Necessitem una política de garantia de rendes que tingui un clar efecte redistributiu, millori substancialment la situació de les persones més desafavorides, les que es troben en risc de pobresa i exclusió, i garanteixin a totes les persones uns ingressos mínims vitals dignes. Aquestes rendes no estaran sotmeses a condicionalitat, preservaran la llibertat d’elecció de la ciutadania i incidiran en les causes estructurals de les desigualtats. Els principis de la garantia de rendes són: suficiència (cap llar per sota el llindar de la pobresa), universalitat (cobertura de tota la població en risc de pobresa i exclusió) i prioritat pressupostària per la lluita contra la pobresa infantil i la pobresa severa. La política de garantia de rendes, d’altra banda, ha d’eliminar la trampa de la pobresa, lluitant contra la pobresa laboral mitjançant fórmules per compatibilitzar les prestacions amb ingressos salarials.
Garantia de rendes
Això no aniria dins de la Renda Bàsica Universal?
I en tot cas, en aquest tipus de propostes és molt necessari mostrar-ne la viabilitat econòmica i com es finançarà. Així com també plantejar-les amb una fase prèvia d’estudis pilot, que és com s’estan començant a implantar a determinats països.
El debat s’està fent al Foro Obert, però crec que en el document final s’ha de recollir el concepte de Renda Bàsica Garantida en aquesta part del document. Es un concepte nou, com ho van ser en el seu moment els de “Sanitat o Educació Públiques i Gratuïtes”, que caldrà anar concretant en els propers anys, però el nom ja és reconegut. L’increment de la productivitat social, degut a l’innovació, i la consegüent disminució del treball disponible ho fan una mesura indispensable en el progrés de les societats.
Garantia de rendes. Substitució del primer paràgraf pel següent redactat.
“Garantia de rendes: La Renda Bàsica. Necessitem una política de garantia de rendes que tingui un clar efecte redistributiu, millori substancialment la situació de les persones més desafavorides, les que es troben en risc de pobresa i exclusió, i garanteixin a totes les persones uns ingressos mínims vitals dignes. . La garantia de rendes i d’accés a l’habitatge impedirà que ningú no cobreixi les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit la implementació d’una renda bàsica universal i incondicional permet superar els problemes que generen les rendes mínimes o complementàries, com les trampes de la pobresa i de la precarietat o la no accessibilitat de tothom als ajuts a què tenen dret. La renda bàsica apodera als treballadors enfront l’explotació empresarial creixent en un entorn de destrucció de l’ocupació, i ajuda als emprenedors, joves i dones poder realitzar els seus projectes vitals amb llibertat. I cal combinar-ho amb una política reforçada d’accés a l’habitatge, constituint un potent parc d’habitatge públic i comunitari i desenvolupant noves formes d’accés, i lluitant contra la gentrificació.”
El projecte transformador com Un país en comú no pot obviar ni aquest ni qualsevol altre debat que tingui per objectiu generar alternatives per reduir la desigualtat i garantir a les persones una vida digna. La Renda Bàsica Incondicional és avui una proposta que ho garanteix. És viable? Sí. És fàcil d’implementar? No perquè atenta contra els principis bàsics del sistema capitalista. La pregunta a fer-nos seria: és beneficiosa per les persones més desfavorides? I encara més, algú està plantejant alguna altra alternativa que no passi per continuar afirmant (en contra tots els estudis) que pot haver treball per a tothom que permeti cobrir necessitats bàsiques amb dignitat? Increment de l’automatizació i la robotització i necessitat de reduir producció i consum per lluitar contra el canvi climàtic = menys necessitats de treball remunerat.
Jo crec que la Renda Bàsica no atempta contra el sistema capitalista. Al contrari. Quan es va desenvolupar l’Estat del Benestar, després de la Segona Guerra Mundial també es deia el mateix, i després es va veure que era una solució que permetia al sistema sobreviure. Es ara quan el propi sistema s’ha sentit amb mans lliures per desfer l’Estat del Benestar, que ha començat a posar en qüestió la seva pròpia supervivència. Crec que la Renda Bàsica es necessària per la mateixa continuïtat del sistema, i posa ordre al increment de programes socials insuficients amb els que es vol guanyar temps en front del constant creixement de la crisi econòmica.
L’única alternativa a les teves interrogacions és la renda bàsica de ciutadania. Si no tornarà la plena ocupació i volem reforçar els drets socials no tenim més alternativa.
