Pares, mares, educadors i educadores i alumnes han de poder participar en la definició del model educatiu. La proposta resultant ha d’esdevenir un deure d’obligat compliment, per sobre dels canvis polítics que puguin esdevenir. Estem parlant de no fer partidisme amb l’educació, sinó d’administrar de forma responsable un sistema educatiu que sigui fruit de la participació de la nostra societat, evitant continus canvis de model com a resultat dels canvis electorals. Així mateix, proposem que les diferents associacions educatives (de pares i mares, d’educadors i educadores, d’alumnes, etc.) treballin per definir el model de centre educatiu que volen per al seu barri, atenent les diferents necessitats i especificitats de cada territori. A les universitats cal democratitzar l’actual sistema de governança.
Model educatiu participatiu
Estant d’acord amb la proposta de model educatiu participatiu, s’ha de traduïr en un sistema que valori les iniciatives d’infants i juvenils i sobretot tenir en compte l’educació pública. Ens podem basar en l’apropament col.laboratiu on es resolen conflictes i es milloren les capacitats de comunicació.
En definitiva un model educatiu participatiu amb l’entorn proper comportaria repensar i redissenyar el nostre sistema educatiu per poder preparar els nostres infants a adquirir les capacitats de l’ara i del futur.
2.4. Educació (p.22)
Model educatiu participatiu. Pares, mares, educadors i educadores i alumnes han de poder participar en la definició del model educatiu.
Text a incorporar a continuació
Els educadors, educadores i professionals de l’ensenyament generaran un pla d’estudis que ha de tenir l’aprovació de pares, mares i alumnes.
Jo crec que tal i com surt en el tex és una mica perillós: “proposem que les diferents associacions educatives (de pares i mares, d’educadors i educadores, d’alumnes, etc.) treballin per definir el model de centre educatiu que volen per al seu barri”, ja que no serà el mateix el “model de centre” que puguin dissenyar els pares i mares d’un barri amb molt bones condicions que un amb grans mancances. Un model participatiu no vol dir que cada barri (segregat per classes socials diferents) tinguin models diferents.
L’educació pública ha d’establir un model de qualitat per a tothom i aquest s’ha d’adaptar a les necessitats i ha de tenir tots els recursos per tirar-lo endavant.
No es tracta de tenir centres diferents per barris diferents. Això ens pot portar a la segregació.
Un model participatiu vol dir que les decisions importants es prenen col.col·lectivament (famílies, professorat, alumnat, etc.). Que les direccions són elegides pel Consell Escolar, previ votació del Claustre.
Com caracteritzem el nou model educatiu més enllà de les paraules “innovador” i participatiu?
El model educatiu ha de tenir com a base el Diàleg Pedagògic, és a dir s’ha de basar en la interacció entre aquests elements.
- el professorat, que ha de tenir una bona formació professional inicial i ha de mantenir una actitud investigadora, crítica i dialogant. Té la funció d’ajudar a aprendre, de plantejar situacions que fomentin en l’alumnat el fer-se preguntes i buscar respostes, des de la responsabilitat individual i de la cooperació en grup…
- el saber amb tota la seva complexitat i interrelació, obert al canvi. Entès com a una construcció sociohistòrica portada a terme, sovint, des del conflicte. No homogeni ni únic. Que pot tenir diversitat d’interpretacions. En el camp de la interpretació científica hi caben diversos punts de vista
- l’alumnat és un element essencial en el fet educatiu, amb totes les seves diversitats i capacitats, amb els seus desitjos i problemàtiques. Des del context cultural del qual forma part. Amb la seva responsabilitat i actitud per aprendre…
Els tres elements, professorat, saber i alumnat estan immersos en un context sociocultural que es manifesta a l’aula i al centre educatiu en forma de cultura hegemònica dominant, de cultures minoritàries i alternatives. El context no ha de ser determinant ni estàtic,sinó susceptible de canvi des d’una actitud crítica i transformadora
Per què parlem d’educadors i educadores si en el llenguatge habitual, tant quotidià com legislatiu i institucional es parla de mestres (dones i homes) a escola bressol, infantil i primària, i de professors i professores a secundària, universitat, escoles de formació de persones adultes…?
En el fet educatiu que es porta a terme en els espais dels centres i en l’entorn proper o llunyà, els protagonistes són l’alumnat i el professorat. Les famílies (millor parlar de famílies que de pares i mares) haurien de tenir un paper participatiu en l’educació dels nens i nenes quan són infants (0 a 12 anys). A mida que creixen és el propi alumnat el que ha de participar en el dia a dia de la vida del centre a secundària, formació professional, universitat, escoles de formació de persones adultes…
En comptes d’aprovació. Afegiria consens. La construcció d’una proposta d’acord amb majories i minories tot i ser democràtica, pot provocar, el progressiu allunyament de les minories.
El model participatiu de gestió dels centres educatius hauria de definir qui i com ha d’intervenir en els processos de planificació, execució o avaluació de les tasques que es desenvolupen en ells. La participació dels membres de la comunitat escolar es indiscutible i en aquest sentit s’haurien de potenciar els Consells Escolars de Centre que és un órgan de participació indirecta ja que ho fa a traves de representats. Però també són importants els òrgans de participació directa com el Claustre o l’Assemblea d’Aula. En tot cas, un model educatiu participatiu haurà de fonamentar-se sobre els principis de corresponsabilitat, cooperació, coordinació i transparència.
El model d’Escola que tenim és tan estàtic com fa dos segles. L’ensenyament reglat amb el format Aula, Mestre/a, Alumnat , Professor/a, taules i cadires, partes fixes, grups i horaria fixes per a tot el curs… etc.
Cal pensar en la promoció de la innovación pedagògica i això passa per re baixar ràtios, formar a docents d’una altre manera, invertir en centres amb espais diversificats, personal multidisciplinar a les aules.
Cal cercar un model,d’escola del futur!
Per molta participació que hi hagi, penso que caldria fer referència a les lleis educatives. Potser m’ha passat per alt però no recordo haver vist cap refer`ència a la LOMCE o a la llei d’educació de la Generalitat.
Totalment d’acord. No podem tenir centres diferents. L’administració pública ha de garantir un servei d’educació de la mateixa qualitat per a tothom i que els estudiants tinguin la mateixa igualtat d’oportunitats. Si això ho deixem en mans de les diferents associacions no serà així.
Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú proposem el següent contingut per aquest apartat:
Model educatiu participatiu i transparent
La gestió de l’Educació no pot estar subjecte a canvis continus de resultes dels canvis electorals. Des de l’administració educativa cal impulsar de manera responsable la participació de la societat i molt directament de les comunitats educatives (professorat, famílies i alumnes) per tal d’arribar a establir les línies comunes d’acció.
Tanmateix, cal establir els procediments d’identificació de les necessitats dels territoris. Les dades globals d’inversió, estudis i estadístiques recollides per l’administració educativa han de ser transparents i accesibles a la ciutadania tal com ho són a altres estats del nostre entorn.
Si defensem un model educatiu participatiu hem de defensar i posar en valor el paper importantissim dels ajuntaments, per la seva proximitat i coneixement de la realitat de cada territori, aquests s’han de dotar de més competències i recursos en l’àmbit educatiu.