La recerca i la docència en salut s’han de basar en els determinants socials de la salut i en els problemes de salut i de serveis sanitaris més prevalents. Els recursos dedicats a aquestes activitats han d’incrementar-se fins a aconseguir els nivells d’altres països del nostre entorn. La seva regulació, d’altra banda, ha de fer-se d’una forma democràtica, amb els objectius definits per la comunitat de l’àmbit de la salut i la comunitat científica, per una banda, i per la societat i els pacients afectats per l’altra. El coneixement sorgit de la recerca feta amb diners públics, d’altra banda, no pot ser privatitzat mitjançant patents privades. El benefici econòmic i empresarial no ha de ser un objectiu de la recerca finançada amb fons públics. La recerca aplicada i docència en salut pública i serveis de salut ha de ser transparent i accessible.
Recerca i docència en salut
Cal treure profit dels potencials com a Bioregió que som. Apostar fort per iniciatives de generació de coneixement a través d’una atenció sanitaria de vanguarda, recerca traslativa que permeti accelerar el l’aplicació del nous coneixements en venefici del pacient. tenim la capacitat als Instituts d’Investigacio Sanitària reconeguts com els millors de l’estat. El nostre mirall han de ser iniciatives com el programa de Genomic Medicina de UK o la Precision Medicine dels USA.
Encara que suposarà un problema de caire polític, és necessari recuperar una idea que ve de molt enrere: la creació d’una Escola de Salut Pública de Catalunya, que esdevingui referent. Ara per ara, l’ASPB ho és, però li manca una vessant docent més sistemàtica i homologada, que es supleix amb màsters i cursos. Aquests podrien inclourer-se en els programes oferts per l’ESPC, evidentment. Entre d’altres funcions, l’ESPC hauria d’advocar per aconseguir incrementar la càrrega docent en els programes de grau en salut pública, cosa que ara per ara és més que deficient.
Benvolgut,
no acabo d’entendre el significat del “problema polític”, perquè parteixo de la base que només un estat català plenament lliure, associant-se després amb qui vulgui, serà capaç de garantir, entre totes les altres coses, aquesta ESPC que ens és tan necessària, que no acompleix pas l’ASPB (malgrat les seves excel.lències), i per a la que comptem amb algunes de les universitats, centres de recerca, professionals i analistes més acreditats del món. En ciències de la salut i en totes les altres. Totes hi influeixen, per bé o per mal.
Estic convençut que superarem els esculls burocràtics que avui dia torpedinen qualsevol projecte emancipador, també en Salut Pública.
Tan debò sigui així, encara que els esculls polítics que ho van frenar es degueren en gran part a individus i interessos que ara estan al capdavant del Procés. En resum: s’ha d’apretar per a revertir-ho. De tota manera, hem de tenir en compte que, per exemple, Andalusia té una relativament bona ESP. Hem d’anar a per més. Una abraçada
El meu optimisme de la voluntat em porta a interpretar que davant del Procés d’Alliberament hi som pel cap baix, 2’5 M de persones. Una gentada.
El “processisme”, aquesta deformació (comprensible i fins natural després de tantíssims i pesadíssims anys de manca d’interlocució en qualsevol aspecte) dels debats.
Gràcies per la conversa.
Afegir un text relacionat amb la problemàtica de la salut i els comptadors intel·ligents:
També és evident la creixent preocupació social a moltes ciutats del nostre país, també a Sant Feliu de Guíxols, en relació amb les emissions d’ones cada dia majors i els possibles efectes sobre la salut de les persones que puguin tenir amb el temps les radiacions electromagnètiques provinents del desplegament dels anomenats comptadors intel∙ligents, i molt especialment sobre els col∙lectius més sensibles, com són, nadons, dones embarassades, nens i nenes, persones electrohipersensibles i persones malaltes. La problemàtica que en aquests moments està presentant la instal.lació dels nous comptadors d´electricitat es veurà multiplicada en un futur per la implantació dels nous comptadors telegestionables també de gas i de llum; sense que en cap moment es garanteixi la protecció de la salut de les persones davant tanta antena i tanta radiofreqüència. Importants publicacions científiques han demostrat que els camps electromagnètics afecten negativament els organismes vius i que a nivells elevats poden augmentar el risc de càncer o l’estrès cel·lular, provocar canvis estructurals i funcionals en el sistema reproductor, provocar transtorns neurològics i dèficits en l’aprenentatge i, en general, tenen efectes negatius en el benestar general dels éssers humans. El dany va més enllà de l’espècie humana, ja que cada vegada hi ha més evidències d’efectes nocius tant per a les plantes com per als animals.
Crec que tant en tots els aspectes relacionats amb la Salut, cal expressar de forma explícita que quan parlem de salut ho fem de forma holística, enentent que la salut està formada per variables biològiques, variables psicològiques i variables socials, i que totes elles són importants i es relacionen entre elles.
En aquest sentit, i pel que fa a la recerca i la docència en temes de Salut, cal ser valentes i valents per donar suport a la recerca i docència sobre els aspectes psicològics i socials de la salut i la malaltia. Es un fet que actualment la sempre insuficient recerca en salut que fem, descuida i fins i tot impedeix la importància de fer recerca dels aspectes psicosocials existent sovint com a causa principal del malestar de les persones que soliciten atenció sanitària.