Som éssers humans i tenim les nostres febleses. I les organitzacions humanes són hereves d’aquestes febleses humanes, dels seus membres.
L’antídot és que les nostres debilitats esdevinguin la nostra força, gràcies a la fraternitat, la convivència i l’absència de rivalitats internes.
Cada organització que participa en aquest procés, i cada ciutadà que se’ns apropi, té la seva història pròpia i les seves afinitats. Malauradament també les seves rancúnies i comptes pendents.
Al moment de travessar la porta de l’apropament a aquest debat, hem de deixar fora disputes prèvies i desconfiances. Però això no pot ser únicament una declaració d’intencions, ha de ser una actitud activa de totes les persones i de totes les organitzacions.
Hem de fer l’esforç de no furgar en la ferida interna d’altre. Hem de respectar els espais privatius de cada organització i de cada persona. I això és molt important, fonamental. Si hem de construir un espai, no podem jugar a fer forats als pilars que han de sostenir el sostre, que ens ha de protegir a totes de la que ens ha de caure.
Qui fa mal a una organització, ens fa mal a totes. Qui ha demostrat egoisme en un espai difícilment aportarà solidaritat a l’espai comú. Recolzem la força de les persones solidàries i respectuoses que tenim en cada organització, com el veritable recurs que hem d’aportar al bé comú.
Fraternitat entre persones. Fraternitat entre organitzacions.