Sobirania tecnològica per a totes les sobiranies

sobirania-tecnològic

#1

Hem d’entendre la qüestió de la sobirania tecnològica dins el marc, més ampli, de les lluites que s’oposen a l’austeritat i la mercantilització. Els esforços per establir o recuperar la sobirania en el domini de la tecnologia ha d’anar lligat a la recuperació de sobirania en altres àmbits, com l’alimentació, l’energia, l’habitatge o les finances. Tots aquests àmbits estan sent, cada vegada més, dominats per les plataformes tecnològiques i de dades digitals. Hem de ser conscients que corporacions com Monsanto s’està desplaçant cap al terreny de les “big-data”, mentre empreses com Google o Apple s’han convertit en actors molt rellevants en l’àmbit de l’energia. Les anomenades empreses de “consum col·laboratiu”, com Airbnb, estan desafiant les polítiques públiques d’habitatge assequible, provocant un augment del preu del lloguer i una creixent financerització de la vida urbana. Uber, al seu torn, és una màquina de precarització del treball, reduint les possibilitats de protecció social i de negociació col·lectiva.


#2

Voldria introduir un concepte dins del que podríem anomenar “drets de ciutadania” i és el de l’accès a internet per totes les persones i arreu del territori.

No em vull estendre doncs es tracta d’idees força, però una societat igualitària i deliberativa avui en dia, implica un accés a internet igualitari garantit des dels poders públics (altre cosa en seria la gestió, etc…) i arreu del pais doncs la bretxa digital no és només generacional, sinò també de territoris.


#3

En l’últim apartat empreses d consum col·laboratiu: poden ser una manera d’organitzar menys burrocràtica i al servei del bé comú. Per això caldria un diàleg permanent q, vagi distorsionant adequadament lo instituït inercial


#4
  1. Cal citar corporacions amb nom i cognoms en un document d’ideari polític? Proposta de modificació: "corporacions procedents dels sectors agroquímic o tecnològic s’estan convertint en actors rellevants en els camps del “big-data” o l’energia.

  2. Em grinyola una mica aquesta “demonització” de les empreses de consum col·laboratiu…Poden tenir efectes negatius però també n’hi deu haver de positius, no?

Proposta de modificació: "D’altra banda, cal fer el possible per limitar els efectes negatius de les anomenades empreses de “consum col·laboratiu”, com són per exemple en el marc del parc d’habitatge, l’augment del preu del lloguer que entra en contradicció amb les polítiques públiques d’habitatge assequible.

Pel que fa a la plataforma Uber, sóc de l’opinió que caldria plantejar el tema de forma més global (parlant entre d’altres del car-sharing).