels resultats de l’auditoria, si vols pagar o no el deute il·legítim, il·legal, odiós i insostenible socialment. Si la població digués que no l’executiu podria realitzar l’impagament.
Molts dels països perifèrics europeus tenen crisis de deute, pçublic i/o privat. Per poder sortir de l’actual cercle viciós deute-austeritat cal una Conferència Europea edl Deute, on tots els actors (públics i privats, acreedors i deutors) puguin trobar una resstrcuturació sortida duradora i negociada a aquest llast per a les nostres societats.
El redactat no és prou clar: En quina constitució? (L’espanyola? La d’una futura República Catalana? Una Constitució Europea?) En quins textos legals propis? L’Estatut?
Crec que és rellevant donar una referència a perquè fem èmfasi especial a aquest aspecte, i el fet que PSOE i PP es van posar d’acord ràpidament per avantposar els bancs a les persones i blindar-ho constitucionalment.
Pot ser relevant quin és el paradigma fiscal amb el que ens trobem (i ens trobarem cada cop més) en absència d’una coordinació fiscal i unes regles comunes que impedeixin el dumping.