Europa: la necessitat de donar la batalla per espais democràtics amplis

europa-i-internacion

#1

Dèiem ja al nostre manifest: “El vell continent viu un context històric marcat per la ruptura del pacte social, el descrèdit de les institucions i la pujada de l’extrema dreta a la majoria de països on el sistema de partits tradicional retrocedeix. Una Europa en perill, que necessita avui més que mai d’una nova primavera dels pobles que els permeti recuperar plenament el poder democràtic i torni a situar la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a valors centrals per reconquerir un projecte d’integració europea plenament democràtic i al servei de les persones.”

És doncs necessari fer compatible la crítica profunda i exigent al funcionament actual de la UE, amb una batalla i una proposta per canviar-la i democratitzar-la profundament.

Una Europa atravessada per múltiples crisis

En els darrers anys estem veient com múltiples crisis estan impactant la Unió Europea. L’especificitat i persistència de la crisi econòmica a l’Eurozona (on les divergències i desequilibris econòmics s’estan eixamplant i no es disposa dels mecanismes contracíclics suficients per superar-la i minimitzar futures crisis) i on han fallat i generat tant patiment les receptes basades en austeritat i contra-reformes estructurals; la crisi europea de gestió de l’acollida de refugiats (on l’absència d’una política comuna ha derivat en una política de confrontació insolidària entre països voluntat de compromís i aquells que se’n volen desresponsabilitzar resultant en l’actual vergonyant vulneració del dret efectiu a l’asil i catàstrofe humanitària a les fronteres i al mar); el creixement de pulsions i forces de dreta extrema i autoritària que proposen un replegament a l’estat-nació basat en criteris nativistes i xenòfobs; i un desprestigi i valoració negativa sense precedents tant de les institucions europees com de les dels estats membres.

En definitiva, ens trobem en un període on s’ha trencat el pacte social i en el que s’estan deconstituent molts d’aquells drets socials, seguretats econòmiques i llibertats que tradicionalment donàvem per garantits.

Totes aquestes crisis, presenten alguns factors compartits: dominància de l’intergovernamentalisme assimètric com a mètode executiu, l’encara hegemonia del neoliberalisme com a inspirador d’orientacions polítiques tant als estats membres com per al conjunt de la Unió (l’hegemonia neoliberal és multinivell) , i una majories polítiques generalment articulades al voltant de “Grans Coalicions” (explícites o implícites).

I alhora és un periode on l’extrema dreta i les forces reaccionàries intenten demolir la UE. És en aquest context que nosaltres no acompanyarem ni contribuirem -ni per activa ni per passiva- a explosionar la Unió Europea. I sí que ens mobilitzarem social i políticament per democratitzar-la i fer que sigui un instrument útil al servei de la ciutadania i dels interessos de la majoria social.

Per què volem canviar i democratitzar la Unió Europea

Som conscients de la insostenibilitat i degradació de l’estat de coses actual. Per això, pensem que hi ha moltes raons per lluitar per una integració que permeti recuperar plenament el poder democràtic. El dilema, però, es presenta amb tota claredat: O més integració político-democràtica o més globalització neoliberal.

En primer lloc perquè només amb una Unió Econòmica i Monetària completa, amb competències i capacitat fiscal, i legitimada democràticament, l’eurozona podrà ser un espai de prosperitat compartida, que pugui aplicar polítiques econòmiques alternatives, que respongui a l’interès general i que tingui mecanismes per contrarrestar amb certa efectivitat les crisis que puguin venir.

En segon lloc perquè molts dels reptes que tenim com a societat, com a espècie i com a part del planeta només poden abordar-se amb alguna garantia d’èxit des d’àmbits polítics i jurisdiccionals que superin l’estat-nació, del qual sabem les seves limitacions, mancances i insuficiències. No és possible des de l’estat-nació plantejar una alternativa al neoliberalisme i poder controlar la força destructora del capitalisme financiaritzat transnacional.Ens cal un espai polític legitimat democràticament d’abast continental per tal de contribuir a combatre el canvi climàtic, poder plantejar una justícia global i universal, minimitzar les desigualtats socioeconòmiques, revertir la financiarització de l’economia i plantejar una alternativa al neoliberalisme.

