Catalunya té un arcaic sistema territorial compost per 948 municipis. No és sostenible. Les èpoques de bonança econòmica i d’accés a fons diversos ens han demostrat quines barbaritats s’han arribat a fer: insfraestructures innecessàries per mal dimensionades, vials no coberts adequadament pel TP, massa crítica ridícula que ha prevalgut per sobre la racionalitat en seus aprofitaments energètics, culturals, socials, en la programació conjunta d’activitats, en la lluita eficaç contra el canvi climàtic i per l’agricultura ecològica de proximitat…No acabaríem mai.
La crisi brutal que patim ha imposat si no vols per força algunes racionalitats, però no sembla dubtós que hi tornaríem a caure sense renei, ala que poguéssim fer-ho.
S’hi ha contraposat la sagrada autonomia municipal, les tradicions ancestrals a mantenir i promoure, la singularitat en l’abordatge de polítiques, etc. Tot això es podria garantir perfectament amb una generosa reconversió dels 948 municipis a només entre 80 -150. Autonomies grantides en el terreny de l’exercici d’autoritat i la participació veïnal i quasi tots els serveis publics mancomunats en estructures molt més àmplies.
Advoco per un centralisme atorgat democràticament als poders central i veguerial, que deicdeixi efectivament sobre tota qüestió d’ordemanent del territori, del paisatge, de les energies i subministraments, dels vials i del transport public (TP). Ho tenim tot a punt per fer-ho bé, només ens cal rcionalitat i generositat. Aprofundim les vies de garantir la participació urbana en les preses de decisions essencials, fem consultes i referèndums a l’escala i amb la temporalitat que ens calguin per evitar planificacions maldestres,…Però fem-ho. És urgent anar cap a una eficiència que no hem tingut mai per les bones.
La llei electoral que no tenim (fem servir encara la llei espanyola de fa 40 anys !) és l’altra gran assignatura pendent.
Reestructuració a fons del sistema de municipis
JMArmengou
#1