La gran tasca pendent rau a revitalitzar el món rural amb una agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca sostenibles, que millorin el bon estat ecològic de tot el territori i apliquin uns models laborals i socials justos. Cal potenciar nous sectors amb valor afegit i demanda creixents, com ara l’agricultura ecològica, el turisme rural sostenible o les cooperatives de consum, i cal dotar el territori de les infrastructures adequades. Igualment, cal tenir en compte el paper que pot jugar la nova indústria i l’activitat artesanal en el medi rural. La proximitat ha de ser entesa com una gran oportunitat per fer més competitius els productes locals. Per això cal garantir la permanència de les terres de cultiu per a l’ús agrícola, i de forma molt especial els regadius propers a les ciutats. El desenvolupament rural sostenible requereix que es reconeguin, es valorin i es remunerin adequadament els serveis ambientals que presten els pagesos i les pageses.
Un nou model de desenvolupament rural
Crec que seria interessant incloure les iniciatives de custòdia del territori tot fomentant pactes entre propietaris i gestors de la custòdia. Es podria fer com en paisos del marc de la UE que incentiven fiscalment el fet de que terrenys en dessús, puguin ser gestionats per entitats que poden ser tan publiques, com privades, com també publico-privades. Crec també que es podria vincular també al tema de protecció dels habitats marins, doncs també els pactes de custòdia inclouen terrenys agricoles, forestals, fluvials així com zones marítimes.
Crec que també s’hauria d’incentivar no solament la permanència dels cultius de regadiu en les perifèries de les ciutats, sinó que també s’hauria de promoure la recuperació de sòl rural de secà, la I+D al món rural, amb sistemes que puguin permetre la recuperació i creació de nous cultius així com finalment revitalitzar i fomentar l’ús de les cooperatives tant de productes com de serveis per al món rural.
Salutacions