La recuperació màxima de totes les parts que van a parar a les bosses d’escombraries és un objectiu prioritari de l’economia circular. Quant més és recuperi de les deixalles menys disminueixen els recursos naturals i alhora menys es contamina l’entorn en abocadors i incineradores. L’objectiu de reciclar el 100 % de les escombraries ha de ser una fita clara dels ajuntaments. L’instrument més adequat ara per ara és la recollida porta a porta i el pagament per generació mesures combinades que ja ens acosten en alguns municipis catalans més amunt del 85 % de recollida selectiva.
Gestió Circular dels residus urbans
Eli
#2
Afegir:
Un nou paràgraf:
GESTIÓ CIRCULAR DELS RESIDUS URBANS:
La recuperació màxima de totes les parts que van a parar a les bosses d’escombraries és un objectiu prioritari de l’economia circular. Quant més és recuperi de les deixalles menys disminueixen els recursos naturals i alhora menys es contamina l’entorn en abocadors i incineradores. L’objectiu de reciclar el 100 % de les escombraries ha de ser una fita clara dels ajuntaments. L’instrument més adequat ara per ara és la recollida porta a porta i el pagament per generació mesures combinades que ja ens acosten en alguns municipis catalans més amunt del 85 % de recollida selectiva.
silvieta
#3
Cal afegir també caminar cap a la política de residu zero, fomentar entre la ciutadania aquesta pràctica, donant molta énfasis als beneficis que provoca per a la no contaminació i millora de la salut.
gvm
#4
Molt important en efecte incorporar un punt específic pel què fa a la política de gestió de residus, i en particular un compromís amb una aposta per a l’enfocament integral de residus zero, donat que incorpora al mateix temps dimensions molt diverses: l’ecològica (menys abocadors i incineració, que o bé mengen terreny i suposen una contaminació del sol i sovint de la capa freàtica, o bé generen emissions, dioxines entre d’altres que contaminen l’aire, tot plegat esdevenint un risc per a la salut humana, i que per això es troben a la cua de la prioritat en matèria de gestió de residus a les directives europees, a banda de les emissions generades del transport de residus en sí); la social (més enllà de les oportunitats en matèria de llocs de treball del procés de recuperació dels materials, ja s’ha comentat les implicacions en salut pública i de qualitat de vida en general dels veïns en els casos de gestió deficient o no moderna dels residus); i finalment la dimensió econòmica, no només pel què fa al cost directe del transport com es deia, sinó encara més rellevant és el cost d’oportunitat de la manca de reaprofitament dels recursos industrials que suposen els residus com a font de noves matèries primeres, i particularment el cas de plàstic reciclables en un context de peak oil. En definitiva, hem d’apostar per tant per una lògica d’economia circular.