Reforma fiscal equitativa i progressiva

justícia-social
#1

Cal actuar decididament i afrontar una reforma fiscal de caràcter integral, justa i progressiva, per tal que pagui més qui més guanya i qui més té. El model fiscal que proposem ha de millorar la suficiència, ha d’incrementar la redistribució de la riquesa, ha d’evitar desgravacions i exempcions que privilegiïn sense redistribuir i ha de permetre augmentar la despesa social. En aquest sentit, cal avançar en la integració del sistema fiscal amb el de prestacions socials en una mateixa lògica redistributiva i progressiva.

#2

El neoliberalisme ha introduït en la cultura dominant l’individualime com a valor d’actuació. Pujar impostos és una idea “políticament incorrecta” fins i tot en les propostes d’un nou subjecte polític d’esquerra. En la ponència zero es parla de impostos progressius però fent referència, segons la meva interpretació, a incrementar els impostos als rics.

Amb un increment impositiu als rics, que són pocs, no es generarà suficient recaptació per a poder tenir un bon Estat del Benestar. Caldrà que la classe mitja contribueixi amb increments impositius. No podem parlar únicament de gastar més, més despesa social i per finançar-la recórrer als típics raonaments: que els rics paguin més i/o disminuir el frau fiscal.
No n’hi haurà prou !

Hem de parlar clar, si volem més despesa social, caldrà augmentar els impostos.

Hem de ser suficientment pedagògics perquè es vegi que si ens mou “el comú”, entre tots hem de contribuir al finançament de la despesa pública.

Una nova cultura de la solidaritat comença perquè la persona valori els interessos de la comunitat i, per tant, estigui orgullós de contribuir-hi.

Aquesta nova cultura de la solidaritat ha de començar a vèncer la idea predominant de voler pagar menys impostos, i això s’hauria d’incloure de forma valenta en els plantejaments d’UnPaisEnComu si, a més de guanyar eleccions, volem canviar la societat actual.

#3

Estic d’acord en que necessitem una reforma fiscal profunda. No val nomes amb pujar els impostos als mes rics, s’han de crear diferents esglaons amb diferent tipus impositius i una quantitat exempta perque els mes desfavorits no hagin de pagar la mateixa tassa impositiva.

Tambe s’hauria de parlar d’augmentar el tipus impositius als dividends, ja que no pot ser que els beneficis obtinguts de dividends paguin menor impostos que els rendiments del treball. De la mateixa manera, tambe s’hauria de debatre sobre l’impost de societat. Quan les grans multinacionals paguen menys impostos en % que una empresa familiar, alguna cosa va malament. Tambe referent a l’impost de societats, s’hauria de tindre una legislacio mes clara (o si hi ha, aplicar-la) pels casos on una persona individual crea una societat per pagar menors impostos.

Per ultim, tambe s’hauria de parlar sobre els paraisos fiscals i demanar que les rentes originades al territori nacional paguin impostos aqui i no a Bermudas o Panama.

#4

Crec que hem de defensar la igualtat dels models fiscals a tot el territori espanyol. El fet que a algunes comunitats riques no es pagui impost de successions, patrimoni o que el IRPF efectiu sigui fins a 5 punts inferior es un tema que enverina el debat territorial, identitari o nacional. Si no som capaços de posar aquest tema damunt de la taula, deixarem que el debat territorial el manipulin les elits de Madrid o de Catalunya.

#5

Impostos als robots. Ja es comença a parlar de fer pagar impostos per les tecnologies estalviadores de treball (concretament: els robots en la producció). Crec que cal recollir aquesta idea. No té sentit que un augment de la riquesa sigui apropiada només per l’inversor i desemboqui en llançar a l’atur uns quants treballadors, que perden el lloc de treball i els ingressos associats (amb el trauma personal corresponent), i que hauran de ser protegits econòmicament per l’estat o la SS. Com a mínim, que l’augment de la riquesa es reparteixi amb mes equitat via impostos.

#6

Estic força d’acord amb el plantejament d’en Victor.

En relació al deure de contribuir al desenvolupament de la cultura de la solidaritat entre la ciutadania, crec que cal crear mecanismes que permetin afavorir l’actitud ciutadana de demanar la factura en tots els seus consums de serveis, aliments, roba, etc, per no permetre que les empreses puguin tenir caixes B, amb part dels ingressos no declarats.

En aquest respecte, crec que cal estudiar inclure propostes concretes com per expemple legislar per permetre abonar el total de la iva pagada a aquelles famílies que veritablement no tenen ingresos suficients per cobrir les necessitats bàsiques per viure, i aplicant un iva superiror als ciutadans que tenen ingressos superiors a les necessitats bàsiques.

També crec que caldria concretar l’establiment progressiu de mecanismes, en la línia del que proposa Cristian Felber en el seu llibre"la Economía del Bien Común", que permetin visibilitzar i re-valoritzar socialment, inclús introduïr l’aplicació d’ aventatges socials, a tots els professionals autònoms, així com petites i mitjanes i grans empreses del país, que compleixen estrictament amb les obligacions fiscals, ecològiques, ambientals, laborals i humanes, i que a més declaren netament totes i cadascún de les activitats económiques que duen a terme netament i sense caixes B.