Potenciar la salut pública i l’atenció primària i comunitària

salut-i-sanitat
#1

Entenem la salut pública i l’atenció primària i comunitària com els pilars fonamentals per al desenvolupament d’un sistema sanitari sostenible, enfocat a la promoció i la prevenció i l’atenció integrada, longitudinal i continuada, centrada i propera a les persones. L’atenció primària ha de ser la porta d’entrada al SNSC de tot el territori català. Els centres d´atenció primària han de tenir un equip integral de professionals vinculats a la salut i als serveis socials. És necessari promoure processos de salut comunitària per la prevenció i promoció de la salut, juntament amb els equips de salut pública, els ajuntaments i altres serveis de suport a les necessitats de les persones, d’acord amb el seu cicle vital.

#2

Crec que valdria la pena fer esment, de manera molt resumida, als aspectes de la salut pública que no queden inclosos en el sistema sanitari. Evidentment, això ja consta a la filosofia general del document, però aquí es podria fer èmfasi en la necessitat d’interseccionalitat, és a dir, de confluència amb altres polítiques públiques que no pertanyen estrictament a l’àmbit de la salut (condicions laborals, ambientals, cures, etc).

#3

Proposta com a creació d’un nou Espai de Debat i construcció:

Per UNA NOVA CULTURA DE LA SALUT.

Aquesta iniciativa va ser encetada per Dempeus per la Salut Pública fa algun temps (veure blog: https://dempeusperlasalut.wordpress.com/?s=Nova+cultura+de+la+salut+ )

És un ambiciós i apassionant projecte per REpensar la salut de forma integral, transversal, social, participativa… i en tots els àmbits determinants de la vida quotidiana, tant a títol individual com col·lectiu.
Llegiu més…

#4

La salut pública, entesa des del model biopsicosocial, transcendeix el model biomèdic hegemònic actual i planteja l’augment del protagonisme dels i les professionals dels sectors social i psicològic, com ara la psicologia en les seves diferents especialitats de salut -psicologia clínica, neuropsicologia, psicologia clínica infantil, psico-oncologia…-, el treball social, l’educació social, la teràpia ocupacional… Els i les professionals dels sectors socials i psicològic han de participar en els diferents àmbits de la salut, com ara la primària (p.e. s’estima que un terç de les consultes a primària són de caire psicològic; hi ha evidència científica que per simptomatologia depressiva lleu i moderada la teràpia cognitiu-conductual és més efectiva que els psicofàrmacs), la pre-habilitació quirúrgica (p.e. hi ha evidència científica que la preparació física i psicològica per intervencions quirúrgiques pel tractament oncològic milloren la recuperació), la reintegració social i laboral posterior al dany neurològic…

#5
  1. Suggeriment de nova redacció:
    • Entenem l’atenció primària i comunitària, juntament amb la salut pública, com els pilars fonamental per al desenvolupament d’un sistema sanitari sostenible, enfocat a l’educació, la promoció, i la prevenció i l’atenció integrada, longitudinal i continuada, centrada i propera a les persones. Els centres d’atenció primària han de tenir un equip integral de professionals vinculats a la salut i als serveis socials. Cal que aquests equips treballin coordinadament amb els serveis socials territorials. És necessari promoure processos de salut comunitària per l’educació, la prevenció i promoció de la salut, junt amb els equips de salut pública, els ajuntaments i altres serveis de suport a les necessitats de les persones, d’acord amb el seu cicle vital.
#6

És necessari augmentar el ràtio d’infermeres i infermers per cada mil habitants per acostar-nos a la mitjana europea millorant així la qualitat de l’atenció. I desenvolupar, amb la participació del sector, la regulació professional dins del sistema per als rols avançats d’infermeria i la pràctica de prescripció en infermeria.

#7

Un sistema basat en la prevenció i l’atenció primària de salut dotant als Centres de l’equip d’atenció integral, és a dir mèdics de família, pediatria, ginecologia, llevadores, odontòlegs, infermeres , auxiliars i administratius, però també de treballadors socials i psicòlegs clínics. Dotació de pressupost de recursos humans i materials per garantir una atenció continuada de qualitat. L’atenció primària hauria d’incloure la salut pública local i la salut laboral o bé treballar coordinadament.

#8

Salut comunitària, que incorpori no sol coneixement de malalties i els seus condicionants sinó que proporcioni coneixements culturals perquè cuidar no aquest sol lligat a la biologia, conèixer com mantenim la salut, que valor li donem, que estratègies “culturals” seguim i com volem ser cuidades. Amb capacitat per influir en decisions polítiques i de gestió per augmentar les actuacions a nivell d’atenció primària, psicològica i social.

#9

La metgessa/metge i la infermera/infermer de família han de convertir-se en actors i coordinadors de tota l’atenció, des de l’atenció domiciliària als pacients que més els necessiten fins a la participació en la gestió de les llistes d’espera dels especialistes i en l’ingrés de pacients sense passar per urgències. En poques paraules: recuperar la figura de la metgessa/metge i infermera/infermer de capçalera que es cuiden d’una població determinada en totes les situacions vitals.

#10

Potenciar el lideratge del Atenció Primària de Salut dins del sistema, començant per augmentar la representativitat i poder de decisió dels seus professionals (i no només dels seus gestors) en el disseny dels programes i en els òrgans de govern, on hauria de tenir un rol preeminent. Buscar mecanismes de participació dels professionals en les decisions de govern i gestió dels centres i potenciar el lideratge del APS en la cura del pacient, amb major capacitat de gestió dels processos assistencials en el propi àmbit i de coordinació amb altres àmbits.

#11

Revisar amb profunditat l’ús excessiu dels tractaments farmacològics a la població infantil d’aquest sector. Cal atendre al nen, i també a l’adolescent, en la seva complexitat, buscant la col·laboració de la família i de l’escola amb l’ajuda d’equips multidisciplinaris que afavoreixin l’autonomia dels nens i dels adolescents.

#12

Garantir la independència i qualitat dels serveis de prevenció de riscos laborals. La contínua pressió que sofreixen els tècnics de prevenció desdibuixa la independència dels Serveis de Prevenció establerta en la LPRL, convertint-los en molts casos en instruments al servei de les empreses. La vigilància de la salut és un dret de les treballadores i treballadors com una de les eines indispensables per prevenir els riscos als quals estan exposats. No obstant això, assistim a un intent de convertir-la en una eina disciplinària i d’ajust de plantilles.

#13

Totalmente de acuerdo con este enfoque, necesitamos un ministerio de “Salud” y no de enfermedad!. Con programas transversales que fomenten una población con conocimientos y redes comunitarias que le permitan empoderarse respecto al cuidado de su salud en situaciones tanto de bienestar como de crisis.