Més enllà de les dades com a font de riquesa, la sobirania tecnològica afecta les formes d’interacció i coordinació social. El disseny de les xarxes socials, les infraestructures de l’administració pública, els serveis de producció digital col·laborativa… tots orienten i canalitzen l’acció col·lectiva en una direcció dissenyada principalment pel sector privat, generant dependències de serveis, privatitzant el coneixement col·lectiu, i controlant i orientant l’acció social i institucional. La recuperació de la riquesa social de les dades i la coordinació de l’acció social passa per impulsar infraestructures digitals comunes, reapropiables per mitjà de processos i comunitats democràtiques. Per fer-ho és fonamental incidir en arquitectures lliures i obertes, des del hardware fins als protocols i formats, passant pel codi i les llicències de contingut; condició indispensable per generar, al seu torn, comuns del coneixement que sostreguin la riquesa social digital de les mans del capitalisme corporatiu global.
Infraestructures digitals comunes
perepetaca
#2
Podem aprofitar aquesta eina per a ser sobirans econòmicament: https://freedomcoop.eu/es/
Adoptar el faircoin com a moneda pot ser un gran avantatge ja que tecnològicament és el sistema més equitatiu i ecològic entre totes les monedes electròniques que existeixen. Que podem evitar? Al ser dels sistemes informàtics més segurs del món podem evitar gran part de la corrupción al fer servir una cadena de blocs on queden registrades totes les transaccions.
Per tant per un costat donem suport a un sistema que recolza projectes d’economia solidària i ecològica, per altre tenim un sistema més segur i transparent alhora que facilita pagaments i ens obre la finestra a poder redistribuir els beneficis de producció.