Més recursos per a l’educació pública

educació
#1

El model educatiu que proposem requereix un increment de recursos econòmics. Aquest ha de permetre la reducció de ràtios a les aules, un augment de plantilles amb contractació pública de qualitat i l’eliminació de la precarització laboral en tots els nivells i etapes educatives. Cal superar la inversió en educació actual (2,8% del PIB), per equiparar-la amb la resta de països europeus (6%) i avançar cap al 7% per assolir la gratuïtat de l’educació al llarg de la vida.

#2

M’hi falta el que considero més essencial: oferir estudis molt competents per a mestres i pedagogs, amb notes de tall tan altes a les universitats com les carreres considerades més difícils (portar una classe amb canalla ho és !! i la seva bona/mala influència enorme !) i amb uns criteris selectius molt potents i en totes les etapes de la professió. Per descomptat, desfuncionaritzar els professionals, fer-los sortir de la zona de confort de la feina vitalícia". Això és un pecat social. A això hi destinaria una pila de recursos d’entre els disponibles.

#3

Les notes de tall no asseguren les capacitats que es necessiten per ser un bon docent. El que fa falta és una bona formació inicial i continua del professorat´. Una formació pública i de qualitat. No deixar en mans d’empreses privades la formació del professorat.
Desfuncionaritzar la professió docent és el que vol el neoliberalisme. És la millor manera de precaritzar mestres i professorat. No és aquesta l’educació que volem.
Treballar en una escola pública no té res a veure a estar en una “zona de confort”. Els centres privats concertats no tenen el professorat funcionari i no per això ofereixen millor qualitat. Això sí, tenen pitjors condicions laborals i molta menys democràcia i possibilitat de participar.

#4

Hola, Rosa, tinc l’avantatge de conèixe’t de la teva etapa sindical-persona pública. No vaig compartir pas la línia que vau tenir. Ara hem estat a punt d’una vaga que finalment, per sort, es va desconvocar. Tant de bo indiqui un nou estatus de lluita.
Crec que val la pena emmirallar-se en com ho porten els sanitaris…que no serà que no hagin tingut retallades.
Les notes de tall són un indicador universal que tothom entén, a qualsevol país. Bé que s’entenen per a carreres considerades “difícils”…Doncs la del professorat no s’aprecia com a tal, quan té una tasca difícil i d’enorme responsabilitat entre les mans. Volem mantenir les seves facilitats d’accés ?. Doncs tindrem mestres més fluixo(e)s que els que la nostra canalla es mereix. Aquesta és la realitat.
No he defensat pas que la formació sigui “privada”, el que cal és que sigui “excel.lent”.
Mantinc totalment allò de dsfuncionaritzar la professió. La precarització no hi té res a veure…si governem com cal i amb un pacte d’estat (català, esclar). La feina “intocable” és sempre una zona de confort. M’agradaria que no ens interessés, a les esquerres.
Gràcies.

#5

Crec que s’haurien d’eliminar les ajudes a centres concertats o privats. Si aconseguim que els fills de familes amb recursos elevants comparteixen educacio amb aquests de families menys privilegiades, llavors tothom lluitarem per una educacio publica de qualitat.

#6

Li entenc i li valoro la bona intenció, però , sense ser-ne entès, em fa l’efecte que avui per avui, els centres públics no poden assumir en solitari l’educació obligatòria i de qualitat de la nostra canalla. Potser podria argumentar-ho un xic més…

#7

Es cert que no hi han suficient centres publics per garantir una educacio de qualitat de moment, pero aixo no significa que hem de mantenir el sistema actual per sempre. Hem de percebre els centres concertats com una temporalitat mentre s’arriba al sistema desitjat i no com la solucio al problema. Paissos com Finlandia, catalogat com el pais amb el millor sistema educatiu, gairebe no tenen escoles privades.

#8

Dsconec el cas finès , però sé del cert que avui la proporció de pública vs privada que tenim ha crescut molt en pro de la primera respecte al començament de la democràcia, igual que ha succeït en el camp sanitari.
Catalunya, molt diferent del cas espanyol, tenia en acabar la dictadura (oficialment) molts més centres privats que públics en salut i en educació.
Partim d’aquella situació, que venia de la nostra aversió justificada sobre les “escuelas nacionales” franquistes, el naixement de les escoles del CEPECC i d’altres iniciatives pròpies d’escola catalana , laica i progressista, esdevingudes públiques després, i de la força del mutualisme en el terreny sanitari.
Als antípodes del sistema hegemònic a Espanya.