En tercer lloc, per preservar un espai de pau, on es puguin minimitzar els conflictes econòmics i identitaris entre estats i on sigui possible maximitzar i porjectar-los a la resta del món els valors de la fraternitat, l’internacionalisme i la vida en comú. Amb una política exterior orientada als drets humans i a la pau, pròpia i autònoma de la subalternitat als Estats Units d’Amèrica.

I, també finalment, per poder contruir una alternativa al projecte replegaments nacionals-estatals que la Internacional Reaccionària i la dreta extrema estan plantejant i hegemonitzat, i què com hem anat veient no suposen cap oportunitat ni per la llibertat, ni per la igualtat, ni per la fraternitat.

Com és l’Europa a la què aspirem

El nostre és un europeisme crític, no conformista, democratitzador, amb voluntat de superar l’statu quo, generador d’alternatives i al servei de les persones. I volem transformar, canviar i democratitzar profundament les institucions europees. Sabent que Europa és molt més que les seves institucions, que és fonamentalment la seva gent, però on cal precisament de forma urgent posar les institucions existents al servei de la gent.

Una Unió Europea que cal que esdevingui més transparent, on el Parlament tingui les capacitats d’iniciativa legislativa i fiscalització efectiva de la Comissió i on la ciutadania comunitàriament estigui suficientment empoderada per neutralitzar l’acció dels lobbies, grups d’interessos especials i poders fàctics.

I una Unió Econòmica i Monetària amb una capacitat fiscal suficient, i mecanismes normalitzats de transfèrencies, i amb un banc central amb les competències completes, democràticament supervisable i mandats sense biaixos neoliberals. I amb unes institucions tant executives com parlamentàries específiques legitimades democràticament i que garanteixin que responen a l’interès general.

En definitiva, volem unes institucions europees democratitzades, on majories polítiques diferents puguin canviar els criteris, prioritats i orientacions actualment vigents blindats en forma de normes.

Cal doncs, donar la batalla per canviar i democratitzar Europa. Convertir-la en un espai més democràtic i comunitari i menys tecnocràtic i intergovernamental.

Els nostres compromisos per a l’acció i la mobilització

Sabem de les dificultats i dels interessos creats que obstaculitzen que les coses canviin. Però no ens resignem. I alhora confrontarem amb totes aquelles forces que pretenguin aprofitar la situació actual per aprofundir l’intergovernamentalisme tecnocràtic. Posem al servei del canvi i la democratització d’Europa totes les nostres energies polítiques. Tot i que també són necessàries, no ho canviarem només des de l’acció amb les nostres aliances institucionals continentals. Ens cal també, respectant la seva independència, l’impuls des de les ciutats del canvi i des del municipalisme rebel. I de les xarxes transnacionals socials, organitzades i d’activistes. I sobretot , ens cal la ciutadania mobilitzada, que participi i decideixi, i per això treballarem per a què s’obri una Convenció ciutadana per a què abordi també el necessari canvi dels Tractats europeus.
La nostra acció política en aquest sentit s’orientarà en tenir una proposta articulada de canvi de l’arquitectura institucional per a fer-la possible de forma progressiva. Però sabem que el canvi de l’organització de les institucions és una part.
En paral.lel seguirem la lluita per desallotjar el neoliberalime hegemònic cristal.litzat en moltes normes, directives i regulacions, i per unes majories polítiques al servei del canvi que desterrin totes les formes de Gran Coalició.
Vam començar des dels municipis i seguirem fins a assolir una Europa en comú.


#2

Molt d’acord. Cal que el nostre espai sigui clarament europeista i alhora crític amb el projecte de les elits neoliberals. Només des d’una integració europea veritablement democràtica que superi l’intergovernamentalisme insolidari actual podrem crear una altra Europa.


