Un nou camí (revisat)

sobirania-nacional
#1

A casa nostra, aquesta realitat es tradueix en un context específic: el procés de trencament de la Constitució territorial de 1978, que té la seva màxima expressió en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010 i en els processos constants de recentralització practicats per l’Estat central en el marc de la crisis desfermada el 2008. Aquest procés ha arribat a un punt de no retorn. Per una àmplia majoria de catalans i catalanes, ja no es tracta de revisar el pacte del 78, sinó d’iniciar un camí nou.

#3

Per tal de facilitar i ordenar el debat, des del grup impulsor hem decidit dividir aquesta secció en dos temes. Podeu trobar la resta del text i totes les aportacions i comentaris en aquest altre tema: https://fem.unpaisencomu.cat/t/republica-i-estat-plurinacional/157

#4

Proposo canviar:

Un nou camí. A [casa nostra] Catalunya i a l’Estat, aquesta realitat es tradueix en un context específic: el procés de trencament de la Constitució territorial de 1978, que té la seva màxima expressió en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010 i en els processos constants de recentralització practicats per l’Estat central en el marc de la crisis desfermada el 2008. Aquest procés ha arribat a un punt de no retorn. Per una àmplia majoria de catalans i catalanes, i de tots els pobles d’Espanya, ja no es tracta de revisar el pacte del 78, sinó d’iniciar un camí nou totes i tots ensems.

#5

Text alternatiu proposat:

A casa nostra, aquesta realitat es tradueix en un context específic: el procés de deslegitimació de la Constitució territorial de 1978, que té la seva màxima expressió en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010 i en els processos constants de recentralització practicats per l’Estat central en el marc de la crisis desfermada el 2008.

#6

Afegir paràgraf nou que es digui:

LAICITAT:
Pertoca a l’Estat regular la vida pública que pertany al conjunt de la ciutadania i tal de per garantir aquesta pluralitat, ha de mantenir una posició independent de tota iniciativa exercida en nom i defensa d’una religió o d’una ideologia. D’aquesta manera l’Estat preserva l’espai públic a fi que tothom s’hi pugui reconèixer i integrar.
En aquest sentit estem per la plena separació entre l’Estat i les confessions religioses, principi entès com a neutralitat de l’Estat en matèria religiosa ( Estat laic). En un Estat laic les esglésies no són de dret públic, sinó només de dret privat, han de funcionar com una institució però han de prendre una forma anàloga a una associació privada i els seus ensenyaments morals no han de ser imposats ni combatuts pels poders públics. L’Estat no reconeix, ni paga salaris, ni atorga subvencions a cap culte.

#7

Assimilar Catalunya i l’estat és tendenciós, ni que sigui involuntari. l’Estat és el Regne, la Monarquia, NO és casa nostra. En tot cas una, vàries repúbliques.
A més, malauradament a “tos els pobles d’Espanya” encara no ha arribat el punt de ruptura. No hi ha cap moviment massiu a favor de la ruptura republicanista.
Siguem realistes i un mínim d’objectius, sisplau.
En anar tothom ensems ho trobo estupendo. cadascun poble amb el seu ritme.

#8

Crec que s’hauria de canviar “tots els pobles d’Espanya” per “tots els pobles d’Europa”
És evident que ens hem de definir com europeus, i que també dins els pobles d’Europa s’hi troben els d’Espanya.