Cal una reindustrialització que potenciï l’especificitat agroindustrial, però sense limitar-s’hi. Cal apostar, també, per un turisme vinculat als valors naturals i culturals propis, de qualitat i no massificat. Cal afavorir el comerç de proximitat que s’integra i s’arrela a les ciutats i pobles i no les desintegra. Cal una nova cultura energètica sobirana, distribuïda i lliure de carboni, capaç d’atendre un territori dispers amb molts nuclis petits i amb molts problemes de pobresa energètica. I que ho faci des de l’aprofitament dels recursos renovables autòctons, la innovació tecnològica i la gestió municipal.
Reactivació econòmica i sobirania energètica
David
#2
Aportació
Crec que davant del despoblament de molts nuclis petits dins d’un territori evidentment dispers, on molts d’aquests petits pobles no poden “competir” amb serveis amb ciutats relativament properes 10-15km… fora bò introduir en la societat la figura del “custodis del territori”, és a dir persones que cobren una renda per mantenir el poble, cuidar de mainada, ramats… En definitiva, a llarg termini serà molt més car, molt més insostenible econòmicament (el cas dels incendis n’és un sexemple de molts per la seva virulència per l’augment descontrolada de la massa forestal) que no pas la inversió en fixar gent en el territori