#3

Molt d’acord. Afegeixo que cada vegada que parlem de lluitar contra el frau fiscal i els paradisos fiscals, a fi que no sigui un brindis al sol, hauríem d’afegir: … desenvolupant una acció per damunt de les fronteres nacionals, establint acords i aliances a nivell europeu i més enllà, a fi de fer efectives les polítiques fiscals que proposem.


#4

Molt d’acord en aquest comentari.

Per posar la UE al servei de la ciutadania cal reformar-la profundament. Acabar amb el desproporcionat pes de pseudotecnòcrates, amb l’opacitat del BCE, democratitzar el govern de la zona euro i acabar amb la insolidaritat dels estats. Aquests grans disfuncions són (condicionats per l’ordre de magnitut), les mateixes que haurem de superar per qualsevol espai que vulguem transformar, sigui l’estat, Catalunya o qualsevol ajuntament. Al document es diu "Construir per decidir. Davant del segrest de les sobiranies a nivell europeu i global, apostem per construir alternatives des de baix i en xarxa, dins i fora
de les institucions. Cal mostrar amb fets que les coses es poden fer d’una altra manera i replicar i escalar models d’èxit arreu del món; només així serà possible superar els sistemes institucionals i econòmics actuals. Els governs municipals i subestatals van per davant dels estats en aquest sentit."

Doncs sí, molts municipis i alguns governs subestatals són exemples de com fer front a les polítiques neoliberals. Ho són tots aquells on s’ha aconseguit majories progressites que liderin les institucions, s’ha pogut plantar cara. I aquesta majoria és la qu’hem d’aspirar a aconseguir al conjunt d’Europa.

Alhora, hem de lliurar la batalla per canviar radicalment el marc institucional. Avui en dia els Estats Membres són el principal actor de la política Europea i han arribat a segrestar-la, deixant en segon pla a una Comissió que ha renunciat a plantar-lis cara i Parlament Europeu, única institució escollida democràticament a nivell UE. Tot i les creixents competències del Parlament i major capacitat, no hi ha una divisió de poders clara a la UE.

Així doncs, és imprescindible que, d’una banda, ens dotem d’una proposta de reforma institucional dirigida a una profunda millora democràtica i acabant amb el pes desproporcionat dels estat membres en qualsevol decisió. D’altra banda, ens cal impulsar una agenda de prioritats polítiques on el pilar social, l’equitat, la solidaritat, la pau i el medi ambient siguin valors majoritaris.


#5

També proposo dividir l’actual apartat 3.3 en dos de nous, un només d’Europa i un d’internacionalisme. No podem posar al mateix nivell un marc del que disposem unes institucions de govern clares com és l’europeu (on a més tenim un seguit important de problemes molt concrets), que la resta del món.


#6

Un anàlisi molt lúcid del @LluisCamprubi. Hem de tenir molt present en quin punt ens trobem en aquests moments, també des d’un punt de vista de reptes globals, i ser conscients que també tenim la nostra responsabilitat.

Com en el seu moment ho van fer els lluitadors anti-franquistes i anti-feixistes, de la lluita dels quals som hereus, i en circumstàncies terriblement més adverses que les nostres. Elles i ells mai van defugir la seva lluita, durant dècades, per a la recuperació de les llibertats democràtiques, i precisament durant tot aquest temps veien en la participació de la construcció europea, el seu horitzó de lluita, i com l’eina essencial per prevenir el fantasma del feixisme. Hem de tenir ben present que en el moment en que aquest feixisme global està resorgint i té al punt de mira com a objectiu principal la descomposició de la UE, seria un error històric dirigir els nostres esforços (si bé amb unes motivacions completament oposades) a mobilitzar-nos cap al mateix objectiu. Ens hem d’alinear amb l’eix de la defensa de les llibertats democràtiques, a la vegada que aconsegui convencer la majoria que l’única manera de salvar el projecte europeu i tot el que havia de representar és una reforma profunda de la UE, on la democràcia, la solidaritat, i l’ecologia en siguin els pilars.