Gestió pública i democràtica

aigua

#1

L’aigua és un bé comú de primera necessitat que requereix ser gestionat a través d’un model de gestió pública i democràtica. Una gestió on tothom tingui assegurada l’aigua, que fomenti uns preus més justos i on tothom tingui dret a participar de les decisions col·lectives, repensant el significat d’allò «públic». Un camí que ja han iniciat centenars de ciutats com París, Berlín o Budapest, i també municipis de Catalunya, que han apostat per la remunicipalització de l’aigua. Amb el marc legal actual és molt fàcil privatitzar i molt difícil fer el camí invers. Calen mecanismes d’impuls i suport a la gestió pública per garantir aquest dret bàsic.


#2
  1. Tot i estant-hi d’acord, el document es un pel genèric i potser peca d’un excés de prudència. Si l’aigua és clau per la vida i per les persones, es un bé bàsic i un bé comú. La “propietat de la gestió integral de l’aigua” ha de ser totalment pública. L’aigua ni és ni pot ser un negoci.

#3
  1. Cal fer èmfasi en un model de gestió clarament públic del cicle integral de l’aigua per garantir d’una banda la qualitat i cabals ecològics de l’aigua a les conques, als canals, rius, llacs, aqüífers, aiguamolls, deltes etc., del país , i d’altra banda per garantir que la captació, distribució, subministrament i consum ja sigui per usos domiciliaris, agrícoles, industrials o ramaders compleixin rigorosament la Directiva Marc de l’Aigua

#4
  1. No només el control públic del cicle integral de l’aigua és imprescindible, també la seva gestió ha de ser pública. L’Administració, ha de legislar, regular, protegir i gestionar la qualitat de les conques des d’una visió transversal, tenint en compte els efectes de l’activitat humana, agrícola, ramadera i industrial ( contaminació, sobreexplotació…).