Estic d’acord que posaria ordre al sistema d’ajuts, totalment insuficients i frustrants. La Renda Bàsica d’Inserció (RMI) és un mal titular des del començament de la crisi (reforma 2012). Dona resposta tard i malament i, deixa a l’Atenció Primària de Serveis Socials en un lloc de tràmits, infructuosos i frustrants. En el millor dels casos, rebent respostes a tan llarg termini que no són útils. Les situacions s’estan mal sostenint a través dels pressupostos municipals,
Els equips d’atenció de serveis socials atenen les necessitats bàsiques, posant “la cara” davant l’agressivitat i frustració generada.
Quan hi ha una situació de risc per pèrdues d’ocupació, posteriorment de prestacions, pèrdua de salut o bé problemes de conciliació familiar que limiten l’accés al treball, la població pot entrar en situacions de risc, cronicitat i marginació. No hi ha una resposta digna per oferir. Els nens d’aquestes famílies parteixen de situacions de greu desigualtat. Els avis estan empobrint-se.
Es fa necessari ordenar els ajuts i garantir la subsistència sense el concepte control. Som un país adult, en creixent desigualtat. D’altra part, crec que una Renda Universal pujaria l’exigència cap a unes condicions econòmiques dignes en la contractació laboral.
Crec que el posicionament en el tema de Garantia de Rendes no ha de ser alternatiu entre Renda Bàsica Universal i Renda Garantida. Ha de recollir el principi bàsic de la responsabilitat pública de que cap persona no tingui ingressos per a una vida digne i ha de permetre escollir la millor opció a curt i a llarg termini. Crec que a curt termini cal una implementació de la Renda Garantida i altres eines de transferència monetària (complement als salaris, prestacions per fills a càrrec, etc.) Però cal tenir a l’horitzó la implementació de la Renda Bàsica Universal després dels estudis, experiments i reformes fiscals necessàries.
Proposo s’esmeni el punt en aquest sentit i que es consideri la RBU
En la part d’Infància inclosa en Cicles de Vida hem fet una aportació general i hi hem plantejat que “Volem impedir que l’empobriment dels seus adults es converteixi en una privació sistemàtica de les seves oportunitats (Apostant per les rendes d’infància mentre arriba la renta bàsica o garantida)”. Caldria fugir del concepte pobresa infantil i reforçar la idea que la garantia de rendes dels adults té efectes sobre les oportunitats d’accés a serveis per ells/es mateixos i per les persones que en depenen econòmicament.
Sobre la pobresa crec que hem d’anar més enllà. No simplificar tant. La pobresa no es pot definir com una simple qüestió d’accés a una determinada renda de “subsistència”, sinó que s’ha d’entendre com un fenomen estructural, dinàmic, multifactorial i multidimensional. Té a veure amb el nivell d’ingressos, però també amb la capacitat o la possibilitat d’accés a la cultura, l’ensenyament i la formació, amb la cobertura de les necessitats de salut i d’habitatge, amb la situació laboral de cadascú, amb l’estructura familiar, amb la participació social i política, etc.
Insisteixo. evidentment les situacions de pobresa també afecten a la infància que forma part dels nuclis familiars que les pateixen. És aquí on trobem definides les situacions de Pobresa Infantil, terme qüestionable o almenys revisable, ja que en definitiva del que parlem és d’infants i joves que pateixen les conseqüències de la pobresa, en les seves privacions d’accés a bens i serveis, des de l’alimentació al lleure.
Entenc que garantir uns ingressos mínims a cada ciutadà es de justicia i coherent fins i tot amb l’Estatut, per tant cal centrar-nos amb qui està per sota del llindar de pobresa, aquest ha de ser l’objectiu. I per això cal un indicador que ho marqui, a Catalunya tenim l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC), per tant tenim ja aquest llindar, encara que està per actualitzar.
Llavors la proposta entenc ha d’anar a garantir una renda pagada amb diners públics, sense condicionants pressupostàries, reconeguda com dret subjectiu, que permeti que ningú a Catalunya estigui amb ingressos per sota d’aquest llindar, complementària a altres rendes, percepcions o ingressos, també rendes del treball, es a dir les complementaria fins arribar al IRSC.
La renta mínima bàsica és un signe total d’igualtat bàsica i un gran pas com a societat. Tot ciutadà ha de tenir un complement mensual pel sol fet de ser ciutadà català però, també és important crea altres mètodes d’ajuda que si que tinguin condicions, com per exemple ser estudiant universitari o un refugiat nou vingut a Catalunya. Crec que la renta mínima bàsica s’hauria de proporcionar a totes les persones, de totes les edats, des del naixement, que els pares i mares podran rebre la renta mínima del seu fill o filla, per tal de poder tirar endavant amb totes garanties la educació del seu fill o filla. Quan el fill o filla ja hagi adquirit la majoria d’edat o quan els pares ho desitgin, la renta mínima serà completament propietat del fill.
