Debat obert sobre "Un país fratern i sobirà"

#82

Aquest argument és unionista. No exerciu la sobirania perquè rebreu. Un pacte amb l’Estat? Quan? Amb qui? Només pacte qui pot. Abandonar l’exercici de la sobirania no és un antesala de cap pacte, sinó de la capitulació. No parlem català perquè no es molesti ningú?, no prohibim els toros que algú s’ofendrà? Els drets no es pidolen, s’exerceixen. I si algú vol matar per tal que algú altre no exerceixi els seus drets no és raó per negar-los-hi.
Companys, us escolto i només sento la veu del seny i de la por. Sembleu tietes convergents.

El nostre país, ens agradi més o menys, està a punt de posar a prova la seva sobirania, i com a projecte polític podem estar al costat dels que s’autodeterminen i exerceixen la sobirania o dels que reprimeixen i demanen permís a Madrid. Haurem de triar. Ens sentiriem més còmodes sense obrir aquest meló? Segur. Però el meló està obert i haurem de triar. No fer-ho és ja una tria.

#83

Hola Josep Maria,

No sé qui és aquest senyor ni d’on treu l’aplom per pontificar amb tanta desimboltura. Però no faré un argument ad hominem perquè parafrasejant el que (no) va dir Juan de Mairena: “la mentida és mentida tant si la diu Agamenón com si la diu el seu porquer”. De fet em ve molt bé que digui totes aquestes coses perquè són un compendi del capítol del catecisme independentista dedicat als federalistes que mereix una resposta contundent.

El primer que he de dir és que la falta de respecte amb la que es parla de la gent federalista fa fredat. Se’ls presenta com una barreja d’impostors que amaguen el seu espanyolisme i d’indocumentats que són independentistes però no ho saben. Aquesta sanya és congruent amb la filosofia del independentisme que considera qualsevol posició de conciliació un crim gravíssim. En el paisatge moral que dibuixa l’independentisme hi ha bons (els independentistes), dolents (els “unionistes”) i pitjors (els federalistes).

En segon lloc, el que diu el Sr. Bienzobas és totalment fals. Els federalistes no volen la República Catalana. Jo en conec molts i cap la vol. Suposo que aquest senyor considera que són tontos i que la volen encara que no ho sàpiguen. Amb això tornaríem al paràgraf anterior del qual se’m fa difícil moure’m. I si jo li dic al Sr. Bienzobas que en realitat ell es Testimoni de Jehova però no ho sap? o que es Adventista del Setè Dia? o de l’esglesia Reformada Holandesa? perquè no? tothom li pot dir als altres què pensen “en realitat” o és un privilegi dels independentistes?

En tercer lloc la idea que proposa -i que ha tret del manual per convèncer federalistes- de què hem de fer un referèndum per ser independents i després un altre per federar-nos -implicant que si vols federació has de demanar la independència- és un pur deliri. És un argument tan absurd que es fa difícil rebatre’l. Només imaginem que algú que està a Núria i vol pujar al Puigmal li diguin que l’ideal és primer pujar al Pedraforca i llavors anar carenant. o que algú vol que aprendre anglès i li diguin que si primer aprens holandès després és més fàcil.

Tercer bis, un altre argument absurd que ha fet fortuna en l’independentisme i que recull el Sr. Bienzobas és el de què no et pots federar si l’altre no vol. Una mica de serietat. És que hi ha algú que s’ha begut fins a tal punt l’enteniment que creu que l’independència és més fàcil que el federalisme? Si el federalisme és impossible, la independència està tres ordres d’infinit en impossibilitat per sobre.

…

Volia seguir però plego perquè veig que el company Atienza ja ha contestat i suposo que amb mes gràcia que jo.

Només vull fer una reflexió final sobre UPeC. Alguns independentistes estan acostumats a fer lobby en partits de disciplina ferrea en què la gent combrega amb rodes de molí per disciplina. En els partits de la nova política la gent té molta bona fe però al final s’enfada i quan s’enfada no ve cap Sarradell a posar-los a puesto. És clara quina és la majoria, no forcem als despatxos el que no guanyaríem mai a les assemblees. Acceptem no parlar del tema o trobem un acord substancial que no pot ser independència vulguis o no vulguis.

#84

Una precisió, Atienza: Bienzobas no pertany a “Esquerra per la Independència” (no existeix, que jo sàpiga), sinó a “Esquerres per la Independència”, el moviment més transversal que jo conec en aquest camp, reunint totes les esquerres que no veiem millor solució que l’estat propi independent de l’espanyol com a forma democràtica d’avenç cap a qualsevol mena de fraternitat i federacions o confederacions posteriors.

