Debat obert sobre "Un nou model econòmic i ecològic"


#1

En aquest espai pots debatre obertament sobre qüestions que tinguin a veure amb l’Eix 1 de la ponència zero: Un nou model econòmic i ecològic basat en el bé comú. En aquest eix es tracten qüestions com el model econòmic i productiu, el treball, l’aigua, el canvi climàtic, l’energia i la mobilitat, les polítiques urbanes o la natura i el medi rural.

El Fòrum Obert de la plataforma digital està moderat per diferents persones a càrrec del procés Un País En Comú. Aquestes persones vetllaran pel correcte funcionament de l’espai i perquè no s’hi produeixin actituds sexistes, xenòfobes, homòfobes, denigrants, insultants, acusacions o caricatures, difamacions ni violència verbal, així com a qualsevol comentari o publicació contrari a la defensa dels drets humans per part de qualsevol participant.

L’equip moderador té la capacitat d’actuar en conseqüència amb aquells casos en els quals s’infringeixin alguns dels elements abans mencionats. L’equip moderador podria expulsar una persona usuària de l’espai de debat, en el pitjor dels casos.


Economia col·laborativa procomú
Mobilitat sostenible
#2

2 entrades incorporades a un tema existent: Introducció de Un nou model econòmic i ecològic


#3

Un element especialment escandalós en la política dels darrers governs espanyols contra els interessos catalans és la referida al Corredor Mediterrani, amb una afectació brutal de la nostra economia, entre d’altres i, el més absurd d’entendre, de l’espanyola en el seu conjunt. Pedres sobre la teulada comuna, heus aquí el seu model d’equitat territorial.

Reprodueixo aquí dos enllaços que em semblen d’interès :

http://euroregioeuram.eu/llibreblanc/


#4

En el context de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana, crear una candidatura d’unitat d’esquerres que guanyi les eleccions i apliqui un pla de transició cap al bé comú basat, independenment del resultat del referéndum. https://twitter.com/AcordEsqxRepCat
Aquest pla, econòmicament està basat en les ecoxarxes desenvolupades per la cooperativa integral catalana, de les quals Enric Duran és soci i fundador. L’Enric és un activista per l’econòmia del procomú, després de lluitar molts anys contra els Estats i els bancs per el deute que imposaven al tercer món, va decidir expropiar als bancs i amb els diners va fer una publicació on explicava els problemes de la crisi. Va escriure un llibre on explicava tota l’acció i el resultant de l’expropiació van ser diversos projectes, entre ells la cooperativa que abans he citat, on hi treballen en xarxa projectes alternatius i de suport mutu, intercanvi, moneda social, i també va donar suport a una plataforma antirepreseiva i un mitja de comunicació televisiu.
Es podrien fer actes de difusió de les idees de l’Enric per fer campanya per una candidatura d’unitat d’esquerres que apliqui el Pla basat en aquestes idees.


#6

Visualitzem un espai polític hegemònic i transformador

Actualment la nostra cultura, entesa com al conjunt d’actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen la societat, està imbuïda per l’individualisme. El neoliberalisme és hegemònic en la nostra societat perquè tota la seva ideologia es basa en aquest individualisme.

Hem de reconèixer que mentre ens mogui l’obtenció del màxim de benefici, del màxim salari, de comprar el més barat possible, de consumir el màxim…

I dic que «ens mou» perquè si ens auto-analitzem veurem que l’individualisme no sols és una malaltia de quatre egoistes sinó que és el motor de la nostra societat.

Si volem crear un espai polític realment transformador hem de incloure dins del nostre projecte un model nou de societat que es basi en «el comú», en la solidaritat per sobre de l’individualisme, en la col·laboració per sobre de la competència, …

No n’hi ha prou en criticar el que existeix, s’ha de plantejar un model alternatiu.

Per construir aquest model alternatiu no ens podem basar en la suma de raonaments ideològics dels partits existents, no ens podem moure dins de la comoditat de sumar, però seguir pensant el mateix. Hem de ser creatius i capaços de plantejar noves propostes.

Repensar els nostres models de polític, de consumidor, d’empresari, de treballador, de contribuent, …

Una nova cultura, una nova forma de fer les coses que aporti propostes clares, possibles, revolucionàries, creïbles, …

Polítics que serveixin a la gent…

Consumidors que actuïn racionalment, no buscant els millors preus, que van lligats a poca qualitat i durabilitat, sinó cercant qualitat, producció propera,… que comparteixin informacions mitjançant les xarxes socials i que puguin prendre decisions de compra conjunta…

Empresaris que no busquin obtenir beneficis sigui com sigui, sinó que els obtinguin com a conseqüència del treball ben fet, del servei que fan a la societat produint béns i serveis.

