“No hi ha alternativa”. Aquest és el dogma que ens han venut les elits financeres des del començament de la Gran Recessió, la crisi econòmica global. Des de tecnocràcies com la troica i des de bancs nacionals privats ens exigeixen prioritzar el cobrament d’un deute que afecta, bàsicament, als països del sud europeu. Ens imposen mesures d’austeritat, o austericides, sense tenir en compte el dany econòmic i social que generen.
A això li hem de sumar la unió monetària incompleta basada en un intergovernamentalisme asimètric, on es prioritzen els acords entre Estats en funció del seu poder i sense tenir present l’interès general. A l’Eurozona, les divergències i els desequilibris s’estan eixamplant, ja que no disposem de mecanismes de control financers per posar-los al servei de la gent. Hi ha una falta de solidaritat entre països, on cada un vetlla per la seva pròpia economia sense importar què passi amb la resta.
Al nostre país coneixem què han significat per a la ciutadania aquestes exigències. Les nostres elits econòmiques han venut els béns comuns, privatitzant-los i empobrint-nos com a societat. També ens han obligat a pagar els seus negocis fallits, rescatant bancs i carreteres amb els diners de la gent comuna.
Per tot això, reclamem recuperar la sobirania econòmica als diversos marcs on lluitem, perquè no hi pot haver benestar en un lloc si hi ha misèria en altres. A nivell supranacional hem de definir les competències a un espai europeu veritablement democràtic i reduir el poder de les institucions financeres sobre l’euro, posant-lo al servei de la gent.
Per fer-ho, cal una unió fiscal que doti de contingut i capacitat fiscal la unió monetària; és a dir, dotar-la de capacitats per combatre les crisis, evitar que les empreses s’aprofitin de la competició entre Estats per veure qui ofereix impostos i tributacions més baixos i garantir una prosperitat compartida. Hem de dotar-nos de tots aquells mecanismes de presa de decisions i control democràtics necessaris per canviar l’Eurozona i legitimar-la; no pot ser que la troica decideixi sobre el futur sencer de països.
Necessitem dotar les institucions financeres d’un mandat que les obligui a vetllar per l’interès comú de la ciutadania, prioritzant el benestar i no el creixement econòmic. Ha de ser, doncs, una economia basada en la subsidiarietat, on es doni resposta als problemes locals sense oblidar la solidaritat amb la resta de regions i països. A Europa hi ha mlts països afectats per un deute públici/o privat insostenible. Es necessita una Conferència Europea del Deute amb participació de tots els actors implicats per poder plantejar una reestructuració i una solució definitiva i sostenible.
L’espai dels comuns pensem que tot això serà impossible de fer si no canviem les prioritats i les orientacions econòmiques que ens han imposat les elits a Catalunya, a Espanya i a Europa. Per això, creiem que la sobirania econòmica és capacitar al municipalisme per donar les respostes que necessita la ciutadania així com establir els marcs competencials democràtics més grans per poder construir una alternativa a la globalització neoliberal i la devaluació d’estàndards socials. Apostem per un nou contracte social on l’economia no estigui al servei de les corporacions, sinó que torni al servei del bé comú i de la ciutadania.