Per saber-ne més: http://construimel9pais.cat/

#85

Tens raó Josep Maria, demano sinceres disculpes per haver utilitzat el singular en comptes del plural. Però el que no sabia és que existeixin aquestes Esquerres Reunides.

#86

Jo considero que no és el mateix tenir un dret, encara que sigui reconegut, que tenir la capacitat d’exercir-lo. Jo diria que aixo es un fet, una evidencia. A la Sobirania (la nacional) li passa quelcom semblant. Si és un dret reconegut en la teoria pero il·legal en la practica, no te’l deixen exercir-lo. Es a dir, no et deixen exercir-lo de manera pacífica. Si fos legal i no et volguessin deixar exercir un dret, un jutge t’ampararia. Com no és així, només queden dos camins: aconseguir la legalitat a traves de la política o bé imposar-la per la força, la desobediència civil fins on faci falta, o sigui el sacrifici per la patria. Jo prefereixo la primera via, encara que sigui llarga. I no tinc problemes en capitular en aquest tema si obtenim a canvi un reconeixement de Catalunya com subjecte polític que pacta un nou acord polític que posi el benestar de les persones en el centre de les prioritats i reconegui el seu empoderament. En el mon avui y sempre es molt més important la sobirania lliurament compartida entre iguals que la sobirania en si mateix. Això jo crec que hauria de ser l’ADN dels comuns, al meu parer.
Si parlem català, si podem prohibir els toros, si no ens maten, es perquè tenim drets que es respecten. Llavors som sobirans sobre que parlar, sobre quins espectacles no es poden veure, i sobre si volem viure o no. Quan no teníem drets no podíem fer aquestes coses quan volíem, no erem sobirans de debó, només en teoría. La sobirania no es tan un dret com una condició de poder fer o deixar de fer que alguns tenen sobre algunes coses. En abstracte la sobirania absoluta es com l’univers, inabastable, massa gran. La sobirania nacional es un tipus de sobirania que com les altres necessita del dret per a poder ser real. Mentre, la sobirania no és res més que un desig molt legítim, ideal per a fer arengues militars, pero molt difícil de combinar amb l’internacionalisme i la lluita per la igualtat.

#87

Ep, ManelD, és difícil que puguis defensar tota la teva argumentació: la cosa de la legalitat ja sabem que és una argúcia que defensen només aquells (Aznar) que es van oposar a la CE del 78 perquè els semblava massa poc franquista. Avui els va tan bé que la defensen amb les ungles, justament perquè s’ha convertit en la presó que els encanta que sigui.
Parlem català ?: ens el matxaquen cada dos per tres, i al País Valencià, les Balears i la Franja la persecució per part de jutges i cossos de Seguretat (?) és constant: llegeix els diaris al respecte, fa feredat. Els toros…els acaben dde declarar “bé cultural espanyol”, ole, només per impedir justament la nostra capacitat legislativa.
Ja veig que no estem d’acord, però jo no admeto ser ciutadà de segona a Espanya. No disposo dels mateixos drets que un castellà o un andalús. Ni de lluny. No vam pactar això, al 78.

#88

Em permeto fer-vos notar -si no la coneixeu- l’esplèndida entrevista que ahir va fer l’ARA a l’estimable Simona Levi, piamontesa fincada al nostre país de fa anys i activista extraordinària pels drets humans amb eines d’allò més originals i compromeses.
Vegeu què diu una persona que ens observa amb un xic més de desapassionament que els naturals del territori.

#89

La nació natural és un terme tant nacionalista que és la definició de nacionalisme. Ser nacionalista no és cap insult. Jo no faig servir aquesta paraula en aquest sentit mai. Però deixi de dir que no és nacionalista quan creu que hi ha “nacions naturals”. Per cert, a la tradició intelectual d’esquerres arreu això de “nació natural” és uan construcció romàntica: Hobsbawm, Gramsci, Thompson, Anderson, Hill…

#90

Hola,

Vull donar les gràcies a totes les companyes i companys que han votat la nostra aportació (6B) tot i l’insòlit desplegament humà, retòric i poètic en contra. De cor, moltes gràcies.

Personalment l’única cosa que em dol és que em vaig passar tota la tarda d’ahir retallant el text per no trencar el ritme de l’assemblea més de 2 minuts i mig, sense saber que passaria el que ha passat.

Políticament -com a activista de UPeC i com a català- estic trist perquè crec que fent jocs de paraules erudits que no ens guanyarem a la gent que està incomoda.