El contacte quotidià amb la música, i sobretot el seu estudi, té múltiples beneficis per al desenvolupament de les persones i de les societats en els quals conviuen.
Els estudis de música a Catalunya han estat una víctima més de les ferotges retallades de manera que els conservatoris professionals (tant els de grau mig com els de grau superior) s’han convertit en els més cars de l’Estat Espanyol. Les escoles municipals de música han vist com en els darrers anys, amb l’excusa de la crisi, les aportacions de la Generalitat desapareixien, col·locant-los en una situació propera al col·lapse, que només s’ha salvat apujant les quotes en percentatges superiors al 300% en alguns casos i establint unes taules de tarificació social insuficients per garantir l’accés als estudis sense que hi hagi una discriminació econòmica.
Una societat amb més música és una societat millor (“La música és per a l’ànima el que la gimnàstica per al cos” - Plató) i per això, cal apostar també pels estudis de música perquè l’accés als mateixos es pugui garantir en termes d’equitat per a tothom que tingui interès. Cal fer que aquests estudis oficials no reglats tinguin un tractament similar al que es dona a l’ensenyament d’idiomes o, per què no, al que s’hauria de donar als estudis universitaris, eliminant la barrera dels preus que dificulta l’accés als mateixos.
Estudis de música a l'abast de tothom
M’agrada la proposta i aprofundeixo, no només amb la música, sinó amb tot l’àmbit artístic: fa falta fomentar i dignificar la figura de l’artista i/o del/de la dissenyador/a. Tant els estudis de música com els Estudis Superiors Artístics haurien de tenir el mateix tractament que els estudis universitaris, equiparar l’art a totes les altres disciplines.
Hem de construir una Catalunya rica en cultura, on tothom pugui accedir de manera pública i no passant per la privada.
Molt d’acord amb la iniciativa, que suposo que tindrà cabuda i fusió amb moltes d’altres que enfoquen el canvi de 180º que ens cal respecte a la DESconsideració de les Humanitats al sistema educatiu actual.
Algú que va beure a les fonts Thatcher-Reagan i a les més modernes Blair-Aznar i encara a les Merkel-Mas, més civilitzades però també instrumentalistes, pretenen reduir la nostra canalla a ciutadans futurs de segona en un món robotitzat i a mans de quatre gats productors d’obsolescència.
Defensem a fons totes les arts, les humanitats i les ciències com un tot formatiu que ha de ser enfocat de conjunt i en benefici de gent lliure per a països lliures i solidaris.