Les dones continuem patint l’opressió i les desigualtats en el món del treball. Cal acabar definitivament amb les prestacions d’atur més baixes, amb les pensions més baixes i amb l’exclusió de la possibilitat de rebre una pensió. En definitiva, cal posar en qüestió el paradigma de la contributivitat que barra l’accés a drets socials bàsics a, entre d’altres col·lectius, les dones. Moltes dones no tenim carreres de cotització, malgrat haver treballat tota la vida en feines invisibilitzades, no remunerades o amb jornades de treball a temps parcial, quan no directament a l’àmbit domèstic o l’economia submergida. Per això, proposem adoptar mesures que facin efectiva la igualtat salarial en matèria de gènere, així com en l’àmbit de la formació i de la promoció professional dins de les empreses, perseguint legalment les empreses que discriminin per raó de gènere.
Justícia de gènere en l’àmbit laboral
Maribel
#2
Proposo modificar aquest apartat afegint aquesta frase:
Justícia de gènere en l’àmbit laboral.
… La Bretxa o Gap de reetribucions salarials entre dones i homes que desenvolupen la mateixa feina i tenen la mateixa categoria és del 23,5%.Per això, proposem adoptar mesures que facin efectiva la igualtat salarial en matèria de gènere, així com en l’àmbit de la formació i de la promoció professional dins de les empreses, perseguint legalment les empreses que discriminin per raó de gènere.
blanca
#3
- Caldria afegir referencia els següents temes.
Moltes dones avui a dia a Catalunya serien pobres si haguessin de dependre només dels seus ingressos. A Catalunya les dones cobren anualment quasi 7.000 € menys que els homes i la bretxa salarial ha augmentat a un 26% respecte l’any passat a causa del increment de la precarietat laboral que avui en dia segueix estan molt feminitzada.
També caldria una referencia que la bretxa salarial a part de ser conseqüència d’una multitud de sectors entre els quals la major presencia en el treball parcial, la subocupació, les interrupcions laborals també està forçament relacionat amb les retallades al serveis públics i l’escàs valor que tradicionalment se li han donat als sectors més feminitzats.
De les mesures que es reclamen també s’hauria d’afegir la necessitat de plans de gènere amb transparència de salaris tan dins les empreses grans com petites i les institucions públiques, el desenvolupament de programes educatius al llarg de tota la vida estudiantil que lluitin expressament contra la segregació laboral tan vertical com horitzontal i el desenvolupament del concepte “mateix salari pel mateix treball i per un treball d’igual valor”.