Hem de recuperar el caràcter públic dels serveis d’ocupació i garantir la igualtat en l’accés als mateixos; fet que ha esdevingut impossible amb l’autorització de la intermediació de les agències de col·locació privades amb finalitat lucrativa, el paper preponderant de les ETTs, la retallada dels recursos i l’estat de revisió permanent del Servei d’Ocupació de Catalunya. Cal valentia per posar en el seu just lloc el debat sobre el repartiment dels recursos i centrar-se en la qualitat i l’eficàcia del servei a les persones aturades i treballadores. Apostem per acabar amb les ETTs i potenciar els serveis públics d’ocupació com a instrument bàsic de les polítiques actives, dotant-los dels recursos humans, materials i econòmics necessaris per al compliment de les funcions. El sistema públic d’ocupació, d’altra banda, ha de parar especial atenció a les persones joves, que són les principals damnificades per la situació actual.
Sistema públic d'ocupació
Molt d’acord amb acabar amb les ETT. Representen un pou de precarietat, i fan que hi hagi gent treballant en la mateixa empresa, en les mateixes tasques, amb situacions laborals diferents i drets diferenciats. També s’hauria d’acabar amb les subcontractacions, donat que representen un fenomen molt similar a la de les ETT.
Sóc ferm partidari de definir el servei públic d’accés laboral en la seva gran majoria de llocs de treball, com a la resta de la societat.
Només algunes repsonabilitats que les lleis successives ja han anat preveient, seran reservades a un funcionariat susceptible d’exercir l’autoritat (sanitària, judicial, inspectora,…), i, per això mateix, precisada d’una situació diferent a la de la resta de treballadors.
Uns i altres, però, sotmesos a la formació continuada, les avaluacions sistemàtiques, les promocions i la capacitat efectiva de revocació en el lloc de treball si és el cas.
Como se ha argumentado en el apartado anterior, y aparte de los jóvenes, hay otro sector muy damnificado por la situación presente: parados a partir de determinada edad
Totalment d’acord amb què cal potenciar el sistema públic d’ocupació, amb algunes premisses:
- cal crear un veritable únic sistema que funcioni sota els mateixos criteris, acabant amb l’actual atomització (SOC, serveis locals, Diputacions…), alhora que es tenen en compte les especificitats de cada territori
- fer una reforma radical del SOC, que fins i tot passaria pel seu tancament i inici d’un nou servei d’ocupació, per acabar amb quelcom que en general no funciona (de fet molta gent en desconeix la seva existència i segueix parlant d’INEM, que s’encarrega de les polítiques passives, és a dir de prestacions i subsidis)
- aquesta reforma passaria per donar de nou protagonisme a l’orientació professional per persones aturades o que volen canviar de feina, i a formacions realment necessàries i útils per a la reincorporació al mercat de treball. Són necessaris orientadors/res realment formats i motivats per treballar com a tals. També caldria donar una veritable orientació als joves ja a la ESO.
- el servei d’ocupació ha de parlar de tu a tu amb les empreses i tot tipus d’entitats sense afany de lucre, per treballar conjuntament per la reincorporació de les persones aturades. Compte! No dic que les empreses hagin de marcar el ritme, dic treballar plegats.
- ha d’existir una coordinació, avui escassa, entre els departament de treball i ensenyament
- tot això hauria de permetre d’acabar amb la cronificació de persones a l’atur o que encadenen contractes temporals amb períodes de desocupació constantment
En general em semblen bé les aportacions anterior, tot i alguns matisos, no es per a què ho inclogueu tot però ho he fet a tall de reflexió i debat:
-Recordem que la regulació de les agències de col·locació i de les ETT és una normativa de caire estatal i Catalunya ha fet una norma de desevolupament. Més enllà del que en podem opinar i dels nostres desitjos cal entendre que des d’un govern autonòmic no podem impedir la seva intermediació en el mercat de treball català; per tant l’argumentari de “Apostem per acabar amb les ETT…” és falaç i no realista. Ara bé podem des de les nostres competències afavorir a, tots els nivells des dels ajuts/subvencions o des del foment de la Responsabilitat Social Coorporativa (RSC), a aquelles empreses que no facin us d’aquests intermediaris i proveïdors de treball precari.
- També potenciar un serveis públics d’ocupació, no un un “sistema d’ocupació de Catalunya” com contempla la nova LLei del SOC on interessa primar al sector privat. No ha d’haver un unic servei públic centralitzat (el SOC) que és incapaç de donar resposta a la demanda social i de les empreses, però si un servei públic que integri i treballi en xarxa amb el territori i els serveis locals d’ocupació.
-Importància dels ens locals (que són qui coneixen la realitat socioeconòmica del territori) i de la planificació estratègica territorial per ajustar les politiques d’ocupació a la realitat dels territoris i als sectors productius, treball cooperatiu entre els agents del territori, aprofitament dels recursos endògens, col·laboració público-privada (ben entesa, diferent d’externalitzar o privatitzar) on la direcció, gestió i promotors sigui el sector públic.
-EL SOC ha de treballar sobretot per donar cobertura als sector desafavorits i en risc d’exclusió social i, en èpoques de crisi i d’alta desocupació, crear programes integrals que combinin treball, formació vinculada al lloc de treball i tutorització i acompanyament en aquest procés. - Finalment urgeix un replantejament del Servei d’Ocupació Catalunya, s’ha convertit en una màquina poc operativa limitna-se a ser una “gestora” de subvencions d’orientació i formació (tret d’algunes poquisimes actuacions i programes que plantegen la integralitat de les accions ocupacionals) que tenen poc impacte real en l’ocupabilitat i l’ocupació real de les personaes en atur, arrosega greus deficiències històriques a les que s’han afegit de noves: estructura poc operativa i inflaccionada de càrrecs (subdireccions, serveis, seccions i responsables singulars suposen el 22% de la plantilla segons RLT), plantilla real de 900 persones (hi ha hagut un decreixement progressiu i constant des de l’any 2012), la resta fins a 1.300 són contractats temporals en base a fons europeus i interinatges de reforç per a programes, no exiteix una planficació estratègica ni territorialitzada de les polítiques d’ocupació, col·lapse i retard en les certificacions a Fons Social Europeu (per exemple 2013 no se certificarà gairebé res a FSE), etc Salut i endavant