Xarxa pública de centres laics de qualitat

educació
#1

El govern de la Generalitat ha establert concerts amb escoles d’elit a les quals només accedeixen famílies de renda mitjana i alta. Alguns d’aquests concerts són amb centres que separen els nens i les nenes. Cal acabar amb tot això, generant una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares, mares, educadors i alumnes. Cal eliminar els concerts amb centres privats. S’ha de començar per l’equiparació de tots els centres finançats amb fons públics i per la supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu.

#2

La nova organització hauria d’apostar per un sistema educatiu amb una xarxa única de centres públics i laics. Això vol dir que s’ha d’acabar amb els concerts, no només amb els que segreguen per sexe. L’escola concertada està regida per fundacions opaques lliures d’impostos, la gran majoria relacionada amb l’esglèsia catòlica. A la vegada, els concerts suposen un esforç econòmic per la Generalitat que hauria d’anar a la pública. En resum: si volem tenir una xarxa pública de centres educatiu prou forta hem d’acabar amb els concerts.

#3

S’ha d’apostar per un única xarxa pública, de titularitat pública. Els concerts educatius han d’anar disminuint fins a la seva desaparició. S’han de buscar els mecanismes perquè els centres concertats que vulguin, puguin passar a públics (tenim l’experiència del CEPEC) i els demès que quedin com a privats-privats.

Arguments:
La situació actual de doble xarxa educativa no és només una desviació del que havien de ser els centres concertats, sinó que representa una gran anomalia en comparació a la resta d’estats europeus. En la gran majoria de països que ens envolten els centres educatius són públics en una mitjana del 90 % (97 % a Finlàndia, 94 % a Itàlia) i la resta són privats no concertats.

Però a més, aquesta doble xarxa educativa té efectes negatius en el conjunt del sistema educatiu: és socialment segregadora, econòmicament injusta, ideològicament controvertida i pedagògicament negativa.

És segregadora en tant estratifica els centres educatius segons el nivell econòmic de les famílies i segons el seu origen cultural. Malgrat teòricament la llei no ho permet, la majoria de centres concertats cobren quotes (o “aportacions voluntàries” a les seves fundacions) això allunya les classes amb menys poder econòmic.

És econòmicament injusta perquè amb els diners de tots i totes es paguen els privilegis dels que més tenen. I així ens trobem amb centres privats-concertats amb instal•lacions magnífiques i recursos d’elit (piscina, camps de Fútbol, ordinadors, laboratoris, etc.) al costat de centres públics en barracots i amb un dèficit greu de tot tipus de material.

És ideològicament controvertida, perquè malgrat rebre finançament públic, escapen al control i les regulacions dels centres de titularitat pública. Així, són les patronals les que decideixen el “ideari” de centre, les que anomenen les direccions i les que contracten el professorat sense cap criteri públic de transparència, mèrit i capacitat. Tot plegat si, a més, tenim en compte que una gran majoria de centres concertats són de patronals religioses i algunes d’ordres ben fonamentalistes com l’Opus Dei, resulta que el 34 % dels nostres nois i noies reben una formació ideològica clarament esbiaixada cap a la dreta.

És pedagògicament negativa. Educar en la pluralitat, tant ideològica com social (diversitat de classes socials, d’orígens culturals, de sexe, d’orientació, de capacitats, etc.) està demostrat que augmenta la capacitat d’aprenentatge i socialitza en valors comuns. Els guetos, siguin de gent benestant, sigui d’immigrants, són pedagògicament negatius. Els països que millors resultats treuen, com la paradigmàtica Finlàndia, són aquells on la immensa majoria s’escolaritza a la mateixa xarxa pública (97 % a Finlàndia)

#4

Los ejes de las políticas educativas deben girar en torno a la constitución de un estado Laico, DENUNCIANDO EL CONCORDATO CON LA SANTA SEDE, suprimiendo todos los privilegios de la Iglesia, no solo en materia educativa, también en lo referente al PATRIMONIO. Llevar a cabo un plan progresivo para la creación de escuelas públicas, para permitir sustituir las actuales escuelas concertadas y dirigiendo los objetivos educativos hacia un modelo público, que priorice la formación del pensamiento, al mismo tiempo que la creatividad. Una enseñanza moderna donde el libre pensamiento permita hacer aflorar el talento, sin perjuicio de la necesidad de desarrollar las competencias lingüísticas, de las ciencias y el conocimiento histórico.

