Apostem per construir un sistema econòmic caracteritzat per una combinació d’àmbits (productiu i reproductiu), de formes diverses de propietat dels mitjans de producció (privada, pública, cooperativa, associativa, comunal), de tipus de recursos (monetaris i no monetaris), d’actors (gent treballadora, inversors, consumidors i usuaris, administracions, etc.), de formes de distribució (mercat, reciprocitat, redistribució, autoconsum) i de motivacions humanes (el servei, la realització personal, la resolució de necessitats, el lucre, etc.). Una pluralitat que, al nostre entendre, s’ha de posar al servei del bé comú. Considerar l’economia com a plural i inclusiva permet que aflorin un conjunt de pràctiques econòmiques valuosíssimes per a la sostenibilitat i la justícia social que fins ara estaven menystingudes o, directament, invisibilitzades.
Una economia plural i inclusiva
Es d’agrair-vos el voler condensar, però quan els conceptes aillats ja s’entenen be. No és el meu cas, ja que no vaig massa a grups de discussió…
Per exemple, qué és l’ambit reproductiu? és necessari quan hi ha poc detall diferènciar entre propietat cooperativa, associativa i comunal? Em costaria explicar-me a mi mateix la diferència.
Quan es parla de l’àmbit reproductiu es vol indicar les tasques de cura de persones, treball de la llar, etc. S’entén que fabricar cotxes o cultivar cols és “producció” de béns o coses, mentre que perquè la vida humana pugui funcionar cal “reproduir” dia a dia les condicions quotidianes: mantenir la casa i la roba neta, cuinar, ocupar-se dels infants i els incapacitats per malaltia o vellesa. Aquest àmbit ha estat reservat tradicionalment a la dona i ha esdevingut “invisible”, en el sentit que, tot i ser importantíssim i condició necessària de la vida, ni es valora, ni es reconeix. L’economia feminista (que és la que ha treballat el tema) diu, amb raó, que els beneficis que els capitalistes obtenen del treball dels seus assalariats augmenten perquè la feina domèstica gratuïta, no pagada, abarateix el cost de la força de treball. Molts homes-obrers no arribarien a fi de mes si haguessin de pagar amb diners el cuinar, rentar la roba, mantenir la casa neta, etc. Al darrere de tot això hi ha la inferioritat social atribuïda a la dona i moltes més coses.