La continua liberalització dels mercats ens ha conduït a la Gran Recessió financera i econòmica. Evitar-ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores. No hi hauria d’haver bancs massa grans que puguin dur a terme polítiques irresponsables confiant que els governs sortiran a rescatar-los amb diners públics. Igualment, cal desincentivar els efectes ambientals i socials nocius amb mesures reguladores, i calen també mesures fiscals contra tota forma d’especulació i guanys no relacionats amb l’obtenció de béns i serveis per a les persones.
Regular els mercats
(Després de “paradisos fiscals”) Que els bancs catalans, espanyols i europeus tinguin un mínim control públic, se’ls prohibeixin les pràctiques especulatives i se’ls orienti al finançament d’activitats productives, a més de les necessitats personals i familiars.
No creo que el tamaño de los bancos sea la principal causa de ejecutar políticas irresponsables (aunque sí las posibles repercusiones). El problema está en la connivencia y dejadez de los órganos reguladores y una legislación dictada a su conveniencia. De acuerdo con una regulación firme y efectiva
Los bancos pequeños corren el peligro de ser fácilmente absorbidos por entidades de mayor tamaño.
Totalment d’acrod. Es important evitar que es facin monopolis o pactes de no agressio, repartir-se el mercat o qualsevol practica que vagi en contra d’una competencia justa que al final perjudica al consumidor. Tambe s’hauria de crear empreses publiques per a tots els mercats de necessitats basiques (energia, transport, banca publica, etc). D’especial importancia es crear una banca publica que ofereixi serveis basics a tota la poblacio, i en especial a aquells rebutjats per els bancs comercials. Tambe s’hauria de crear una normativa per separar els bancs d’inversio dels bancs comercials i d’aquesta manera els estalvis a la vista i diposits mai estarian en perill.
Proposo substituir el primer paràgraf pel redactat següent
“La continua liberalització dels mercats ha agreujat el mal funcionament de l’economia mundial, que es basa en una superfinaciarització de l’economia que no fa sinó transferir recursos cap el 10% més ric. L’economia ha passat de ser de capitalisme productiu a capitalisme financer i per això des dels 80 del segle passat les classes treballadores i capes mitjanes dels països desenvolupats no paren de perdre renda neta. La Gran Recessió financera i econòmica del 2008 ha posat en evidència aquesta mutació del sistema capitalista. Evitar-‐ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-‐ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals i canviar les bases sobre les que funciona el model productiu. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores.”
la política sistemàtica de desregulació ha afavorit l’aparició de crisis i en concret de l’actual i profunda. La crisi ha afavorit així la concentració i les desigualtats, les polítiques adoptades l’han aprofundit, posant en mans dels poders financers anomenats sistèmics cada cop més recursos. En lloc de separar banca d’inversió i banca de préstecs, en lloc d’enfortir dels bancs centrals n’han fet com en el cas del BCE i els de cada país, un instrument de més gran enriquiment dels propis responsables de la crisi. Cal una reconducció radical de la política monetària i fiscal a tots els nivells
(`la crisi és consubstancial al capitalisme, la desregulació l’ha afavorit)
Afegir
Volem una democràcia real, on aquesta, en lloc de ser formal i eina per emmascarar els conflictes, entre ells els existents entre classes socials antagòniques, sigui una eina de radical transformació a través de a política del comú.
a) Regulant el mercat i substituint-lo quan calgui per formes de propietat pública i col·lectiva. Introduint la democràcia a l’empresa, començant pels drets laborals.
Regular els mercats. La continua liberalització dels mercats ha agreujat el mal funcionament de l’economia mundial, que es basa en una superfinaciarització de l’economia que no fa sinó transferir recursos cap el 10% més ric. L’economia ha passat de ser de capitalisme productiu a capitalisme financer i per això des dels 80 del segle passat les classes treballadores i capes mitjanes dels països desenvolupats no paren de perdre renda neta. La Gran Recessió financera i econòmica del 2008 ha posat en evidència aquesta mutació del sistema capitalista. Evitar-¬‐ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-¬‐ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals i canviar les bases sobre les que funciona el model productiu. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores.
On diu (introducció eix 1):
“Cal una forta regulació ambiental dels mercats. Quan les decisions d’empreses i consumidors comporten costos socials “externs” —com en els casos de degradació ambiental— i els preus dels productes no els internalitzen, indueixen a prendre decisions que degraden la salut ecològica de la Terra, que és patrimoni comú.”
Crec que la formulació podria donar a entendre que posar un preu als impactes ambientals soluciona tots els problemas. Em sembla millor:
“Cal una forta regulació ambiental dels mercats. Quan les decisions d’empreses i consumidors comporten costos socials “externs” indueixen a prendre decisions que deterioren el medi ambient i social. Cal establir normatives i penalitzar econòmicament les activitats contaminants”
On diu: “no hi hauria d’haver bancs massa grans”, suposo que es refereix a la banca privada, o sigui que seria millor l’expressió: “no hi hauria d’haver bancs privats massa grans”. Potser caldria referir-se a la necessitat del control democràtic sobre la banca pública.