Així doncs podem garantir unes mínimes condicions de vida a totes les persones que viuen a Catalunya, també és una bona eina per poder reactivar el consum i la recuperació familiar de la crisis.
S’han d’estudiar també els inconvenients que pot tenir l’aplicació de la renta bàsica ja que podria produir un augment de preus i per tant de la inflació. Aleshores crec que és important realitzar estudis en e nostre territori, a pobles escollits per sorteig i alguna capital de comarca/diputació per tal d’observar si realment compleixen les expectatives i observar les conseqüències.
La xifra que jo proposo com a renta bàsica es de 450€ mensuals. Què hi dieu?
Hem podries explicar les diferencies entre Renta bàsica, Renta universal i Renta garantides, si us plau?
Hem sembla important però no entenc les diferències entre cada una.
Gràcies company.
Crec del tot necessari que el document reculli i doni una persepectiva en la càpiga “conciliar” la lluita “ara i aquí” per la garatia de rendes (renda garantida de ciutadania) que té com objecte pal·liar la pobresa extrema d’una part molt important de la ciutadania…(és a dir, una mesura redistributiva) amb un canvi de paradigma que implica la Renda Bàsica Universal com a concepte de ciutadania, emancipant el dret a una vida digna a un treball cada cop més precatizat i en un món on la tendència passa per prescindit cada cop més de la mà d’obra. La lluita treball vs.capital existeix, però muta i canvia per les condicions en les que el sistema productiu (cada cop més especutaliu i robotitzat es desenvolupa)… Caldria recollir en el text una visió més pre-distributiva de la riquesa i la Renda Bàsica Universal
Com sugereix dddquijano, una proposta tan novedosa com una renda básica ha de ser avaluada previamente amb probes pilot que acomepleixin els criteris de rigor en l’avaluació de programes. De res serveix debats ideològics a favor i en contra si no podem validar els seus resultats empírics. Altres paisos ja han començat a fer-ho, però conve no obliar que alló que pot funcionar en un país, pot no fer-ho en un altre context institucional, o estructural.
i això és diu Renda Bàsica Universal Incondicional. Tots els ciutadans de la nova República de Catalonia rebran com a mínim la renda mínima vital de subsistència.
La Renda Bàsica Universal és un ingrés que rebrien totes les persones sense demanar cap condició prèvia, la Renda Garantida és un ingrés que rebria una persona fins a completar un import determinat. La diferència en l’aplicació és molt gran. La primera no està condicionada, no estigmatitza i per tant no crea cap tipus de gueto ni implica cap trampa de la pobresa. És a dir, la renda garantida té el problema de que en el moment de que el subjecte treballa o incrementa la seva renda deixa de rebre l’import de la renda garantida, amb la qual cosa es planteja el problema de si acceptar el treball o no. La Renda Bàsica Universal es cobra sempre es tinguin els ingressos que siguin.
Crec que el debat en aquest punt no ha de ser sobre instruments concrets (Renda Bàsica, Renda Garantida, o qualsevol altra opció) sino sobre objectius i principis. Els objectius i principis crec que estan ben definits a la redacció del document, amb força claredat, i son perfectament compatibles amb una Renda Bàsica i també amb altres opcions intermitges entre aquesta i la situació actual. En la meva opinió, en aquest document no ens hem de tancar en un sol instrument concret per aconseguir els objectius, sino que hem de deixar oberta la qüestió dels instruments més adients en cada moment i context, sense renunciar als objectius i tenint clar els principis. Per aquesta raó estaria en contra de parlar aquí de Renda Bàsica o de qualsevol altra instrument concret de garantia de rendes.
Subscric també la necessitat d’apostar clarament per la Renda Bàsica Universal i incondicional. Segurament no com a objectiu a curt termini, perpo sí clarament com a horitzó. La referència a la RBU, però, crec que hauria d’anar acompanyada sempre d’una referència a una reforma fiscal radical que la faci possible. RBU i reforma fiscal en profunditat són dos elements inseparables, que combinats sí que suposen un qüestionament del sistema (junt amb altres propostes de l’eix 1).
Totalment d’acord amb tu en q no hauriem de pobresa infantil, , els intants tenen drets q s’han de garantir, però si tenim situacions de pobresa a la nostra societat