El trabajo como elemento de recuperación del Estado Social
Creo que el trabajo como Derecho de las personas para poder realizar los proyectos de vida son esenciales, lo han sido a lo largo de buena parte de la humanidad, aunque nosotros lo conocemos mejor tal y como lo entendemos ahora con la revolución industrial, y aunque dicho modelo se está poniendo en cuestión por las nuevas formas de desarrollarlo y la incorporación de las nuevas tecnologías y la robótica, no es menos cierto que está siendo hoy día muy vigente los Convenio fundacional y fundamentales de la OIT, para la defensa de un trabajo digno y lo que ello comporta para poder desarrollarnos como personas en todos sus ámbitos. Es por ello que consideró que la batalla por el DERECHO AL TRABAJO debería de ser uno de los ejes centrales en la construcción de Fem Un País en Comú.
La centralidad del Derecho al Trabajo
Proposta per incorporar al programa de “comuns”
En el document, sobretot en els dos primers capítols, trobo a faltar una referencia extensa a la “centralitat del treball” i algunes de les conseqüències que comporta en el sistema capitalista . Es a dir, a partir de constatar que tota activitat humana i la activitat i el creixement econòmic estan basats en el treball de les persones, cal plantejar com es distribueix i a qui aprofita el resultat del treball.
Explicitar que el en sistema capitalista hi ha una apropiació per part dels capitalistes, de una part del treball, la coneguda com plusvàlua.
Aquesta apropiació es, en realitat una expropiació als treballadors de una part del seu treball. Els capitalistes es queden amb una part del treball. Es produeix una explotació.
Aquesta constatació es la base que fonamenta la lluita de classes. D’aquí deriva la necessitat de que els treballadors s’uneixin i s’organitzin políticament, per lluitar contra la explotació i per fer front a l’acció dels capitalistes per explotar-los cada vegada mes.
Aquesta necessitat de organització es el que els dona consciencia de pertànyer a un grup social, es a dir, els dona consciencia de classe. La classe dels treballadors front a la classe dels explotadors, dels capitalistes.
Les classes i la seva lluita es el que dona sentit als programes polítics i la activitat política.
El capitalisme, cada vegada mes globalitzat, està portant a terme un procés, mitjançant el qual, la riquesa cada vegada es concentra en menys capitalistes, cada vegada mes rics, cada vegada mes impositius, amb una capacitat mes i mes gran de imposar les seves polítiques, ampliant les seves accions imperialistes i d’agressió.
Els treballadors cal que s’organitzin i lluitin amb tots els medis al seu abast. Definint polítiques i mesures que donin satisfacció a les necessitats personals i socials, col·lectives.
Cada vegada mes , l’explotació no solament te lloc en els centres de treball, el capitalisme ha desenvolupat mecanismes de re explotar els treballadors i el conjunt de la població, mitjançant l’encariment constant de serveis públic; financers, aigua, llum, gas, comunicacions, transports, de manera que es produeix el que podríem anomenar un segon nivell d’explotació, aquest ja fora del treball i, encara cal parlar de un tercer nivell, quan els governs neguen o redueixen la prestació de serveis públics imprescindibles o es privatitzen; transports, ensenyament, sanitat…
Penso que en document es fa poc èmfasi en tot aquest plantejament, de l’origen i causes de l’explotació i la necessitat d’organitzar-se i actuar políticament per fer-hi front.
Sense això, les reclamacions laborals, socials, i de drets democràtics, com a dret resultant del propi treball i, per tant, un dret inalienable, que se’ns espolia de moltes formes i medis, poden semblar una petició i no una exigència derivada del dret.
Pels motius exposats demano que, en la part introductòria al programa del Comuns s’incorpori aquests plantejaments.
Salutacions
Josep M. Rodríguez Rovira
4 de març de 2017