Turisme

model-econòmic-i-pro
#1

El turisme és un sector estratègic a Catalunya, però actualment l’economia catalana n’és massa dependent. Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats. Cal tenir en compte, a més, que el turisme té també un important impacte global vinculat a la contaminació del transport aeri. Per tot això, s’han d’impulsar transformacions en el sector turístic que n’afavoreixin el decreixement i la descentralització territorial i estacional, canvis que han de produir una millora dels serveis i de la qualitat de l’ocupació en el sector.

#2

On diu : Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats. Cal tenir en compte, a més, que el turisme té també un important impacte global vinculat a la contaminació del transport aeri.
Hi diria: Tots gaudim sent turistes, quan podem, i , doncs,entenem i apreciem que ens visitin, però s’imposa una Sostenibilitat en la convivència entre visitants i residents que no tiri per terra la vida normal de les ciutats, que no n’expulsi habitants (gentrificació), que no n’encareixi els preus del consum (sobretot de l’habitatge), que no en canviï els usos productius ni malmeti el patrimoni, que no en dificulti la mobilitat
Seguiria amb el paràgraf final, i hi afegiria:
Per això és important aprendre de l’experiència barcelonina recent i actual, singularment en els terrenys de l’allotjament, la fiscalitat, el ptrimoni, la regulació normativa, la mobilitat, el comerç i la policia d’activitats.

#3

D’acord amb el que es proposa des del grup impulsor. Però es pot enfatitzar el punt de la descentralització territorial i estacional del turisme: ben potenciat -per exemple, afegint a la ‘marca Barcelona’ altres elements que destaquin la bellesa dels territoris, com la vinya del Priorat o les rutes del Ports de Tortosa-Beseit; o les històries, molt interessants, dels pobles de l’Ebre- pot ajudar a donar oportunitats de desenvolupament a regions d’on els joves han d’emigrar per falta de feina.

#4

PROPOSTA 1 : ‘Nou model de governança de la activitat turística: fiscalitatzació de la activitat turística’

• La taxa turística passa a ser un impost municipal.
• Es recapta a nivell municipal per totes les activitats econòmiques que suposin el visitant com client majoritari o dominant i que d’alguna forma impliquin un ús dels recursos públics (espai públic, transportes, fonts energètiques, etc.) per part d’una població prevalentment no resident. Doncs no només sector d’allotjament sinó també lloguers de cotxes, bicicletes, etc.
• Els tipus impositius s’haurien d’augmentar i articular millor respecte a els que són vigents ara en el marc de la taxa turística de la Generalitat, preveient una certa flexibilitat entre mínims i màxims (la elecció final dels tipus la faran els ajuntaments). Possiblement es pot avaluar si en lloc d’un tipus fix, haurien de ser modulats en relació al preu del servei com percentual del cost (per exemple, pels hotels des del 1% al 2% del preu de la habitació, etc.).
• Els municipis de menys de 1000 habitants i on les places hoteleres representen menys del 20% de la població resident (aquest criteri s’haurà d’especificar amb millor detall) han de delegar la gestió de la part ‘pròpia’ de la recaptació a mancomunitats turístiques ja formades de que fan part o al consell comarcal.
• El 50% de la recaptació es queda a als municipis o mancomunats i s’ha de gastar en partides de despesa vinculades amb les externalitats produïdes per la activitat turística: manteniment d’habitatge social, espai públic i infraestructura de mobilitat, qualitat espais naturals, activitats comercials no vinculades al turisme i serveis d’interès general (farmàcies, escoles, casals, etc.) als llocs (barris, carrers, etc.) més afectats per la concentració d’activitats turística. També poden anar a finançar el funcionament de processos participatius relacionats amb la planificació turística.
• El 25% es transfereix a les organitzacions turístiques locals del territori (patronats de turisme municipals, de la mancomunitat o de la comarca) per fer promoció turística, disseny de nou productes, formació operadors, gestió de visitants i informació turística.
• El 25% es transfereix a la Generalitat per contribuir al finançament de la promoció exterior de la destinació Catalunya, al funcionament de la Agència Catalana de Turisme i a projectes de infraestructura d’interès nacional.
Cada 4 anys la Generalitat d’acord amb els ajuntaments pot revisar el pla general de recaptació i despesa però sense canviar el model de recaptació i els criteris de repartició (50-25-25).

#5

Afegir
A més, el turisme no és un sector estable doncs està molt exposat a les condicions de conflicte o no en altres indrets turístics internacionals

#6

Sigui aquí o a l’analitzar i fer propostes territorials (especialment referits a Barcelona), cal fer una referència als creuers que contaminen i carreguen, aportant molt poc.

#7

. Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats I EL MALBARATAMENT DE LA COSTA I ALTRES ESPAIS NATURALS AMB URBANITZACIONS DESTRUCTIVES.