OBSERVACIONS GENERALS
Nul·la menció dels sindicats: pàg. 9 i pàg. 39 (pol. de memòria). En canvi (pàg. 8 inici) parla de “representants de les persones treballadores”, al tractar de la política industrial.
No hi ha cap menció (potser lògic?) a la necessitat del paper dels sindicats i de la seva renovació.
Les “classes socials” no es mencionen. Les referencies a la classe obrera (pàg. 33) son en passat.
Sembla que Espanya (o l’Estat espanyol) sigui a l’estranger. Sovint se la relaciona amb “l’Europa i la resta del mon”… Les referències són a Catalunya quasi únicament i exclusiva. Espanya (o l’Estat Espanyol) no existeix. Per ex. Eix 4, pàg. 36, final explicació global: “La Catalunya democràtica que proposem, per últim, no és una Catalunya aïllada i endogàmica, és una Catalunya solidària amb la resta dels pobles del món, acollidora i pacífica”. Eix 5, pàg. 52, Reconeixement de la diversitat cultural: “A Catalunya, necessitem un model d’acollida integral que vetlli per aquest principi (…)”. (?)
Es segueix fent referència a “treballadors” i a “ciutadans” indistintament. És cer que tots els treballadors son ciutadans, però no tots els ciutadans formen part de la classe treballadora. Els treballadors, com a tals, tenen problemes específics.
En general recorda més la terminologia d’un partit radical (i no és una crítica) que d’un partit clarament d’esquerres, i encara més d’un partit de l’esquerra marxista.