#5

La Generalitat no en fa cap esforç econòmic ja que es dedica a tresvassar diners de la pública a la privada. Un model de negoci que s’ha d’acabar ja que les famílies ja paguem per mantenir la pública i a més, en els centres concertats també acaben pagant.
Totalment d’acord amb aquest punt i la teva aportació.

#6

M’agrada molt tot el que estic llegint, és il·lusionant pensar que pogués existir una Barcelona (que és on visc) on l’Educació Pública fos el que tots comenteu.

A l’Eixample, on jo visc, l’oferta pública de Secundària, no tinc les dades exactes, però no arriba al 30% del total. Això és decepcionant. Hauria de ser a la inversa, almenys el 70% públic, i la resta privat o concertat. Com dieu alguns, els concertats són majoritàriament catòlics… en un país laic!! com s’entén això?? Si volem una bona educació, igual per a tots, la resposta és Educació Pública. Com aconseguim trobar espais per a ubicar nous instituts? Això ho deixo en mans de vosaltres, gent de Catalunya En Comú. Segur que hi ha maneres d’anar fent!

CiU, i el sr Pujol al mando, van carregar-se l’Educació Pública, almenys la de Barcelona, perquè desconec com està a la resta de Catalunya, no crec que puguis ser pitjor. Evidentment, s’haurien de treure ja els concerts a centres que separen per sexes, i això és només la punta de l’iceberg. La xarxa de concertats és molt gran i molt poderosa, i a més, hi ha molts interessos polítics pel mig. Segur que molts coneixem centres concertats, els propietaris dels quals són afiliats a algun partit polític.

Hi ha hagut unes ponències que es diuen “Ara és demà” on es pregunta per aspectes de l’Educació. Jo soc professor, i com a tots els del meu Institut ens han demanat que opinéssim sobre sis eixos que s’hi tractaven. La resposta sabeu quina crec que era? Que no té sentit parlar d’educació de qualitat, d’igualtat, d’inclusió, de noves tecnologies, etc etc perquè mentre el sistema sigui el que és, és una pèrdua temps. Augmentem el que destinem a Educació, tanquem concertades, obrim línies públiques, i aleshores sí ens podrem plantejar com volem fer les coses. Com podem pensar en quins mobles posarem a la casa, quan no tenim ni casa? Estem mooolt lluny.

Somio amb una Barcelona amb una gran xarxa de centres públics, laics i poder parlar de la qualitat en l’educació. M’encantaria que es fes algun tipus de debat sobre quina educació volem, un debat presencial, on molts poguéssim opinar.

#7

Molt d’acord amb això que es comenta en torn als concerts, i no només a escoles d’èlite. Aquest és un document d’ideari, per tant jo aquí apostaria clarament per a xarxa pública, eliminant concerts. És una batalla cultural abans que política difícil però imprescindible. I aquest és l’espai que pot i l’ha de donar. No serà ni fàcil ni breu. Per això pel proper programa electoral es podria començar per exigir, al menys el compliment de les garanties d’accés públic

#8

[quote=“GrupImpulsor, post:1, topic:124”]
M’agrada el text general, però jo trauria la frase “Cal eliminar els concerts amb centres privats”. Perquè no és realista (és el 40% del total i a BCN encara majoritari), però sobretot, perquè al no diferenciar i posar-los tot al mateix sac, ens enfronta a tota la gent que va la concertada. És millor acotar l’adversari, centrant-se en la frase final. Aquesta nova força política ha de ser el referent polític dels defensors de l’ensenyament públic i de la qualitat i equitat del conjunt del sistema, atrevint-se a la “supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu.”

#9

Totalment d’acord. Això implica una nova Llei d’educació, que recollir totes les posicions que planteja en rcanadel i la millora de la participació de tots els òrgans de govern de tots els centres educatius amb una participació real de tots els implicats, educadors, alumnat i pares.

