Creiem que cal guanyar en comú sobirania en l’àmbit de l’economia per tal que les institucions democràtiques puguin fer polítiques que prioritzin la plena ocupació, el benestar social i la reducció de desigualtats. No acceptarem com a fet inexorable del destí l’aprofundiment de la globalització neoliberal; si bé som conscients que vivim en un món interdependent on necessàriament haurem de compartir aspectes de la sobirania econòmica. Ara bé, volem contribuir a la construcció d’un món més democràtic i flexible, reivindicant aquelles eines de política econòmica que la globalització neoliberal ha anul·lat. Guanyar, recuperar i construir sobirania significa, necessàriament, tornar al paradigma de la democràcia, la plena ocupació i la protecció social, i abandonar el paradigma dels mercats i els tractats de lliure comerç. El pilar central sobre el qual construir aquest projecte de sobiranies econòmiques passa per no renunciar mai als compromisos adquirits amb la ciutadania. Al mateix temps, creiem que, amb voluntat política, dins les restriccions del neoliberalisme també hi ha marge per fer millors polítiques: una fiscalitat redistributiva, l’impuls a la economia social i solidària o la integració de la perspectiva de gènere en els pressupostos en serien alguns exemples.
Guanyar, recuperar i construir la sobirania econòmica
[Eliminar]
Eliminar aquest paràgraf perquè dona a entendre que som permisius amb el neoliberalisme, quan precissament denunciem que les polítiques neoliberals ens han portat on estem. La postura de UPC ha de ser de confrontació total i directa amb el neolibealisme, i no acceptar cap ni un dels seus postulats.
Esmena:
haurem de recuperar la sobirania econòmica que ara ens neguen els creditors, per poder portar a terme pólítiques econòmiques en favor de la gent que ens ha votat, tenint, per suposat, en compte els interessos d’altres estats i pobles.
Esmena:
Afegir: Cal deixar clar que no capitularem davant de les pressions dels creditors i organismes antidemocràtics que no respresentin els interessos dels pobles, i que desobeirem fins al final si ens plantegen situacions d’amenaça, xantatge i extorsió.
Jo aprofundiria aquí i diria “que les persones abans que els creditors” o quelcom així. Potser faria menció a una reforma del 135 de la Consitució per no prioritzar els creditors, com ara.
Per garantir la sobirania econòmica en primer lloc cal establir els marcs competencials democràtics més adequats per poder construir una alternativa a la globalització neoliberal i la devaluació d’estàndards socials. I això vol dir capacitar i democratitzar tots els nivells jurisdiccionals des del municipal fins l’europeu. En aquest sentit, també, cal democratitzar de forma comunitària el marc europeu per a què respongui a l’interès general europeu, harmonitzi estaàndards socials, fiscals, econòmics i ambientals, eviti les competicions a la baixa i dumpings entre estats (baixa fiscalitat, però també retallada drets socials i laborals com estratègia competitiva) i pugui ser un espai democràtic de mida suficient que pugui confrontar el neoliberalisme i el poder destructor de l’oligarquia financera.