Autonomia municipal i govern local

municipalisme
#1

Volem un model de sobirania municipal que doni plena autonomia als ajuntaments per decidir quines polítiques volen desenvolupar. Perquè volem decidir sobre tot allò que afecta les nostres vides, cal recuperar l’autonomia del món local. En aquest sentit, és del tot imprescindible dotar als governs locals dels recursos necessaris per fer efectiva aquesta autonomia.

#2

Una entrada incorporada a un tema existent: Debat obert sobre “Un país fratern i sobirà”

#3

Amb la finalitat que millorin els seus ingressos, es modificarà la llei perquè els ajuntaments gaudeixin de l’exempció fiscal.
Text a incorporar al final
Els ajuntaments estaran exempts de l’impost de valor afegit en les adquisicions de béns i serveis.

#4

Afegir al final:

El reforçament del paper dels ajuntaments és imprescindible per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Ara més que mai, el traspàs- no la cessió- de competències, amb la corresponent dotació econòmica, permetrien un millor servei i atenció en els camps de l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials. No és just que els ajuntaments pateixin un endeutament crònic quan estan prestant serveis que no els corresponen. No disposen de la capacitat financera que haurien de tenir, que hauria d’ajustar-se en funció del volum i necessitats de la població. És necessària una nova Llei de Bases de l’Administració Local per acabar amb aquesta discriminació, que perjudica cada vegada amb més intensitat el veïnatge. A hores d’ara l’administració local només rep entre un 12/13% del PIB. Un percentatge del tot insuficient, que la nova llei hauria de contemplar que no quedés per dessota el 20%.

#5

En els últims anys han estat molts els alcaldes que, de vegades per allò del 3%, de vegades per allò de posar el seu nom en una placa, s’han dedicat a la construcció de piscines, pavellons esportius, auditoris, parcs, etc. en la creença de que allò els permetria guanyar el vot dels veïns i podrien així, continuar una legislatura més amb el cul a la poltrona. La conseqüència d’aquesta manera de fer ha sigut l’endeutament per a molts d’aquests ajuntaments, que ara han de recòrrer tant a retallades de serveis com a pujades de tases o de l’IBI (quan no a posar semàfors recaudatoris!) i tenen ofegats als seus veïs, aquells mateixos veïns que dèiem abans.
Les competències dels ajuntaments han d’estar, certament ben dotades, però primer han d’estar ben regulades i ben concretades, de manera que els alcaldes no caiguin en populismes i no puguin tornar a deixar els seus pobles endeutats, doncs aquests deutes que han creat per a major glòria del seu ego, no els paguen ells, els paguem nosaltres.