A les universitats s’hi fa docència i s’hi fa recerca. Per fer-ho amb qualitat cal una bona dotació de recursos econòmics i cal que tot el personal universitari tingui unes condicions laborals dignes. Avui, a Catalunya, emprendre una carrera acadèmica o de recerca és sinònim d’entrar en una llarga etapa de precarietat i incertesa. Les condicions de molts col·lectius, com els doctorands, o una part del professorat associat, són especialment preocupants. Cal revertir aquesta situació, cal tornar a invertir de forma decidida en R+D+I i cal utilitzar formes de selecció del personal docent i investigador que permetin desenvolupar carreres docents i/o de recerca de qualitat. Les universitats han de ser autònomes respecte als interessos dels poders polítics i econòmics i han de retre comptes a la societat a través dels procediments legalment establerts. L’autogovern de la comunitat universitària ha de ser democràtic, participatiu, responsable, autocrític i transparent.
Una universitat democràtica i de qualitat
Trobo curiós que no hi hagi cap contribució en aquest punt. I en general, trobo que l’aposta decidida per una major inversió en R+D+I hauria d’ocupar un lloc més central. Crec que està molt lligada a un nou model econòmic i fins i tot amb la qualitat de la vida social i laboral de moltes persones en un futur no gaire llunyà. Aquesta inversió es canalitza en una part important a través de la Universitat, però també a través d’altres centres de recerca i a través d’empreses. La Universitat ha de ser autònoma respecte els interesssos dels poders polítics i econòmics, però no pot viure aïllada d’aquests, tot el contrari, hauria de ser nucli central de les polítiques de R+D+I, referència d’expertesa i viver d’idees per als poders polític i econòmic. De manera urgent cal revertir l’envelliment provocat per la manca de contractació dels darrers anys, però a més llarg termini cal pensar en un model de dinamització que situi la Universitat no només com a via de transmissió del coneixement sinó com a via de socialització del coneixemt, participant activament en molt diversos processos socials i econòmics.
Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú proposem una esmena en aquest apartat:
La governança de totes les universitats ha de ser democràtica, participativa, responsable, autocrítica i transparent.
L’autonomia universitària és un concepte que hom tendeix a sacralitzar. Podem donar per bo que l’avenç del coneixement científic, que hauria de ser la principal missió de la universitat, juntament amb la transmissió d’aquest coneixement, sigui autònom dels interessos polítics i econòmics, però caldria fer els possibles per evitar que sigui esclau dels propis grups de pressió interns de les universitats, regits més per les lògiques del poder que les de la ciència.
Fóra bo establir mecanismes de rendició de comptes en termes de funció social de la producció de coneixement de la universitat.