Universitat pública d’accés universal i gratuït

educació
#1

Cal disminuir progressivament els preus públics fins a la gratuïtat, per contribuir a facilitar l’accés a la universitat de la classe treballadora. Els ingressos de la majoria de les famílies s’han vist reduïts en aquests anys de crisi i l’educació superior s’ha convertit en un luxe difícilment assumible. Els recursos públics no es poden destinar a finançar universitats privades.

#2

Jo no crec en la gratuïtat universal.
Equitat no és tractar tothom igual, sinó destinar-hi els recursos a compensar les desigualtats i, en aquest cas, a garantir que l’accés a la universitat no és barrat per la manca de recursos. Gratuïta per a tothom? Per a les famílies amb rendes mil·lionàries també? No seria millor busca fórmules (reduccions de taxes, política de beques canyera…) que facilitin l’accés als estudis universitaris a aquelles persones que no ho tenen tan fàcil?

#3

Totalment d’acord.
Estudiar a la universitat no ha d’estar “penalitzat” amb preus de matrícules desorbitats que impedeixen que moltes estudiants puguin començar o continuar els seus estudis universitaris,augmentant la desigualtat social.
Estudiar a la universitat ha de ser un dret a l’abast de tothom que ho vulgui exercir.
La universitat catalana és la més cara de l’estat i sota quin criteri es regeix perquè així sigui? sospitem un caràcter recaptatori. Si la situació econòmica comença a millorar el preu de les matrícules hauria de començar a baixar, tenint en compte les rendes.

#4

Hola!
A mi em sembla que hem de lluitar per la gratuïtat i universalitat de la universitat de la mateixa que lluitem per la gratuïtat i universalitat de la sanitat. Actualment el sistema universitari és un sistema de copagament, el govern posa una part i l’alumne una altra. No podem defensar aquest model, o un de semblant, per a la Universitat però queixar-nos del copagament sanitari.
Davant de la fallida demostrada del sistema de beques és evident que qualsevol barrera econòmica que es posi per entrar a la universitat anirà en detriment de les classes populars. La universitat costa diners, és obvi, però s’ha de pagar amb impostos. I d’impostos, els que tenen més n’han de pagar més. Per això la universitat gratuïta és equitativa.

#5

El preu de les taxes no és l’única ni la principal barrera per l’accés de les classes treballadores a la Universitat. Abans de la pujada del 66% de les taxes, la majoria dels estudiants ja provenien de famílies de classes mitjanes i benestants.

Factors com el cost d’oportunitat i l’entorn socioeconòmic són determinants per l’accés de les classes treballadores a la Universitat i són independents del preu de la matrícula. Una Universitat gratuïta sense afrontar aquests factors podria constituir paradoxalment una política regressiva econòmicament, donat que se’n beneficiarien de forma majoritària famílies de classes mitjanes i benestants amb els diners aportats pel conjunt de la societat.

Tenint això en compte, crec que l’aposta d’UPeC ha de ser per una reducció progressiva de les taxes que estigui acompanyada per un sistema de beques salari enfocat a reduir el cost d’oportunitat de les classes treballadores en l’accés a la Universitat pública.

#6

Tot el que s’ha dit per mi va en la bona direcció. I opino que la universitat, ha de ser pública, d’accés universal, i de qualitat. Perquè ha de competir amb les millors, i formar als millors alumnes.
El terme gratuït és molt complex. No és gratuïta, està pagada a base d’impostos. I el cost per qualsevol persona hauria de ser 0, vingui de la classe social que vingui. Perquè qualsevol persona ha de ser lliure de triar el que vol estudiar i el que vol fer amb la seva vida, i no se l’hi ha de venir imposat des de cap lloc.
Un altre tema són les beques per a poder estudiar, no per a pagar els estudis (els quals com he dit, no haurien de tenir cap cost, perquè ja els paguem entre totes i tots). Les beques han de servir per evitar que gent en situacions econòmiques vulnerables hagin de renunciar a l’educació per haver de posar-se a treballar. Per culpa d’aquestes i altres coses (repagament de l’educació per exemple), la societat està renunciant a formar persones que podrien aportar molt a la nostra societat.

#7

Quan parlem de gratuïtat poder no fem un ús correcte ja que la paguem amb impostos. Estic d’acordd més amb el terme copagament perquè sinó podem argumentar sobre una base errònia , ja que la universitat gratuïta no és.
En referència a les beques, aquestes haurien d’elimanr-se progressivament si volem una accessibilitat total al coneixment ja que, sota el meu parer, són una deficiència del sistema educatiu actual.

#8

D’acord amb Joanka. Quan es parla de la gratuïtat de la universitat sona bé i sembla molt progressista però crec que és una falàcia. L’important és l’accés universal a una universitat pública de qualitat i per això s’ha d’establir un sistema just de beques i ajuts que ho permeti.

#9

Comparteixo la discussssió sobre el mite de la “gratuïtat”, bastant en la línia del que defineix en Joanka.
Si més no, sempre hem d’expressar d’on surten els cabals per garantir el que considerem que ha de ser d’accés universal (poden ser moltíssimes coses, una llista que mai s’acaba i que cada generació nodreix novament) i sempre haurem de justificar les decisions que prenguem en base a que els serveis siguin efectivament possibles.
No enganyar-nos, vaja. Això ho pot entendre i assumir tothom.