Treballadors conscients que amb la seva feina contribueixen a la societat, sabedors que els uns es necessiten als altres i que han de col·laborar i solidaritzar-se.

Contribuents orgullosos d’aportar a la societat de la que depenen, perquè tot sols no podrien sobreviure.

Si plantegem un nou espai polític transformador hauríem de fer-ne un esborrany per visualitzar-lo i començar ara mateix a construir-lo amb les nostres actuacions individuals i amb l’empenta de tots plegats, dins d’un nou espai polític. que busqui, més enllà de guanyar eleccions, canviar la societat.


#7

Crec que donada la ràpida implementació de la digitalització i la robotització necesitem que la nova formació política aporti algunes idees al respecte. Tinc entés que fins al 70% del total dels llocs de treball a les nacions més desemvolupades estàn en risc de ser substituits per digitalització o robotització. Crec que de ben segur aquest fet canviarà d’arrel l’actual statu-quo al món. Debats que ara tenim com quantes hores treballar o l’incorporació de la dona o de l’home a determinades feines, o l’higiene i la seguretat a la feina, o la compatibilització de la vida privada i la laboral, o poder ser pares/mares i a la vegada treballadors ja no tindràn sentit en el 70% dels casos. Senzillament l’evolució natural del capitalisme neo-liberal ens durà abans de 20 anys, segons tots els economistes del món a que la competència ferotge entre èssers humans per a cada vegada menor quantitat de feines dignes quedi molt minvada. És obvi que no podem competir amb robots humanòides en cap faceta laboral. Per tant donat que això sirà així i que a la primera generació de robots humanòides li seguirà una segona encara més evolucionada en “x” anys i així succesivament…Hem de mirar de respondre a la pregunta següent: Què fer amb els treballadors excedents?

En primer lloc és evident que en aquesta nova situació la necesitat d’emigrants quedarà molt reduïda en el conjunt del món més industrialitzat. A la vegada la posibilitat de trovar una nova feina quan una persona es quedi aturada pràcticament desapareixerà i per tant el subsidi d’atur segons el meu entendre ha de ser ampliat tant en temps com en remuneració a compte dels beneficis obtinguts per una activitat des-humanitzada. Els robots han de cotitzar no com a unitats sinó com a tants llocs de treball com s’hagin perdut per la seva incorporació+ una cuota percentual carregada a cada robot per cada persona aturada en l’any que es convingui que va començar el procés de robotització masiva, ja que com he dit abans serà pràcticament imposible poder treballar. Tret d’això l’únic que podem fer és repartir més el treball existent, mantenint els salaris per tal de fer cabre més persones en un mercat laboral humà molt reduït. I per últim és evident que els fluxes migratoris ja no tindràn destí en gairebé cap cas i haurem d’arribar a acords amb els països d’origen.


#8

Crec que no es pot parlar d’un futur en el què la robotització canviarà l’economia amb els paràmetres de l’actual mercat de treball. No hem de tenir por a la disminució de llocs de treball quan és una avantatge dedicar menys temps a treballar. No hem de veure el futur com una lluita fratricida per aconseguir els pocs llocs de treball.
El problema que es pot plantejar serà la manera de distribuir la riquesa generada en aquesta economia. Una solució equitativa s’hauria de basar en el repartiment del treball i en la renda bàsica.


#9

Un post fue trasladado al siguiente tema: Introducció de Un nou model econòmic i ecològic


#10

Un post fue trasladado al siguiente tema: Introducció de Un nou model econòmic i ecològic


#11

Un post fue trasladado al siguiente tema: Introducció de Un nou model econòmic i ecològic


#12

Bona part de problemes socials que vivim provenen, o ens disminuiria el seu impacte, amb un repartiment menys desigual dels beneficis de l’activitat econòmica. Cal que la desigualtat econòmica decreixi enlloc d’eixamplar-se com ha estat passant els darrers anys. La renda bàsica serviria per ajudar en això també, així com lleis que obliguin les empreses a què la distància entre el salari més baix i el més alt no superi cert llindar.

Pel que fa al model econòmic, proposo que s’impulsin mesures legislatives que serveixin realment per promoure canvis, no com aquelles que es redacten malament, com la llei que prohibeix regalar bosses de plàstic als supermercats, però permet lliurar-les si es cobren, i que no serveixen a l’objectiu que pretenien assolir.

Per exemple, proposo que no es puguin vendre ni produir ous de gallines engabiades, ni tampoc lliurar bosses de plàstic als supermercats.