Els països amb polítiques socials més sòlides (Suècia, França) fan polítiques molt ambicioses de suport a la natalitat, cosa que els ha permès recuperar taxes de natalitat sostenibles. Caldria un equivalent al nostre país, en suport a mares i criatures, però també mirant a llarg terme, de cara a la sostenibilitat del sistema de pensions, etc.
Polítiques demogràfiques
NeusC
#2
La combinació d’una renda bàsica i el donar la possibilitat d’acollir-se a jornades laborals (mares o mares) més reduides amb la possibilitat de reversió quan ja no calgui seria la millor manera de recuperar les taxes de natalitat i d’ajudar en els treballs de cura.
carme1
#3
No se si el que cal són polítiques de natalitat; doncs si som capaços d’acollir treballadores i treballadors estrangers amb igualtat de drets la funció demogràfica està assegurada, també es podria acollir a nenes i nenes que no tenen família més facilment ( adoptats o altres formes d’acolliment) com a ciutadans dels països occidentals . Però és que potser es té por de l’altre?? Una altra cosa es dona suficient suport a les dones i homes en el món laboral i altres drets socials perque tinguin els fills i filles que vulguin però com a dret els seus fills i filles si volen i amb bones condicions econòmiques i educatives però no com una funció demogràfica
jordiroca
#4
Crec que no hem de fer en absolut un discurs natalista: defensem que els que tinguin fills I filles gaudeixin de serveis adequats però no hem de considerar que augmentar la natalitat sigui un fi en si mateix. De fet la població humana ha crescut tant en el conjunt del món que em sembla que per la sostenibilitat el millor és que s’arribi el més aviat possible al màxim de població i es comenci a decrèixer (cosa que gairebé segur no passarà fins d’aquí moltes dècades). Si en un territori concret es necessita més població només cal obrir més les fronteres.