L’accés a l’habitatge ha de ser un dret constitucional efectiu. L’actual marc normatiu català permet garantir tant el dret a l’habitatge com el dret als subministraments basics. Els governs actuals, però, no han tingut la determinació necessària per fer-ho i han deixat a milers de famílies sense subministraments ni sostre. És necessari el desplegament de l’actual marc normatiu i el seu compliment, desenvolupant el marc reglamentari per poder aplicar les lleis catalanes que regulen la matèria d’habitatge i que en garanteixen l’accés.
Habitatge garantit com a dret constitucional
jlloveras
#2
Caldria fomentar la creació d’albergs assistits, amb serveis de neteja i sanitaris, per a la solució dels casos de persones sense sostre mentre no es puguin inserir.
Nicos
#3
Els ciutadans d´un país tenim la necessitat vital d´accedir a l´habitatge. És per això que es fa indispensable que el nostre estat prioritzi les necessitats fonamentals dels seus ciutadans si vol ser legítim: Accés a la vivenda y prou mercantilització especulativa d´un be bàsic.
Succeeix que qui paga un lloguer o qui ha pagat part d´una hipoteca ha estat mantenint financerament al propietari o al banc en qüestió durant els anys que hi ha viscut. En la gran majoría de casos son pisos que ja han sigut amortitzats i pagats en quan al seu cost de construcció i habitatge i en el cas de pisos nous son pisos que tindrán una vida suficienment llarga com per ser amortitzats. Quan es tracta només d´un cas puntual es comprensible que no es mogui fitxa políticament però quan és una realitat extesa es converteix en un abús especulatiu i malaltís per la societat. Un fre per l´economía local així com una “enfermetat” que provoca canvis estructurals en barris i families de tota la vida.
És per això que cal possar ordre a la realitat així com a les necessitats bàsiques de la ciutadanía.
Per nosaltres mateixos.
Atentament,