Recerca i innovació

model-econòmic-i-pro
#1

La recerca i la innovació han de ser motors de la transformació. Cal establir els mecanismes i incentius adequats per afavorir la R+D+I en tot allò que aporti millores al bé comú, ja sigui a nivell de país o a qualsevol altra escala. En aquest sentit és clau impulsar una major connexió de les universitats i centres de recerca públics per tal que generin coneixement públic al servei de tothom, situant Catalunya en l’excel·lència d’aquest àmbit clau per a la generació de benestar al segle XXI. Aquesta R+D+I s’ha de combinar amb polítiques industrials actives que afavoreixin la transformació del model productiu i a la vegada generin un sector industrial i de serveis d’alt valor afegit.

#2

Trobo que la presència de la paraula recerca és insignificant al Programa de Un Pais en Comú, m’atreviria a dir que ridícula. Amb aquest únic paragraf a on s’esmenta de forma temàtica per deixar anar només generalitats i bones intencions. El problema, disculpeu, no és de falta de connexió entre universitats i centres de recerca públics, aquesta connexió existeix, física i de professionals compartits.
Totalment d’acord amb l’esment de la recerca com a transformador clau del sector productiu: la recerca ha d’estar integrada a tot el sector productiu i de serveis: agroalimentari, industrial, sanitari… el valor diferencial de ser una Bioregió, de tenir els millos hospitals de l’estat, de tenir instal·lacions com el sincrotró, la plataforma de sequenciació del CNAG, l’institut de fotònica, els millors grups de nanomaterials, la presència de grans fires tecnològiques que ha de venir acompanyada amb la radicació d’empreses innovadores…tampoc podem donar l’esquena a l’indústria farmacèutica i l’iniciativa privada, per evitar més fugides i començar a atreure. Som d’esquerres però vivim a un mon real, els hem de fer participar de manera responsable però no els podem despreciar com si pooguessim fer-ho tot sense ells.

#3

Cabría en este apartado mencionar que debe asegurarse que los productos (patentes y derivados) de la inversión realizada con recursos públicos revierten directamente en la sociedad mediante su libre uso.
21-2-17: en un repaso al documento veo que en el apartado 2.5.12 queda perfectamente contemplado en lo que respecta a Salud y Sanidad

#4

Si algo se patenta no es para darle libre uso, si así se pretende, simplemente se publica sin patentar. No creo en la exclusión demonizante de la empresa privada de la investigación. Si se crea un tejido industrial basado en el conocimiento éste tendrá mayor valor añadido y no se limitará a copiar y a producir artículos y servicios sin un diferencial propio. Eso sí, cuando se desarrolla algo con capital público es necesario aseguar el retorno, uno de los pasos es facilitar que se llegue a aplicar de algún modo el conocimiento y sin la iniciativa provada eso es complicado.

#5

Exacte.
I per això ens cal tenir el poder de governar-nos en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. La d’una societat madura, profundament democràtica i arrelada a les necessitats del segle que vivim i de les generacions que la formem i que vindran darrere nostre.
Autòctones o d’altres procedències… Amb drets de ciutadania que avui no tenim, ni els uns ni les altres.

#6

Creo que en fondo estamos de acuerdo. Únicamente pensaba que añadir esta cuestión al texto lo enriquecería.
En ningún momento he mencionado a la empresa privada: es imprescindible en este terreno. Y complicado calcular el valor que añade el diferencial sin caer en la apropiación.

#7

Recerca: Em sembla important deixar clar que la recerca científico-tècnica no sempre és neutral. Nosaltres hem d’impulsar aquelles línies orientades al benestar de les persones i al respecte de la natura. S’avança molt en recerca biomèdica, nanotecnologies, etc., i està bé. Però també cal treballar en restauració d’ecosistemes, tècniques de recliclatge, energies renovables, agricultura ecològica, etc.