El model econòmic que proposem es fonamenta en una economia orientada a satisfer les necessitats de les persones, justa en el terreny laboral i social i sostenible en termes mediambientals. Apostem per una economia que faci un ús racional dels recursos, que minimitzi la contaminació i els residus i que sigui generadora de justícia social.
Una economia justa i sostenible
Impulsar el uso de los pañales de tela, sobretodo en guarderias, y el uso y venta de las compresas de tela y las copas menstruales, son menos agresivos con la piel y además, se pueden apoyar en talleres locales y fomentar el comercio de proximidad.
No crec que calgui entrar tant en detall. ? De totes maneres crec que hi ha moltes mes coses a fer abans de promocionar uunes practiques que per moltes dones son un pas enrrere.
Usar la lavadora para lavar ropa no lo considero un paso atrás, los pañales de tela que se comercializan en la actualidad poco o nada tienen que ver con las gasas y plásticos que usaba mi abuela, el problema es la falta de información que hay sobre estos productos, y que como no son de usar y tirar, (incluso, con los pañales hay mercado de segunda mano) no aportarian tantos beneficios a ciertas empresas, por no hablar del impacto ecologico de estos productos desechables.
En tot el text falta la idea de conflicte i d’oposició d’interessos entre grups socials. El nostre projecte es planteja com una confrontació entre “models” diferents, no entre grups socials en conflicte. Això falseja la realitat. A la primera ratlla de la pàgina 4 es defensa una economia “al servei de tothom”, però em sembla evident que seria millor dir “al servei de la majoria” o “de la immensa majoria” (recordem l’1% contra el 99%). Pràcticament no es menciona mai qui és l’enemic: el gran capital, l’oligarquia dels diners, l’oligarquia industrial i financera, els sectors privilegiats…(es pot dir de moltes maneres) I a l’altre extrem tampoc s’esmenten prou els grups socials que nosaltres defensem i que volem que s’identifiquin amb nosaltres: persones treballadores, classe obrera, pagesia, autònoms, petita i mitjana empresa, treballadors del sector públic…Lligat amb això, és necessari, crec, al·ludir als sindicats i associacions que defensen els interessos dels diferents grups socials, especialment en el terreny socioeconòmic. Afortunadament, no tenim davant nostre una societat atomitzada, sinó ja articulada i organitzada. Finalment, i tornant al tema d’ “al servei de tothom”, la meva proposta no es contradiu amb l’ús de les expressions interès general i bé comú, perquè l’interès general i el bé comú es construeixen combatent els explotadors, acaparadors, especuladors, paràsits, etc., és a dir, les minories privilegiades i antisocials.
No crec que sigui una bona idea introduir la idea de conflicte. El conflicte pot apareixer, pero la idea es aportar solucions; no anticipar conflictes. Tampoc veig que la realitat sigui tant simple, grups socials claramnt difrerenciats ab interessos confrontats.