Sistema sanitari públic universal i equitatiu

salut-i-sanitat

#1

El SNSC ha de ser públic, d’accés universal i independent de l’edat, sexe, classe social, orientació sexual i origen ètnic. Ha d´assegurar que en tots els centres del país es doni atenció sanitària a totes les persones que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa. L’accés a la targeta sanitària ha de ser per tota persona que acrediti la residència a Catalunya, amb independència de l’empadronament i temps de residència. Cal fomentar l’ús adequat dels medicaments (controlant-ne el preu), de les tecnologies i eines terapèutiques. S´han d’augmentar la progressivitat i exempcions dels repagaments farmacèutics i de prestacions sanitàries fins a suprimir-los i complir el compromís de no-imposició de noves taxes com l’euro per recepta. Cal incentivar la salut pública, fer de l’atenció primària la porta d’entrada del SNSC i recuperar en el sector públic el control de la salut laboral, creant i reforçant els equips de salut laboral públics existents. Cal ampliar la cartera de serveis en àrees com per exemple l’atenció a la salut bucodental i augmentar els recursos assistencials en els territoris amb més necessitats socials


#2

El omnipresent discurs de les bondats de la “col·laboració públic-privada” amaguen de fet una desviació sistemàtica dels migrats (i ja insuficients) recursos públics cap a espirals d’opacitat, amb formules d’ enginyeria financera que acabaran portant beneficis lucratius al sector mercantil i empresarial privat. En diem “parasitació” com una de les fórmules més agressives en la mercantilització neoliberal de la salut, i això és especialment greu i dolorós a Catalunya amb una malaurada pràctica de formes dites “mixtes” de consorciació i conxorxa que han produïts masses i molt greus casos de corrupció.


#3

• El sistema sanitari ha de ser d’accés universal i independent de l’edat, sexe, classe social, orientació sexual i origen ètnic. Ha d´assegurar que en tots els centres del país es doni atenció sanitària a totes les persones que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa. L’accés a la targeta sanitària ha de ser per tota persona que acrediti la seva residència a Catalunya, amb independència del seu empadronament i temps de residència. S´ha de suprimir re-pagaments farmacèutics i de prestacions sanitàries i complir el compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per recepta. Cal incentivar la salut pública i recuperar en el sector públic el control de la salut laboral, creant i reforçant els equips de salut laboral públics existents. Cal ampliar la cartera de serveis en àrees com l’odontologia i augmentar els recursos assistencials en els territoris amb majors necessitats socials (l’assignació de recursos ha d’estar plantejada com instrument per aconseguir l’equitat


#4

Ja coneixem els arguments de l’adversari d’extrema dreta sobre el turisme sanitari per atacar la sanitat universal. La seva propaganda, fins i tot pot dir que es pot crear una xarxa de falsos pisos turístics que permetin empadronar-se per ser atès gratuïtament a gent de classe mitja de certs països que s’ho poden permetrà. Es un argument que fa impacte a la gent normalment humil sensible als arguments de l’extrema dreta
No hem de renunciar a disputar-li aquesta gent a l’extrema dreta i com que fer-ho educant és lent cal també dir que això no passarà.
Proposo dir.
L’accés a la targeta sanitària ha de ser per tota persona que acrediti la residència a Catalunya, amb independència de l’empadronament i temps de residència, SI BE PELS TRACTAMENTS NO URGENTS ES VIGILARA NO ES TRACTI DE TURISME SANITARI ENCOBERT.


#5

Incluria com un servei més d’accés públic, universal i equitatiu, com en el cas de la salut bucodental, que el Grup Impulsor anomena de forma explícita, l’accés a asessorament i/o tractament psicològic als centres d’atenció primària, atenció domiciliaria, ambulatòria i hospitalària.


#6

No només al sector mercantil i empresarial, sino també a grups confessionals que treuen beneficis de les mancances del sistema públic.
La xarxa pública a de ser suficient en recursos i cartera de serveis.