Cal democratitzar les estructures empresarials. A més, com que l’activitat econòmica té lloc dins de la societat i se’n beneficia de les estructures i infraestructures, l’empresa mercantil ha d’establir un vincle de coresponsabilitat amb la societat, i tenir un paper proactiu tant en la sostenibilitat ambiental com en la pal·liació de les desigualtats.
Una empresa mercantil democràtica i coresponsable
És necessari que els treballadors i les treballadores s’apoderin en la gestió empresarial segons les seves capacitats. La corresponsabilitat ha de ser la guia de totes les decisions empresarials.
Potser estaria be concretar fent referencia al model aleman de participacio dels treballados i d’institucions administratives en els consells d’administracio de les empreses
victor
#4
Reivindiquem les empreses i els empresaris
Sovint, des de l’esquerra, s’entoma el concepte empresa com a quelcom negatiu, encara que inevitable.
S’hauria de reivindicar el concepte d’empresa com a eina imprescindible de producció de béns i serveis en la societat. L’ empresa des de tots les seves vessants: de propietat privada i pública, gestionada unipersonalment, cogestionada o autogestionada.
Tots els tipus d’empresa són necessaris. Ara bé, no tots els tipus d’empresaris són desitjables. I més que criticar l’empresa com a concepte, s’hauria de criticar un tipus determinat d’empresari, el que busca el benefici immediat a qualsevol preu , sense tenir en consideració els efectes socials i ecològic de les seves decisions.
En el plantejament econòmic d’Un País en Comú ha de ser rellevant l’empresa i, també, l’empresari responsable social i ecològicament, que obté beneficis com a conseqüència de la feina ben feta, de la seva activitat en servei a la societat, al Comú.
jsempere
#5
No m’agrada la redacció de l’epígraf: s’assembla massa al fals discurs legitimador de la Responsabilitat Social Corporativa. En un sistema capitalista l’imperatiu universal és guanyar el màxim de diners per acumular més i més capital. Fins i tot els empresaris ben intencionats es troben, sovint, pressionats per incomplir els seus deures social i ambientals per por de sucumbir en la competència. L’única solució, penso, és que hi hagi una reglamentació socioambiental que obligui de debò. Això és fins i tot una garantia per als empresaris honestos, que, si no, es veuen sotmesos a una competència deslleial per part dels deshonestos i irresponsables. D’altra banda “democratitzar les estructures empresarials” no es pot deixar amb aquesta fórmula imprecisa. Cal afegir idees com: crear mecanismes de participació dels treballadors, assajar fórmules con la “cogestió” alemanya, fomentar les cooperatives com a tipus d’empresa de referència, sempre amb la perspectiva d’implicar més i més el personal treballador en la gestió empresarial i pressionar l’empresariat a assumir les responsabilitats que li pertoquen de cara a la societat.
Estic totalment d’acord. Crc qu la demonitzacio de la empresa que sovint es fa des de l’esquerra es una actitud molt erronia. Cal defensar la necesitat d’empreses de tota mida. Tamb de grans mpreses. Sense grans empreses molts avnços no s’haurien produit.
jordiroca
#7
Crec que això ha de canviar molt o sumprimir-se. Apelar a que les empreses siguin responsables ambientalment i que redueixin les desigualtats és un brindis al sol. El que cal és regulació i pressió social. A més, la raó per la qual cal obligar a les empreses a tenir en compte els imapctes ambientals I socials no és perquè utilitzin infrastructures ni peqrquè l’activitat econòmica tingui lloc dins la societat (això darer és evident).
A.Pigrau
#8
Efectivament aquest paràgraf es queda molt curt en relació amb els debats actuals sobre el tema. La qüestió dels impactes negatius de les empreses sobre els drets humans i el medi ambient, que s’agreugen en un context de competència creixent pels recursos naturals a escala global i dels quals la persecució dels defensors de drets humans és només la punta de l’iceberg, obliga a ser una mica més concrets. En aquests moments hi ha tres grans línies d’estratègia per atacar aquest tema: el desplegament del principis rectors de les Nacions Unides de 2011 sobre empreses i drets humans a través de la regulació dels Estats i els compromisos de les empreses; els treballs iniciats en el Consell de Drets Humans per tal d’elaborar un tractat internacional que crei obligacions directes per a les empreses en aquests àmbits; i el desenvolupament de la regulació estatal amb efectes extraterritorials que impliqui el control de les empreses que li estan vinculades quan operen en tercers països. Encara que el debat és massa complex com per entrar-hi aquí hi ha opinions diverses sobre si totes les vies són compatibles entre sí - que és la meva opinió - o si no ho són. En tot cas crec que el text s’hauria de completar. S’hauria de pronunciar clarament per una regulació estatal que obligui les empreses a comportar-se d’acord amb les normes internacionals de drets humans (incloent la no discriminació pels diversos motius establerts internacionalment, les diverses categories de drets reconeguts, el dret internacional humanitari i els drets dels col·lectius més vulnerables, com ara els pobles indígenes, els migrants o els nens) i les de protecció del medi ambient. I això amb independència del lloc on actuïn i amb responsabilitat sobre tota la seva cadena de valor. I a favor de normes internacionals vinculants per a les empreses en el mateix sentit. i, molt important, que en el pla estatal es garanteixi l’accés a la justícia de les víctimes, la qual cosa representa ampliar molt les vies actualment existents i que es creïn vies internacionals que permetin demandar les empreses responsables dels casos més greus de violacions dels drets humans o de danys al medi ambient.