#10

Totalment d’acord amb Joanka i cazcarate. Afegiria que ens han inculcat la il·lusió que a la vida només podem anar bé si estudiem a la universitat. Ara bé, és una institució que forma per treballar professionalment, i per tant no té cabuda per a tothom. L’atur dels universitaris té a veure, en part, amb això: que hi ha massa graduats per un nombre de feines limitat. En canvi, es desvaloritza la Formació Professional, que teòricament hauria de tenir moltes més sortides. El mal és que són sortides sense prestigi social i mal pagades. Caldria revisar radicalment aquest esquema i revaloritzar (en dignitat i en remuneració) els sabers més pràctics o aplicats lligats a la FP. La universitat podria tenir també una segona funció, no professionalitzadora: difondre la cultura superior, i això sí que hauria d’estar obert a tothom (ja existeix avui com a formació d’adults o extensió universitària). En aquest cas sí que em sembla acceptable la gratuïtat o quasi-gratuïtat.

#11

Afegir:

al final de la segona linea on diu: … de la classe treballadora:… "Proposta de concreció d’aquesta disminució: 1er. any un 10%, 2n. any un 20%, 3r. any un 30% i 4t. any 50%

#12

Totalment d’acord amb el que diu en @CSierraN. La gratuïtat de la Universitat no garanteix l’accés a la Universitat a la classe treballadora. Per contra, un sistema de matrícules progressives en funció de la renda pot afavorir l’accés a les persones amb menors recursos, garantint així que qui més tingui o guanyi aporti una part superior del finançament. A més a més, és imprescindible un sistema de beques
suficient, factor que també és determinant per garantir l’accés a l’educació superior. D’altra banda, caldria que s’esmentés la reducció del 30% de les taxes universitàries tal i com demana l’estudiantat i una resolució aprovada al Parlament, així com recordar que Catalunya és la comunitat autònoma amb les taxes universitàries més cares degut a l’increment d’un 67% que va aprovar el govern de Mas l’any 2012.

#13

Cal Augmentar les TASAS que tenen que pagar els universitaris, fins apropar-se al seu cost real. ¿Per quin motiu voleu rebaixar el cost dels estudis als fills del multimilionaris sud-americans, espanyols o catalans? Cal També augmentar el import de les BEQUES per a que tothom pugui estudiar pagant segons el seu nivell de renda.

#14

Hola a tothom,
Estic molt il.lusionat de poder participar en un projecte que ens ha de portar a un país més just, més inclusiu, per a totes I tots.
En dedico en certa manera a la gestió universitària i, sento discrepar d’algunes de les reflexions que s’han fet aquí. Molts d’aquests comentaris els sento contínuament en boca dels governants de sempre. Perquè la Univeristat ha no ha der gratuïta (sense taxes)? Algú s imagina que la sanitat publica no fos ni universal ni publica? Us imagineu una sanitat dual, publica per qui no té recursos i privada i de qualitat per qui la pot pagar? El gran triumf de les clases populars ha estat el de mantenir la sanitat publica gratuïta, universal i de qualitat.
Jo imagino un sistema universitari gratuït com als països de l’Europa central i Escandinàvia. Amb beques salaris per als estudiants que ho necessitin. Aquesta seria una veritable universitat equitativa.
El problema no es que els rics no paguin la universitat. El problema es que no paguin els impostos proporcionalment a la seva renda. Desenganyem-nos el problema és tributari. Fins que això no es resolgui no podrem tenir un país diferent.
Com que això serà difícil aconseguir en poc temps, estic d’acord que caldria prendre mesures intermèdies: exempció de taxes a estudiants de renda per sota d’un llindar, increment de les beques, beques salaris, etc. I mentres establir un sistema retributiu mes just i combatre el frau fiscal.
El problema de l’accés a la universitat de les famílies treballadores és obviament econòmic però no es genera en el moment d’anar a la universitat. Té el seu origen ja a l’escola. Cal una escola publica de qualitat que serveixi d ascensor social a les famílies treballadores. Cal un pla educatiu que comenci a l’escola i acabi a la universitat que permeti augmentar el nivell educatiu de la població en general i de les classes treballadores en particular. Només millorant l’educació podrem fer un país en comú per a tothom.
Salutacions a tothom.

#15

Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú proposem una esmena:

Cal disminuir progressivament els preus públics fins a la gratuïtat, per contribuir a facilitar l’accés a la universitat a totes les classes socials. En els darrers anys de crisi econòmica l’Educació superior s’ha convertit en un luxe difícil d’assumir per a les famílies treballadores. Les beques i els ajuts han de servir per tal que persones de rendes baixes puguin estudiar.

Els recursos públics no es poden destinar a finançar universitats privades.

#16

Em sembla una bona proposta. Penso que cal impulsar mesures que permetin avançar cap a la gratuïtat i la millora de la qualitat del sistema universitari públic.