#10

Proposta de modificació:

Des de la recuperació de la democràcia els successius governs de la Generalitat han establert o mantingut concerts educatius amb escoles de titularitat privada. Cal treballar d’immediat per l’eliminació dels concerts establerts amb els “centres d’elit” que segreguen la població escolar (en general, per raons de sexe). Pel que fa a la resta de centres concertats, si volen continuar rebent finançament públic caldrà que, a mitjà termini, s’equiparin al funcionament dels centres públics (en aspectes com la gestió democràtica del centre o el no cobrament de quotes encobertes, ja que l’existència de les mateixes facilita la segregació de la població escolar en funció de la renda). Per una força política com la nostra, l’objectiu a llarg termini és l’existència d’una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares-mares, educadors i alumnes.

#11

Garantir un accés universal i gratuït a l’educació de 0-3 a universitats, NO PERMETRE LA GESTIÓ PRIVADA ni la participació d’empreses privades al sistema educatiu públic. No permetre la privatització de les escoles bressol
ni de la seva gestió. En general,
acabar amb la privatització de la gestió de centres educatius sostinguts amb fons públics. Desmantellar progressivament els concerts
escolars començant per aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per qüestió de sexe. Els centres concertats en un període de 10 anys podranpassar a ser públics o quedar privats sense subvenció ni concert. Gestió democràtica
als centres per fer possible una participació real de la comunitat educativa amb òrgans de decisió vinculants com consells escolars i claustres de professors (derogació de la LEC i desobediència real a la LOMCE). AUTONOMIA de centres real, pedagògica, no gerencial, sense direccions imposades des de fora i amb projectes educatius discutits al
si de l’escola, amb la participació de les famílies i la col·laboració amb l’entorn proper.

#12

Aquesta xarxa pública de centres laics de qualitat hauria d’incloure també centres público-comunitaris on la comunitat (a través d’entitats del tercer sector, cooperatives o d’altres formes d’organització social) es pogués fer càrrec de la gestió d’aquests centres.

#13

Totalment d’acord. Com a IDEARI que és aquest document, cal apostar per l’ELIMINACIÓ de TOTS ELS CONCERTS i defensar i invertir per una escola pública de qualitat

#14

Per una veritable xarxa pública de centres laics de qualitat, és important dissenyar un model d’interculturalitat que sigui un reflex de la nostra societat multicultural, generant continguts culturals comuns i construir un marc de convivència intercultural adequat, que serveixi com a eina de prevenció a problemàtiques relacionades a les nostres escoles.
Hem de defugir dels actuals models segregadors i assimilacionistes a la cultura majoritària i facilitar un canvi personal i col·lectiu que permeti superar estereotips i prejudicis assumint determinades actituds i valors: tots aquells que ens fan semblants a tots i totes. Consolidar el català com a llengua vehicular en tot el sistema educatiu, amb l’objectiu que la llengua catalana sigui un instrument vertebrador de les diferents realitats lingüístiques i culturals presents a les escoles.
Treballar per un laïcisme profund, que respecti les diferents creences i pràctiques religioses i el reconeixement del fet limitador que l’educació se situa en un context no solament de profundes desigualtats socials, sinó també de desigualtat de drets, factors que sovint s’imbriquen.
Serà doncs necessari que els àmbits educatius incorporin de forma sistemàtica nous temes, nous autors, nous idiomes, noves activitats que superin etnocentrismes excloents i que incorporin coneixements i sentiments que corresponen a sensibilitats
diferents.
En definitiva, caldrà aprendre a construir els marcs i imaginaris comuns que compartim cada dia tots i totes els que vivim en societat des de la igualtat i el reconeixement mutu.

#15

Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú proposem algunes esmenes i la incrporació d’alguna idea, ho assenyalem en negreta:

El govern de la Generalitat ha establert concerts amb escoles d’elit a les quals només accedeixen famílies de renda mitjana i alta. Alguns d’aquests concerts són amb centres que separen els nens i les nenes. Cal acabar amb tot això, enfortint una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares, mares, educadors, educadores i alumnat.

S’ha de començar per l’equiparació de tots els centres finançats amb fons públics i per la supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu (quotes elevades, per gènere o per qualsevol altra actitud selectiva). També cal trobar mecanismes per tal que els centres concertats que ho desitgin puguin passar a públics.