#9

Proposo la següent modificació:

El model educatiu que proposem requereix un increment de recursos econòmics. Aquest ha de permetre un augment de plantilles amb contractació pública de qualitat i l’eliminació de la precarització laboral en tots els nivells i etapes educatives. Cal impulsar una progressiva reducció de les ràtios amb el següent horitzó:
**- Etapa infantil (0-1): màxim de 7 alumnes per docent (a./d.) **
**- Etapa infantil (1-2 anys): màxim de 12-13 (a./d.) **
**- Etapa infantil (2-3 ): màxim de 15 (a./d.) **
- Etapa infantil (3-6 anys): fixació d’un màxim de 18 alumnes per docent (a./d.)
**- Primària (6-12): màxim de 20 (a./d.) **
- Etapa secundària (12-16 anys): fixació d’un màxim de 15 alumnes per docent
- Batxillerat: fixació d’un màxim de 25 alumnes per classe
- PCPI: fixació d’un màxim de 15 alumnes per docent
- Formación Professional I: fixació d’un màxim de 25 alumnes per docent
- Formación Professional II: fixació d’un màxim d’alumnes 25 alumnes per docent
- Universidad: fixació d’un màxim de 70 alumnes per docent.
Cal superar la inversió en educació actual (2,8% del PIB), per equiparar-la amb la resta de països europeus (6%) i avançar cap al 7% per assolir la gratuïtat de l’educació al llarg de la vida.

#10

Seria convenient fixar un calendari en anys per passar del 2,8 al 7% que es proposa. Malgrat aquest document és una mena de “programa marc”, en general caldria quantificar-lo una mica més.

#11

Proposo la següent modificació:
" S’hauria de prioritzar l’educació pública com a instrument de lluita contra les desigualtats i la millora de la cohesió social. Al mateix temps s’hauria de revisar la política de concerts educatius eliminant els concerts de les escoles que no compleixen els deures de servei públic, especialment els centres que segreguen per raó de sexe i els que apliquen quotes abusives creant una segregació social.

#12

Radicalitat respecte a concertades: no veig cap raó per què els col.legis i institucions privades hagin de gaudir d’un tracte de favor econòmic. Escola privada, usuaris privats.
Sabem que el canvi de model no pot ser dràstic, perquè s’ha de procedir a ofertar places públiques per tothom, però n’hi ha modes diversos d’obtenir-les.

En tot cas, la idea força és:
Finançament públic per l’ensenyament públic.
La mesura:
Eliminació progressiva dels ensenyaments privats concertats ( amb les mesures complementàries)

#13

La resta de països europeus dediquen el 6% a les polítiques d’educació? D’on ho heu tret això? Si la dada és correcta es deu refereix a la mitjana dels països de la UE…

#14

Des de l’eix d’educació de Barcelona en Comú fem la següen proposta:

El model educatiu que proposem requereix un increment de recursos econòmics. Aquest ha de permetre la reducció de ràtios a les aules, un augment i l’estabilitat de plantilles amb contractació pública de qualitat i l’eliminació de la precarització laboral en tots els nivells i etapes educatives.

Cal superar la inversió en educació actual (2,8% del PIB), per equiparar-la amb la resta de països europeus (6%) i avançar cap al 7% per assolir la gratuïtat de l’educació al llarg de la vida.

Una escola pública de qualitat cal que atengui les necessitats del seu alumnat tant pel que fa als aspectes de l’educació formal com de la informal. Així l’accés a l’esport, a les activitats artístiques i musicals ha de ser accessible a tot l’alumnat que ho desitgi.

Cal potenciar el model de plans de barri en què l’escola forma part del barri i el barri de l’escola. L’escola ha de sortir al carrer, l’alumnat aprèn també en colònies i sortides a l’exterior i per tant, aquestes activitats han de formar part de la gratuïtat de l’escola pública.

Uns quants anys de retallades a l’escola pública ens ha portat a tenir unes instal·lacions amb un baix manteniment i hi ha una àmplia necessitat de reformes que van des de l’eliminació de barracons a la pintura d’aules. No hem d’oblidar mai que un entorn digne també educa. Quant al material escolar, el llibre de text ha de deixar de ser la font d’informació preponderant, el material ha de ser gratuït, de consulta i compartit a l’escola. Cal també l’assegurament de la connectivitat i l’actualització de les infraestructures telemàtiques.