Volem una societat on no hi hagi persones aturades. Calen mesures per lluitar enèrgicament contra l’atur i la precarietat, que afecta especialment les persones joves. Cal crear ocupació de qualitat, que afavoreixi la conciliació personal i faciliti la desmercantilització de la vida. Apostem per fer-ho en sectors estratègics com l’energia, el medi ambient o l’atenció a les persones, i creiem que cal fer-ho atenent a la igualtat d’oportunitats.
Ocupació de qualitat i lluita contra l’atur
Amparo
#2
Qui es queda sense feina als 45 està mort professionalment i social.
El 72% de les persones aturades majors de 45 anys passen a ser aturats de llarga durada amb unes perspectives força negres: temporalitat i precarietat laboral (amb sort!) per una banda. Per l’altra, pèrdua de talent per la col·lectivitat a més d’una despesa enorme en pensions prematures.
Hem d’aconseguir que l’empresa torni a valorar l’ocupabilitat dels professionals més grans de 45 anys.
antoni
#3
, apartat “Ocupació de qualitat i lluita contra l’atur”. Al final afegir
Arribar a la plena ocupació no es pot fer només mitjançant el creixement econòmic, que, d’altra banda, ha de ser limitat per raons ecològiques (mentre no tinguem energies netes suficients), sinó que calen reformes socials, tals com reduir la jornada laboral, augmentar funcions i personal de l’Estat del benestar i inversions públiques.
lalcandelas
#4
Ampliando la aportación realizada por @Amparo: los parados de larga duración mayores de cierta edad, al dejar de cotizar a la Seguridad Social, se encuentran con unas pensiones de jubilación que llevan directamente a la pobreza cuando esta se produce.
Amparo1
#5
A més, si tenim en compte que actualment la jubilació és als 67 anys resultarà impossible tenir una cotització en els darrers 15 anys. Resulta imprescindible ajudar a aquestes persones a trobar una feina i no haver d’esperar 2 anys per poder accedir a algun tipus d’ajut en la recerca de feina, tal i com s’està fent darrerament en el Pla de Xoc per Barcelona Activa. En els dos primers anys a l’atur és quan més possibilitats tens de trobar una nova feina, després les expectatives van decreixent de forma significativa. Les empreses han de tornar a confiar i a valorar l’experiència dels professionals, ja que la implicació i efectivitat en la feina no depèn de l’edat.
JosepSC
#6
Crec que el concepte de “igualtat d’oportunitats” no té sentit pràctic si no hi ha oportunitats reals per a tots i totes. Encara que no hi hagi favoritismes, no deixa de ser la llei de l’embut. Si van 50 persones a optar per una sola feina no és el mateix que si hi ha 50 feines. El repte és combinar la creació i el repartiment de la feina fins que hi hagi oportunitats per a tots i totes.
Luisa
#7
Repartiment del treball
El cambio en los medios de producción determina el cambio social. A 10 años vista los medios de producción actuales serán robotizados –y no hablamos sólo de la industria–.
En 10 años ya no se tratará de repartir el trabajo para que trabajen más personas, ganando menos y ser más felices.
De hecho, para muchísimas personas, cada vez más y más, ya no habrá dónde trabajar, las nuevas tecnologías crean muchos menos puestos de trabajo de los que eliminan y esta tendencia sigue en aumento.
En este escenario, ¿con qué criterio se define el concepto “una societat on no hi hagi persones aturades”?
jalarcon
#8
Cal fer un esforç d’imaginació per crear els llocs de treball que facin falta per a que tothom es pugui guanyar la vida dignament. Hem de deixar de pensar que un aturat ja té prou amb un subsidi, doncs la dignitat de les persones no es pot pagar amb un subsidi. Avui hi ha molts llocs de treball que es poden crear en el camp dels serveis socials ajudant les persones grans, els infants, els malalts i els necessitats de tot tipus i aquesta és una cosa que els ajuntaments, amb la financiació adequada, podrien encarregar-se de fer sense massa complicacions.